"Creus que la gent ve a fira per una salsitxa amb patates o per un almud d'olives?"

Palma“Just érem mitja dotzena de placers que diumenge passat, a la darrera fira d’Inca, veníem producte agroalimentari d’aquí. Estàvem concentrats en uns pocs metres al carrer Major. La resta de venedors eren marxandets que oferien coses de fora, o paradetes de menjars preparats, venguts també de la Península”. Qui s’expressa així és l’olier i venedor d’oliva Joan Bernad, que fa anys que es dedica a fer mercats i a la distribució d’alimentació per bars i restaurants. Bernad és testimoni dels canvis que han experimentat en els darrers anys les fires d’arreu de Mallorca, que es debaten entre la globalització i la promoció del producte de proximitat.

“Venim d’una crisi, el producte ha tornat car i a determinats placers no els surt a compte pagar la taxa municipal d’ocupació de via pública”, explica el propietari de Conserves Bernad. “L’Ajuntament d’Inca subcontracta la gestió dels trasts de la tercera fira a una empresa privada. Hi ha diferents taxes segons el producte que es ven. Qui més paga són els que ofereixen menjars preparats. Diumenge passat hi havia moltes de paradetes vengudes de fora, amb salsitxes i hamburgueses, carn torrada, menjars gallecs... Aquesta gent ve aquí devers un mes i fa la darrera Fira d’Inca, la Fira de Pollença, el Dijous Bo, la Fira de sa Pobla... Per fer calaix, però, vaig veure que d’una salsitxa i una ració de patates frites feien pagar 10 euros!”, s’exclama Bernad.

Dijous Bo i fires d’Inca

El regidor de Fires i Dijous Bo, Toni Penya, confirma que els placers del sector de la restauració hagueren de pagar 180 euros per cada metre lineal. Aquest preu contrasta amb els 60 euros per als artesans i els 80 per al sector de l’alimentació. Si els negocis són del mateix municipi, en tots els casos el preu és la meitat. El preu també varia com més cèntric és el carrer on reserven la parada.

“La tercera fira inclou el mercat medieval, que és un reclam amb venedors venguts de fora. Fa molts d’anys que en treim la gestió a concurs públic i l’empresa guanyadora ha de fer pagar els preus del plec de condicions. La gestió del Dijous Bo, en canvi, està concedida a l’Associació de Comerciants i Restauradors d’Inca”, explica Penya.

El sector primari a la fira de Pollença

L’agricultura i la ramaderia són l’eix central de la Fira de Pollença, que és aquest cap de setmana. “Enguany, per primera vegada, l’Ajuntament no fa pagar taxa d’ocupació de via pública als placers, perquè entenem que hem de posar les coses fàcils als venedors”, explica Miquel Llobeta, regidor de Comerç, Mercat i Fires. “La gent que ve a Pollença cerca producte artesanal i tradicional, però també innovació tecnològica”, afegeix el regidor.

“Posar una gran estesa d’animals, com vàrem fer fins l’any 2018, ja no té sentit. Aquell any una ovella va fer un me enmig de la fira i tanta de sort que en aquell moment hi va haver un manescal per atendre els animals! Si no, els animalistes ens haurien fet més d’un retret”, relata Martí Solivellas, president de la Cooperativa Pagesa de Pollença.

“Enguany just mostrarem un parell d’ovelles de les races habituals a Pollença, però sobretot mostrarem blens de llana de cadascun d’aquests animals i explicarem per a què serveixen. Això és una indústria emergent i s’ha de donar a conèixer que una casta de llana és bona per filar, una altra per fer de material aïllant i també n’hi ha que s’utilitza per omplir coixins de sofà, com a substitut de l’escuma plàstica. Tot això és innovació, és indústria, i ho hem de donar a conèixer”, comenta Solivellas.

Les fires consolidades de pobles grans contrasten amb les de pobles petits, nascudes en les darreres dècades i especialitzades en productes vinculats al territori. Si les fires de Llucmajor tenen cinc segles d’història i són considerades les més antigues de Mallorca, la Fira de l’Oliva de Caimari arribarà a l’edició que fa 25 el proper cap de setmana. Va néixer el 1998 per promoure la producció d’oli i d’oliva.

“Muntar la meva parada per vendre a Caimari du una feinada: uns homes m’han de fer la instal·lació elèctrica, he de tenir molt de gènere per oferir i hem de ser moltes de persones que durant dos dies hem d’atendre els clients”, explica l’olier Joan Bernad, que és caimarienc de naixement.

“Enguany serà difícil fer calaix, perquè hi ha pocs doblers i perquè gairebé no hi ha hagut oliva a la muntanya. Just tendré mitja dotzena de caixes d’oliva pansida i dues o tres de verda. Jo tenc ben clar que enguany a la Fira de l’Oliva no hi guanyaré, però hi he de ser, si vull conservar els clients. Ara bé, tu creus que la gent ve a fira per comprar una salsitxa amb patates o un almud d’olives?”.