"Si compres un cossiol ja no menges un variat!"

PalmaLa multitud que s'han aplegat al voltant de les autoritats locals, insulars, autonòmiques i estatals –perquè també hi havia la delegada del govern estatal, Aina Calvo– ha fet desbaratar el negoci a Antònia Matas, de Vivers Sant Joan, que té una parada de plantes just davant el portal de l'Ajuntament d'Inca. Aquest ha estat el lloc triat per inaugurar el Dijous Bo de manera oficial. Els mitjans gràfics volien captar aquell moment i ningú no es podia acostar a la parada d'Antònia per triar el rameller que volia comprar.

"Aquest Dijous Bo és molt magre. No hi ha doblers i la gent no té gastera. Anys enrere, en aquestes hores ja havia venut un raig de nadalers –explica Antònia en relació amb aquestes plantes de flor grossa i color vermell que adornen les cases per les festes de Nadal–, i enguany n'he venut ben pocs".

"No és pel que val, perquè un nadaler val cinc euros, i gairebé tothom s'ho pot permetre, però si compres un cossiol, t'asseus a un cafè per fer un variat, i l'horabaixa compres una bossa de castanyes torrades... Són cinc, més cinc, més cinc... En una casa amb un parell de persones, tot arriba a pujar molt, i tot no pot ser", reflexiona Antònia.

"Mira aquest bar nou que han obert –Antònia assenyala un nou establiment a la dreta de l'Ajuntament, que ha obert fa unes setmanes, al lloc que ocupava l'antiga i econòmica hamburgueseria Bellver. La gent de bon dematí pren una copa de vi blanc! Això fins fa poc no es feia, i això val doblers".

A una parada de devora, una dona demana què val una quènsia, i el venedor, amb un vestit de pagès estrafolari, li diu que són 25 euros. "Bé, per ventura més tard tornaré a passar, perquè si ara m'he de passejar amb el rameller per enmig del Dijous Bo em fa un poc de peresa".

Els expositors de maquinària agrícola no aconsegueixen omplir tot l'espai que tenen a la seva disposició a la Gran Via Colom. "És que nosaltres ja fa un parell d'anys que no duim maquinària agrícola al Dijous Bo. Ens surt molt car. Dur-hi els tractors amb camions costa massa doblers. I això és haver d'engreixar un porc que no has de matar, perquè no fas cap venda. Un temps la gent pagava amb els doblers un damunt l'altre, però això ha canviat. La gent consulta el que vol per Internet, i si vol res, ve a la botiga", diu Tomeu Mas, representant de New Holland, que sí que exposa maquinària industrial a l'espai del polígon d'Inca.

Sebastià Alomar, de Llubí, té exposats dos remolcs carregats fins a dalt de llenya. La seva empresa, Agricultura, Paisatge i Medi Rural, ven viatges de llenya per a particulars. "L'Ajuntament no ens fa pagar res per exposar. Molta de gent s'acosta i ens demana preus, ara bé, de tots els que demanen informació, just un 1% acaba comprant", explica Sebastià.

A mitjan dematí, allò que té pressa són les terrasses de bars i cafès. Davall les arcades de la Gran Via Colom, les taules d'un forn-cafè estan plenes. La majoria són persones de mitjana edat que prenen cafè amb llet amb croissants o ensaïmades, i també torrades de pa amb oli amb tomàtiga. "Saps que fa de temps que hem demanat!", diu una dona a qui pareix que és la seva parella. "Filleta, no veus que hi ha poc personal i aquestes al·lotes no es basten?!"