Les restes de cinc víctimes del franquisme assassinades a Son Coletes retornen a casa

ManacorLa recuperació de les restes de cinc persones víctimes del franquisme posa punt final al patiment de les famílies, que fa més de 80 anys que cercaven els seus avantpassats. Els represaliats Antoni Alomar, Pere Llull, Miquel Palmer, Francesca Llull i Francesca Salas varen desaparèixer l'any 1936 i, a la fi, aquest diumenge els seus descendents n'han pogut recuperar les restes en un acte molt emotiu, al qual han assistit un centenar de persones. A més de les despulles, els familiars han rebut el certificat de reconeixement de la condició de víctimes del franquisme.

Francisca Alomar és la filla d'Antoni Alomar. Té 93 anys i ha esperat tota la vida per retrobar-se amb els seus pares. A vuit anys, va quedar òrfena, però avui finalment ha pogut recuperar el seu pare. "La meva mare ha estat tota la vida esperant aquest moment. A la fi ha pogut dur flors al seu pare", relata la neta d'Antoni Alomar, Aina Maria Garau. "Ara, l'únic que espera és trobar la seva mare", lamenta.

El record de les víctimes ha provocat que l'acte s'omplís de moments molt emotius i de llàgrimes. Ha començat amb la música d'un trio de violinistes, que acompanyava els familiars que portaven les restes de les víctimes fins a l'escenari. La portaveu de la Comissió de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears i neta d'una víctima identificada a Porreres, Maite Velázquez, ha pronunciat unes paraules: "No deixarem mai de cercar i gratarem tant com faci falta per rescatar els familiars. Encara hi ha massa silencis imposats per la força de les armes i el feixisme", ha dit Velázquez, que ha acabat la seva intervenció citant un fragment d'un poema de Marisa Peña: "Mentre em quedi veu, no han de callar els meus morts", ha conclòs.

Els polítics també han volgut retre homenatge als desapareguts. La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha demanat "perdó" als familiars de les víctimes, perquè "la reparació arriba massa tard", i s'ha compromès a continuar treballant "per fer aquests processos de reparació de la manera més ràpida possible". "Avui posam fi a més de 80 anys d'espera. Així i tot, sabem que arribam tard: han hagut de transcórrer més de 40 anys en democràcia, i com a societat democràtica no ens podem permetre aquest retard. Per això, vull deixar clar que no estalviarem esforços ni recursos en actuacions com aquesta, que ens dignifiquen com a societat", ha afegit el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes.

Al cementeri de Son Colotes de Manacor hi varen transcórrer moments tràgics. Per ara, a Son Coletes s'hi han recuperat les restes de 25 persones assassinades durant la Guerra Civil, entre les quals hi ha les de sis milicians de les tropes de Bayo. Aquest diumenge també s'han entregat les restes del batle republicà d'Algaida, Pere Llull Fullana. El varen assassinar a Son Coletes i avui horabaixa se li retrà homenatge al seu poble.

Yllanes ha anunciat que el Govern continuarà les tasques de recerca de noves víctimes. Ho farà amb el tercer Pla de Fosses, aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, i que ja es troba en fase de licitació. Aquest pla preveu una segona fase d'excavació i exhumació al cementeri de Son Coletes.

Pere Llull ja descansa al cementeri d'Algaida

Les restes del darrer batle republicà d'Algaida, Pere Llull, ja són al cementeri del seu municipi. Després de més de 80 anys enterrat al cementeri de Son Coletes, aquest diumenge el Govern balear ha entregat les seves restes mortals al poble d'Algaida on ha estat enterrat.

En l'acte d'entrega Armengol ha destacat que aquesta és una passa més cap a la recuperació de la història de molts illencs i ha remarcat que la figura de Pere Llull escenifica a la perfecció la lluita de molts homes i dones durant la II República per mantenir vivia la il·lusió, la llibertat i la democràcia. En aquest sentit, la presidenta ha assegurat que el Govern balear continuarà lluitant i treballar per treure del silenci a moltes víctimes de la repressió franquista i recuperar la seva història.