El cas de Joan Losa, exemple de la repressió

PollençaJoan Losa i Campomar era el major de tres germans, fruit del matrimoni entre Miguel Losa Orengana i de Francesca Campomar Alemany, de Pollença. De totes formes, Joan i els seus dos germans, Pasqual i Ramon, no hi varen néixer. Fou en una data indeterminada de la segona meitat dels anys vint quan s’hi varen traslladar. Allà, el fill major es va casar amb una altra pollencina i va passar a residir al Port de Pollença.

Joan Losa es va afiliar a la delegació d’Esquerra Republicana del Port de Pollença, de la qual fou el primer president, tot i que no va destacar mai com a polític. Això no fou impediment perquè fos empresonat a Can Mir i posteriorment “desaparegués”. Així mateix hi havia sospites que havia estat assassinat al cementeri de Porreres. Aquest ha estat precisament un dels resultats de la primera fase de l’exhumació de la fossa d’aquest poble, amb la qual s’ha pogut determinar que, efectivament, les seves restes estaven entre els 49 cossos que s’hi varen trobar i és un dels 14 identificats.

El cas de Joan Losa demostra la gran repressió que es va viure a Mallorca. A Pollença hi hagué una proporció elevada de veïns perseguits i empresonats com a resposta a la defensa de la República per part del poble i dels seus dirigents.

L’any 1936, a Pollença, governava Esquerra Republicana, un partit moderat que pretenia una política reformista. El 19 de juliol el general Goded va proclamar el ban de guerra a tota l’illa, però els pollencins no l’acataren fins que els fou imposat dia 20 a l’horabaixa. A partir d’aquests moments s’inicià una gran repressió.

Segons explica el doctor en Història Pere Salas, “uns 150 pollencins varen ser empresonats per la causa 57/1936, que condemnava els qui mantingueren la República durant un dia i mig més del que s’havia ordenat”. El batle de Pollença d’aquell moment, Pere Josep Cànaves, va ser un dels qui varen afusellar. La gran majoria en va sortir amb vida després de patir greus penes de presó.

El denominador comú de tots ells era la política. Per exemple, la causa 57/1936 va acusar personatges polítics demòcrates, liberals i d’esquerres. Tampoc no hi figura Joan Losa, ni en cap altra causa oberta contra els republicans de Pollença. A més, sobta que un personatge de tarannà tan moderat fos mort només per les seves idees polítiques. Senzillament un dia va desaparèixer i no se’n tornà a saber res més, fins ara, ja que gràcies als treballs realitzats per l’equip Aranzadi se n’ha pogut identificar el cos.

Demà capvespre, l’Ajuntament organitza un acte de reconeixement a Joan Losa en el qual intervindrà la seva neta, Maite Bázquez, i Pere Salas, i s’hi llegiran cartes que va escriure a la família des de la presó, a més d’un recital poètic de Francisca Palou Paiaia.