Quan Capdepera era la capital dels protestants de Mallorca
Les Jornades d'Estudis Locals analitzen el paper de l'església metodista
Capdepera.La religió protestant que va arribar a Capdepera amb l'Església metodista i els efectes que va provocar entre els veïns del poble centren les Jornades d'Estudis Locals, que acaben avui al Teatre de Capdepera, i també el llibre El metodisme a Capdepera. 75è aniversari de la mort de Bartomeu Alou. El llibre suposa l'estudi en profunditat més recent del metodisme que ha estat elaborat, entre d'altres, pels historiadors Josep-Lluís Carod-Rovira, Pere Fullana, Carme Capó i Miquel Llull.
La història del metodisme gabellí va començar l'any 1879, amb Bartomeu Alou. Però què va fer possible que a Capdepera, on el catolicisme havia imperat durant segles, la gent pogués triar quin corrent religiós volia seguir? I què va fer que la comunitat metodista gabellina fos tan gran?
Per Josep-Lluís Carod-Rovira, que és professor de la Universitat Rovira i Virgili i expert en el metodisme als Països Catalans, a banda de polític retirat, "el fet que el poble estigui allunyat de les capitals i dels centres de poder" pot haver facilitat que aquest corrent del protestantisme arrelàs aviat a Capdepera. De tota manera, els inicis no varen ser fàcils i Alou va començar a predicar al carrer, "però ell identificava el metodisme amb la democràcia, la justícia o el coneixement i volia que aquestes idees poguessin ser patrimoni de tots; això li va donar força", afegeix Carme Capó, experta en la història del metodisme a Balears.
Èxit aclaparador
El 1879 obrí l'església metodista. "Amb ella la comunitat va obrir escoles gratuïtes en un poble que no en tenia, les dones passaren a tenir funcions religioses i docents, es promogueren organitzacions obreres i s'oferia assistència sanitària", explica Capó. "L'èxit d'aquestes iniciatives va ser aclaparador i a partir d'un cert moment Capdepera es pren com un referent icònic, les publicacions protestants posen el poble d'exemple i el descriuen com un oasi metodista, però el que és cert és que Alou va obrir la porta a la dissidència, religiosa i de tot tipus", va concloure Carod-Rovira.
