Campanet: el poble que no estimava les dones

CampanetEls carrers de Campanet són testimonis de la desigualtat de gènere que es vivia a la Mallorca més tradicional. De les 50 vies que té el municipi, 12 fan referència a homes i només una està dedicada a una dona: el carrer de Santa Catalina Tomàs. La resta tenen una denominació més popular, com per exemple el carrer dels Molins, el del Sol o el de la Lluna. El darrer canvi de nom de carrers es va fer el 1979, quatre anys després de la mort de Franco, i des de llavors les denominacions s’han mantingut igual.

L’historiador campaneter Damià Ferrà va ser un dels encarregats de modificar-ne els noms, i per fer-ho va seguir una sèrie de criteris. Havien de ser populars, tradicionals i lligats a personatges destacats del municipi o que hi estiguessin molt vinculats, però el gènere no es va tenir en compte. “Vàrem respectar el de Santa Catalina Tomàs”, assenyala. “Antigament, a la Mallorca tradicional, les dones tenien molt poca rellevància. Si el poble hagués tingut una figura femenina a destacar, segurament se li hauria posat el seu nom a un carrer, però l’arribada d’aquest gènere al món intel·lectual i polític és molt tardana”, recorda Ferrà.

Disputa a l’Ajuntament

El filòleg campaneter Ignasi Serra es va adonar d’aquesta desigualtat de gènere als carrers del municipi i hi va fer referència aquest estiu a una revista local. També va expressar la seva preocupació per aquest tema en una carta que va escriure el setembre als quatre grups que integren l’Ajuntament de Campanet: el PSOE, MÉS per Campanet, el Pi i el PP. De tots, només li va contestar MÉS, que també va presentar una moció en el ple municipal per posar noms de dona a algunes vies del poble.

Serra va proposar canviar unes cinc vies del municipi. “Consider que aquesta iniciativa l’ha de liderar l’equip de govern, per això vaig presentar una moció. Estava escrita en primera persona i a ells no els va semblar bé. Em varen dir que presentarien una altra proposta”, comenta el portaveu de MÉS per Campanet, Guillem Maians. “Es tracta de visibilitzar la dona, és igual com es faci. Però lluitam des del mes de setembre per aquest tema i encara no hi ha hagut cap acord”, lamenta.

La regidora de Cultura, Joana Aina Sánchez, explica que l’equip de govern ho considera una bona idea, però és difícil d’executar. “El nomenament d’espais públics s’ha de fer amb rigor històric. Per això, s’hauria de crear una comissió integrada per historiadors i entitats feministes. Seria millor començar pels espais que no tenen nom, com per exemple el centre de salut o el poliesportiu municipal, perquè canviar la denominació de carrers pot suposar un problema per als veïns del poble”. Aquesta opinió també la té Damià Ferrà: “Trob que no s’ha de canviar el nom tradicional d’un carrer que té segles d’existència. Si hi ha una via d’una nova urbanització i se li vol posar el nom d’una dona em sembla bé”, opina.

Per la seva banda, els residents de Campanet consultats per l’ARA Balears -que prefereixen que no surti publicat el seu nom- consideren que, abans de canviar noms de carrers, hi ha problemes més urgents, com ara els embossos que hi sol haver a la carretera principal. “És més important pensar què es pot fer amb l’entrada del poble, on sempre hi ha coes de cotxes. Algun dia hi haurà una desgràcia”, diu una veïna. Un altre que viu en aquesta zona des de petit també troba que s’hauria de solucionar aquest problema abans de canviar noms de carrers. Ja va passar per la primera modificació del 1979 i no vol tornar al mateix. “Abans era el carrer del General Godet, i record que vaig haver de modificar l’adreça en el Document Nacional d’Identitat. També em varen canviar la numeració de casa. Em va dur molta feina”, exposa. Una altra veïna tampoc no hi està d’acord perquè creu que “aquest canvi només serviria per embullar la gent més gran”. En canvi, una parella de joves del poble considera que aquesta modificació seria positiva per al municipi: “És una bona iniciativa perquè la denominació de vies serà més equilibrada i ajudarà a incentivar l’educació de gènere entre els nins i nines”, diuen.

Desigualtat a altres pobles

Cal destacar que aquesta desigualtat de gènere als carrers de Campanet també està present a altres pobles de Mallorca. Per exemple, a Vilafranca de Bonany només n’hi ha dos que tinguin nom de dona, el de Santa Catalina Tomàs i el de Santa Bàrbara, però a Sineu no n’hi ha cap que faci referència a la figura femenina, ja que tots tenen noms populars o d’homes.

“Aquest fet es deu que antigament vivíem en una societat que no tenia en compte la dona. Cal recordar que, en l’àmbit religiós, les monges estaven completament subordinades a la jerarquia eclesiàstica masculina, i des del punt de vista intel·lectual tampoc no hi havia dones referents. De fet, les poques que destacaven eren elements excepcionals i sempre estaven lligades a la figura masculina. N’és un exemple la pagesa Catalina Homar, que va ser coneguda gràcies a l’arxiduc Lluís Salvador. Si no fos per ell, hauria passat desapercebuda”, explica l’historiador.