Comencen les tasques d'exhumació a la fossa de Bunyola
El cementeri s'ha dividit en tres zones per poder fer la intervenció, que durarà fins al 10 de setembre
ManacorL'equip d'ATICS, l'empresa encarregada del segon Pla de fosses del Govern, ha començat aquest dilluns les tasques d'exhumació a la fossa de Bunyola. Està previst que la intervenció duri fins al 10 de setembre i l'objectiu és localitzar la fossa comuna on foren enterrades les 15 víctimes de les quals es té constància. La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, el president del Parlament, Vicenç Thomàs, i la consellera d'Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, han estat presents en el primer dia d'excavacions per conèixer de primera mà la situació de la tercera intervenció del Pla de fosses.
Al cementeri, s'hi han establert tres zones d'excavació. A la zona 1, una àrea enjardinada on s'han encetat les tasques d'excavació de manera manual, es pensa que s'hi construí un clot per albergar alguns dels assassinats que ençà no caberen a la fossa comuna. Ja hi han trobat un clot amb restes òssies, però encara és prest per confirmar que es tracti de les víctimes en qüestió. El coordinador d'
La zona 2 correspon a la fossa comuna que fou excavada el 1932. Allà foren enterrats 10 individus, segons la documentació aportada per 'Totes les causes', de l'associació Memòria de Mallorca. S'estudia la possibilitat d'exhumar els cossos més recents per tal de comprovar que no hi quedin restes de les víctimes del 36.
Per últim, a la zona 3 és on es troba l'ossera actual. Podria contenir cossos precedents de les neteges que es realitzaren a la fossa comuna. En aquest cas, l'acumulació de restes humanes pot fer que l'excavació i exhumació a la zona siguin inviables.
En el primer dia de la intervenció també hi han estat presents el batle de Bunyola, Andreu Bujosa, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, i el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, a més de membres de la Comissió Tècnica de desapareguts i fosses de les Illes Balears.
Les víctimes
Els cadàvers que arribaren entre el 6 d'agost i el 28 de desembre de 1936 a Bunyola eren homes que havien estat assassinats per arma de foc i abandonats a la vorera de camins o carreteres. Abans de ser enterrats les autòpsies que se'ls realitzaren determinaren que la majoria d'ells havien mort per hemorràgia cerebral, pleural, múltiple, etc., segons indica l'historiador Xavier Margais. Aquesta és una dada important per tal de poder identificar els cossos que es localitzin.
Diferents causes judicials han fet possible que 9 de les 15 víctimes hagin estat identificades. Ara, falten per determinar-ne sis, entre les quals es podrien trobar tres menorquins.