La bombolla del lloguer turístic a Pollença ofega el residencial

PollençaUn estudi sobre l'habitatge a Pollença, que l'Ajuntament va encomanar al Departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), realitzat pels geògrafs Ivan Murray Mas i Margalida Mestre Morey, posa en relleu la manca de lloguer residencial per mor de l'explosió del lloguer turístic. L'estudi fou presentat aquest dimecres a la sala d'actes de l'Ajuntament.

La pressió turística ha encarit el lloguer, que arriba als 1.000 euros, quan la renda mitjana (21.000 euros/any) permet destinar només 530 euros a llogar un habitatge, 212 euros en el cas dels pensionistes. Això ha provocat, segons els analistes que han redactar l'estudi, que hagi marxat població a altres municipis, especialment sa Pobla, on el lloguer és més assequible.

En la línia d'un lloguer gairebé prohibitiu, el preu del m2 construït a Pollença, juntament amb el d'Eivissa, és el més car de les Illes Balears i està al capdavant també a l'Estat, amb un preu de 10.200 euros/m2 en sòl rústic i entre 3.000 i 3.400 euros/m2 en sòl urbà.

A partir de fons "molts disperses", la radiografia mostra un municipi sobresaturat amb un 34% dels solars i un 7% del parc d'habitatge en mans d'empreses, amb una ràtio turistes/resident (24,6) que quadruplica la de Barcelona (5,48). L'obstrucció a l'accés de dades, algunes d'elles de caire oficial, ha dificultat una radiografia més nítida de la situació de col·lapse que pateix Pollença, segons els dos doctors que l'han analitzada.

Les conclusions de l'estudi destaquen també que l'ús turístic reglat del lloguer (937 habitatges) s'ha increment, fins al punt que el nombre de places de lloguer és igual al de places hoteleres (7.000) i que la pressió en sòl rústic equival a 38 hotels, "una urbanització absoluta del camp", segons Ivan Murray. També constaten un elevat percentatge de lloguer vacacional irregular. La plataforma Airbnb té un negoci al voltant de 38 milions d'euros anuals al municipi de Pollença.

Increment turístic

Per la seva part, Margalida Mestre explicà que el nombre de turistes s'ha incrementat un 45% en els darrers set anys, passant de 116.00 el 2010 a 212.00 el 2017. La població de Pollença és de 16.157 habitants, un 20% dels quals són estrangers, que a la vegada tenen en propietat un 25% dels habitatges. El 2009, la població era de 17.000 habitants. La pressió humana, entre residents, turistes de la planta hotelera i del lloguer, fa que durant l'agost hi hagi una punta de població de 30.537 persones.

El públic assistent a la presentació de l'estudi va animar l'Ajuntament a activar parcel·les urbanitzables a l'entrada del poble de Pollença, cosa que per al batle és impossible "perquè les DOT les va desclassificar".

La manca d'habitatge de protecció, l'Ibavi només té 15 unitats en tot el municipi, agreuja la situació del lloguer residencial, tot i que l'Ajuntament és propietari de 68 solars en sòl urbà.

L'encàrrec d'aquest estudi de la UIB respon a una proposta que va fer Alternativa per Pollença als pressuposts de 2016 i una condició que va posar aquest grup municipal per negociar el vot a favor.

Decepció per la tardança de la diagnosi

A Alternativa per Pollença es té "una sensació bastant amarga, motivada no només per les dades i la situació crítica respecte d'un dret fonamental com és el de tenir un lloc per viure que mostren els resultats de l'estudi, sinó per la nul·la prioritat que ha tingut la qüestió de l'habitatge en aquest mandat".

"La partida econòmica per encarregar aquest estudi la vàrem negociar en els pressupostos de l'any 2016, amb la intenció que es fes una diagnosi en el primer any de mandat, per tenir temps per poder dur a la pràctica polítiques concretes i per incidir en la problemàtica de l'habitatge", afirma la portaveu d'Alternativa, Marina Llobera. "La realitat ha estat que han passat tres anys per tenir el diagnòstic i amb sis mesos que falten per les eleccions seria difícil de creure que el govern municipal es posi a dissenyar i aplicar mesures concretes", afegeix Llobera.