La biomassa: una solució a la crisi energètica i al canvi climàtic

PalmaL’abandonament del camp i del cultiu a les Illes Balears ha fet que la gent visqui a nuclis urbans i que, en conseqüència, la superfície forestal augmenti. Segons Joan Santana, un dels tècnics forestals de la Conselleria de Medi Ambient, la tendència de les masses forestals en els darrers 15 anys ha estat d’expansió i densificació: “Això ha suposat també un increment de la biomassa. I se’n continua talant un percentatge molt reduït”. Santana indica que, mentre la biomassa creix anualment, només se’n tala entre un 3% i un 6%. “La resta queda al bosc, la qual cosa incrementa els riscos d’incendi forestal”, afirma el tècnic.

De fet, Oriol Domènech, degà del Col·legi d’Enginyers Forestals de les Balears, ho corrobora: “Per la raó que sigui hem tingut una campanya d’incendis forestal molt bona, però el risc hi és i demà mateix podríem tornar a tenir un Andratx”. Domènech diu que la gent està bastant conscienciada i que hem tingut sort els darrers anys, però matisa que s’ha de treballar més en prevenció d’incendis i gestió forestal: “S’han de tenir les finques cuidades i hem de consumir producte local a fi de potenciar aquesta activitat; si no, la part agrícola es transforma en forestal i augmenta el combustible d’aquesta massa”.

Segons Santana, en 40 anys hem duplicat la massa forestal; un fet que, si s’uneix a les conseqüències del canvi climàtic, agreuja el risc de foc. “Els incendis ara serien més extensos perquè hi ha més superfície, més intensos perquè hi ha més biomassa i més perillosos per l’emergència ambiental”, explica el tècnic forestal. Els boscos ens proporcionen serveis –fixació de CO₂, regulació hídrica que millora l’increment dels aqüífers, servei de biodiversitat, gaudi per a la societat– i també recursos –biomassa en forma de llenya, plantes aromàtiques, bolets, etc.. Per això, Santana insisteix en el fet que hem d’aprofitar la multifuncionalitat d’aquests espais i fer que estiguin en la màxima esplendor.

Per tant, el tècnic forestal demana que es facin polítiques destinades a produir i extreure part d’aquesta biomassa i cremar-la de manera controlada: “Es pot convertir en energia local i renovable, una opció que ha anat agafant força davant la crisi energètica amb l’augment de compra de calderes”. Ara bé, aquesta alternativa suposa incentivar el teixit productiu de les Balears perquè la comunitat pugui produir estella per a les grans calderes i també pèl·let local per a les calderes domèstiques. “Hem de tecnificar més el sector primari amb tecnologia i maquinària nova, apostar per la innovació i ser capaços d’extreure’l dels nostres boscos” subratlla el tècnic.

Energia i ecologia

Pep Malagrava, director general d’Energia i Canvi Climàtic del Govern, destaca que fa unes setmanes l’Ibanat va presentar un projecte a l’ITS per finançar i impulsar aquest recurs: “Tanmateix, hem de talar per prevenir incendis, així que si ho feim d’una manera ordenada es pot aprofitar per crear energia tèrmica”. La proposta implica actuacions com ara fer una guia de bones pràctiques, oferir assessorament tècnic a iniciatives públiques i privades, aprofitar la biomassa residual, prioritzar les accions en zones d’alt risc d’incendi forestal i fomentar els punts de recollida, tractament, emmagatzematge i transferència de biomassa vegetal. Amb tot, Malgrava diu que hi ha poques empreses a les Illes que hi fan feina, que ho fan a escala petita i que, a més, importen gran part del recurs. “Si tenim una gran oferta de recurs i el tenim ben tractat, és probable que les empreses proliferin, la qual cosa fomentaria l’economia circular i reduiria les emissions ocasionades pel transport”, explica el director general.

Malagrava creu que a Mallorca hi ha un potencial molt alt i, per poder donar-li sortida, s’ha de fer un pla d’aprofitament de la biomassa: “Necessitam una col·laboració entre els que netegen, els que tracten la biomassa i els que la compren”. A més, també pensa que s’haurien de posar calderes a espais públics perquè la gent que no tingui recursos ni calefacció s’hi pugui refugiar. Ara per ara, ja s’ha començat a notar l’augment de la demanda a conseqüència de la pujada del preu de la llum i del gas. Carolina Sánchez, auxiliar administrativa de Mallorca Pellets, constata que la demanda s’ha quadruplicat i que no hi ha estoc: “La gent ha optat per les estufes de pèl·let amb vista a aquest hivern i n’hem hagut de racionar els sacs”. Sánchez afirma que, com que el preu s’ha incrementat a les empreses de la Península que els subministren el material, a Mallorca Pellets han hagut d’apujar 2,50 euros el preu dels sacs de 15 quilos que venen.

D’altra banda, la biomassa dels creixents boscos de l’Àrxipèlag presenta altres sortides. Christer Söderberg, cofundador, gerent i administrador de Circle Carbon –pioners en l’àmbit industrial a les Balears–, aprofita aquest recurs per fer biocarbó i millorar la qualitat tant de la terra com dels fruits que pugui donar: “No es crema, perd els gasos i els olis volants a través d’un procés de pirolització i acaba sent CO₂ en format sòlid”. D’aquesta manera, el biocarbó mitiga el canvi climàtic mitjançant la regeneració agrícola i fomenta l’economia circular.

Astrid Colomar, cofundadora i directora de projectes de l’empresa, assenyala que empren biomassa forestal i agrícola per millorar la qualitat de la terra: “Actualment, la terra té un 0,8% de matèria orgànica, quan per produir n’ha de tenir entre un 3% i un 6%. Està tan explotada que es desertitza”. En aquesta línia, l’ONU estima que estam perdent entre 10 i 12 hectàrees anuals de terra fèrtil en l’àmbit mundial. “Ens queden 60 collites, dos cultius per any, la qual cosa suposa només 30 anys més d’aliments”, lamenta Colomar.

Finques privades

Un dels possibles inconvenients davant aquest nou aprofitament energètic i ecològic de la biomassa de les Illes és la propietat privada. Joan Santana apunta que l’estructura de la propietat està molt fragmentada i la superfície forestal es distribueix entre molts de terratinents que tenen finques petites: “La superfície mitjana de les propietats a Mallorca és de cinc hectàrees”. Aquesta situació suposa arribar a acords amb moltes persones diferents per poder fer un aprofitament rendible del recurs i és, en paraules del tècnic forestal, “un problema perquè puguin sortir els comptes”. Per la seva part, Oriol Domènech ho titlla d’”absència de gestió urbanística”, ja que també ocasiona un escenari complicat davant els incendis.

De totes maneres, Pep Malagrava creu que les coses s’han de fer “per passes” i que, ara mateix, el primer que s’ha de fer és abastar l’espai públic. El director general d’Energia i Canvi Climàtic apunta: “Hi hauria d’haver un pacte privat amb la part civil que marcàs que, o bé el propietari s’encarrega de fer neta la finca, o bé deixa que l’activitat pública hi intervingui i ho faci”. Malagrava considera que si un no ho vol gestionar, ho ha de pagar, ja que és una responsabilitat que afectaria tota la població si l’incendi s’expandeix.