La nova campana d’Artà no té on repicar, si no es restaura Bellpuig
El Consell no pot rehabilitar el conjunt monàstic per la manca d’un camí públic d’accés, que permeti dur-hi materials per a la reconstrucció
ArtàLa campana que el poble de l’Os de Balaguer (Lleida) ha regalat a Artà, com a segell d’agermanament entre les dues poblacions, haurà de quedar custodiada a la casa consistorial artanenca, mentre el Consell de Mallorca, des del 1999 propietària d’aquest Bé d’Interès Cultural (BIC), no aconsegueixi reformar Bellpuig.
La nova campana, que pesa més de 100 quilos, servida com a present pel municipi de la Noguera, té com a destí el monestir de Santa Maria de Bellpuig, en estat ruïnós i amb lligams històrics amb el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer). Precisament, les males condicions de l’oratori mallorquí, que té categoria de monument des del 2004, impossibiliten que aquesta peça religiosa de percussió, arribada des de terres lleidatanes, tingui l’aixopluc que li correspon.
El passat 13 de desembre, després de l’acte d’agermanament a l’Os de Balaguer signat el mes de setembre anterior, es va presentar al municipi del Llevant mallorquí la campana fosa per mestres artesans lleidatans durant la festa tradicional dels campaners.
La campana, que duu gravada la imatge de la Mare de Déu de Bellpuig amb una llegenda al·lusiva a l’agermanament entre Artà i l’Os de Balaguer, es troba al pati de l’Ajuntament d’Artà, esperant que, en un temps indefinit, pugui ser colocada al petit campanar de l’església de Bellpuig. Per tant, de moment es tracta d’un regal totalment entregat a la contemplació.
Finançament pressupostat
“Sabem que el Consell de Mallorca treballa en el projecte de restauració del conjunt patrimonial, situat dins una finca d’una quarterada d’extensió, i que els fons destinats a aquest objectiu, que sumen 1,1 milions d’euros, estan consignats en el pressupost”, explica el batle d’Artà, Manolo Galán.
No obstant això, Galán insisteix que el principal escull per avançar cap a la recuperació total de Bellpuig es troba en l’accés al monestir: un simple camí senderista amb ús de pas, però que no permet arribar al vell monestir amb vehicles pesats . Per tant, mentre el camí no s’eixampli, per permetre transportar-hi tot el material necessari per a la reconstrucció, qualsevol reforma és impensable. “No podem establir terminis a l’hora derecuperar aquest patrimoni, atès l’encallament en què es troben les negociacions entre el Consell de Mallorca i el propietari, que ens hauria de cedir el terreny per poder-hi obrir un camí públic”, lamenta el mandatari artanenc.
Les negociacions per arribar a un acord per aconseguir un accés foren engegades durant l’anterior legislatura, amb Francesc Miralles al front de l’àrea de Cultura del Consell, i no arribaren a bon port. Ara, la directora insular de Cultura, Maria Pastor, intenta restablir línies d’acord amb la propietat.
Aconseguir un camí a Bellpuig és el punt de partida per assolir la seva restauració, que ha de permetre finalment la col·locació de la campana regalada per l’Os de Balaguer.
Intervenció artística
A més de la reforma, el Consell de Mallorca té projectada una intervenció de l’artista felanitxer Miquel Barceló al monestir, que no es podrà executar mentre no s’avanci en el pla per a l’adequació del temple i les dependències monàstiques, un projecte que ha patit molts de sotracs des que el Consell el va adquirir a final del segle passat.
Bellpuig d’Artà va sorgir a partir del Repoblament. El 1230 el rei Jaume I, en agraïment al suport a la Reconquesta dels monjos premonstratencs de l’abadia de Bellpuig de les Avellanes va concedir-los terrenys a Artà. Llavors, aquesta orde hi installà un priorat fins que el 1425 el van abandonar, després d’una permuta entre el senyor de l’Os de Balaguer, Joan Vivot, i el monestir de les Avellanes. Aleshores, després dels Vivot, Santa Maria de Bellpuig d’Artà passà a la família Dameto.
Ara, la donació de la campana com a símbol d’amistat i els lligams històrics entre el Bellpuig del municipi de l’Os de Balaguer i el Bellpuig d’Artà, condensats en un emotiu acte d’agermanament, ha servit per tornar a l’actualitat la necessitat de restaurar un dels vestigis medievals més importants del Llevant de Mallorca.