Ser cossier, dimoni o dama ja no serà qüestió de gènere a Algaida

PalmaEls Cossiers d'Algaida, que enguany fa 50 anys varen recuperar la dansa ancestral al municipi, s'adapten a les demandes de la societat actual: tant homes com dones podran desenvolupar els tres rols. Ser cossier, dama o dimoni ja no serà qüestió de gènere després que l'entitat hagi decidit que la pròxima convocatòria no vinculi gènere amb rol. "Ja hi ha hagut dones cossieres i dames, però dimònies, encara no. Ara qui entri podrà ballar d'allò que vulgui", ha explicat el president dels Cossiers, Pere Mindona.

La inclusió de les dones en la festa mai no ha estat un tema polèmic a Algaida, puntualitza Mindona: "Realment, ara no feim cap inclusió de la dona com a tal, perquè ja n'hi ha hagut en altres moments. En els anys 1965 i fins al 1967 tot el grup de cossiers estava format per dones". Allò que sí que és una novetat és que podran ser dimònies, un fet que mai no s'havia plantejat, alhora que els homes podran actuar de dama. "No és res destacable, és una cosa que hem de normalitzar", considera Mindona.

Tot i que els Cossiers d'Algaida encara no saben quan serà la pròxima convocatòria per conformar el nou grup de balladors i balladores, el president preveu que pot ser enguany. Així seria a partir de l'any que ve, quan el gènere i el rol quedarien totalment desvinculats en aquesta celebració. "Enguany estam enfocats en la commemoració del 50è aniversari de la recuperació de la festa i potser la convocatòria s'ajornarà a l'any que ve. No està decidit", explica Mindona. De moment, en els tres balls d'enguany el dimoni serà un home, els cossiers també, mentre que la dama serà una dona.

50 anys de la recuperació

El 2023 es compleixen 50 anys d'ençà de la recuperació del ball dels cossiers a Algaida. Fou l'any 1973 quan un grup d'amics amb l'ajuda de la delegació de l'Obra Cultural (OCB) d'Algaida varen impulsar la tradicional dansa: "Ens vàrem posar en contacte amb l'amo en Joan Tiu, que havia estat dama i ell ens ensenyà el ball", conta Andreu Oliver, un dels homes que feu ressorgir la celebració. Els cossiers havien anat desapareixent perquè només ballaven a un restaurant (Cal Dimoni) amb l'objectiu de ser un atractiu turístic, no una festa pel poble. "A finals dels anys seixanta, ja devia fer 20 anys que no ballaven pel poble i 12 que ja no ho feien ni pels turistes", detalla Oliver.

La recuperació fou complicada, ja que les autoritats no eren partidaris de fer-ho: "En el moment que iniciàrem la recuperació, estàvem en dictadura i el batle d'aquella època era feixista. Nosaltres volíem fer el ball tradicional i ell ho rebutjava, no hi havia enteniment". Aquesta situació de tensió provocà que la consolidació de la festa entre la societat algaidina no fos fàcil. "La gent tenia por, no volien sortir a ballar", explica Oliver.

Sis o set anys més tard i després de la constància dels organitzadors, l'entitat aconseguí que el poble es fes seva la festa. Andreu Oliver, que feu de dimoni, explica amb una anècdota que el seu paper fou difícil: "Mentre ballava de dimoni, un cotxe se'm va encarar, jo li vaig aixecar el garrot en senyal que es fes enrere, però em va envestir. En aquell moment, els espectadors sortiren en la meva defensa i jo vaig saber que havíem assolit que la festa també fos seva".

Enguany, per commemorar l'aniversari, l'entitat preveu una sèrie d'activitats i esdeveniments entre les quals s'inclou la producció d'un documental.