Lluís Apesteguia: "D'aquí a dos anys sí que m'agradaria ser el president del Govern"

DeiàLluís Apesteguía (MÉS per Mallorca) és el batle de Deià. Fa dos anys que va assumir la batlia del poble, i es convertí, així, en el primer edil d'esquerres del municipi. D'ençà que va ocupar el càrrec, Apesteguía ha complert els compromisos del seu projecte electoral, i continuarà fent feina per fer de Deià un poble "viu i respectuós".

Amb què us vàreu trobar quan entràreu a l'ajuntament com a batle? Quines eren les necessitats més urgents de Deià?

— En tenia moltes. La principal era situar la gent que viu a Deià en el centre de les polítiques municipals. S'havia de pensar en el poble i en la gent que hi viu, després ja rebrem la gent que puguem.

La pandèmia us ha impedit continuar amb els projectes que teníeu marcats en aquesta legislatura?

— No. La pandèmia no pot eliminar les necessitats de transformació estructurals que té Deià. Nosaltres vàrem marcar una sèrie de mesures. Hem anat treballant en aquest full de ruta i continuam en aquesta direcció.

En què ha millorat Deià d'ençà que sou al càrrec?

— Hem potenciat al màxim la dinamització social i cultural de Deià, i també hem introduït la participació ciutadana en totes les polítiques. No tenim plaça, per això hem comprat Can Vallès, que suposa obrir un pulmó enmig del poble i que sigui un espai de trobada. També està a punt d'acabar el procés de substitució de recollida de fems porta a porta, i a la tardor ja estarà 100% operatiu. A més, estam a punt de licitar el canvi de les normes subsidiàries i la redacció d'un nou pla general que canviarà completament l'urbanisme a Deià. Les polítiques socials també s'han incrementat: cobrim la matrícula als estudiants de Deià, si s'han de desplaçar fora en cobrim el desplaçament i també el lloguer de la casa. A més, mentre facin els seus estudis els pagam un sou cada mes. 

Estau satisfet amb la feina feta?

— En general, sí. Si hagués de fer autocrítica diria que les coses van més a poc a poc del que voldria, però crec que anam fent allò a què ens havíem compromès i amb el calendari que ens havíem marcat.

Què us queda per fer aquests dos anys de legislatura?

— Els grans projectes ja els tenim fets, que eren la compra de Can Vallès i la recollida porta a porta. Ara ens agradaria fer l'aprovació inicial del nou Pla General.

Quins són els punts dèbils i forts de Deià?

— Els forts, la seva gent, i el més dèbil, el model econòmic. Tenim un model econòmic parasitat pel turisme.

Deià sempre ha estat una destinació tan popular entre els turistes?

— No. Antigament era un poble pobre. A partir del segle XX, i sobretot del 2010, el monocultiu turístic ho va començar a engolir tot. Volem minvar la dependència del turisme a Deià i el nombre de turistes que hi venen, perquè no són necessaris per al nostre benestar. De fet, durant la crisi sanitària hem tret ajudes per als negocis d'aquí, però sobretot per als que no estaven enfocats al turisme ni a la construcció. Als negocis que es dediquen al turisme els hem apujat les taxes. No tenim eines en l'ordenació turística, però sí per intentar baratar un model que ha perdut l'equilibri que hauria de tenir. 

Deià, Banyalbufar, Estellencs i Fornalutx tenen més places turístiques que habitants. Com varia aquest nombre entre l'hivern i l'estiu?

— A Deià hi ha 600 habitants i 1.200 places turístiques legals. Tenim el doble de places turístiques que habitants, sense comptar les segones residències, que no les podem quantificar. El poble passa de tenir 600 residents a l'hivern a tenir-ne entre 2.200 i 2.400 a l'estiu. Pràcticament la població es quadruplica durant aquests mesos. Volem un poble viu, que aculli els visitants que pugui. Jo em vaig presentar per ser batle de Deià, no per ser el gerent d'un gran complex turístic en forma de poble. 

Un dels problemes de Deià a l'estiu són les places d'aparcament i els embossos que es produeixen a la carretera principal.

— El problema és que sobren cotxes. En total, tenim unes 300 places d'aparcament. Prop de 103 només les poden utilitzar els residents, 128 són d'ORA i unes 40, de zona blanca.

Cala Deià i Son Marroig són dos punts del municipi que a l'estiu es massifiquen, hi ha saturació i també problemes d'aparcament. Teniu en marxa alguna mesura per controlar-hi l'accés?

— Cala Deià és ORA i una zona està reservada als residents. També tancam la carretera de la cala entre les 12 i les 16 h. El que ens preocupa de Cala Deià és que hi hagi un problema i per la gran quantitat de cotxes que hi ha no hi arribi una ambulància. A Son Marroig hem firmat un conveni amb la propietat per posar un sistema d'ORA a l'aparcament. Són mesures per pal·liar durant els mesos d'estiu, però no la resposta al problema. Nosaltres creim que s'hauria d'estudiar la capacitat que té la serra de Tramuntana i establir-hi límits d'entrada.

Aquest hivern també heu patit 'invasions' de cotxes. Els veïns es queixaven de la multitud de vehicles que hi havia cada diumenge a la carretera entre Valldemossa i Deià. Amb vista a aquest hivern teniu estudiades algunes mesures per evitar que es torni a produir aquesta invasió?

— Aquesta invasió estava lligada a la posta de sol a Son Marroig i no havia passat mai durant l'hivern. Tot l'oci havia desaparegut i, per això, els mallorquins venien a la Serra. Aquest hivern ha estat excepcional, i les mesures s'han de prendre segons les circumstàncies que hi ha. 

Creis que si Robert Graves no hagués vingut a Deià, avui seria el paradís que tothom considera que és?

— Jo crec que sí. Graves no va construir el paradís, però sí que pot exercir sobre cert públic de nacionalitats concretes. Molta gent atreta per la figura ve, s'estableix a Deià i configura socialment el Deià que ara coneixem. Hi pot haver gent que vingui per veure ca seva o la seva tomba, però no és molta.

Però Deià està de moda. Podria ser que fos perquè és una destinació d'estiueig de famosos com Melanie Griffith, Cristiano Ronaldo i altres personatges coneguts?

— Tot suma. No tenim eines per avaluar quin és l'impacte d'aquestes visites. Per lògica, sí, però Deià, igual que tota la serra de Tramuntana, té molts d'atractius que fan que la gent hi vingui. 

Cada vegada són més els que cerquen un habitatge a Deià o solars per construir-hi la seva pròpia casa. Fins i tot Terraferida va demanar a l'Ajuntament que se suspenguessin les llicències urbanístiques. A què es deu aquest boom en construcció? Hi ha estat sempre?

— Tenim poc sol i molta demanda. Ja fa molt d'anys que patim la pressió urbanística. Això de créixer mentre tenim cases buides és xocant. Si la gent vol viure a Deià podem mirar de solucionar-ho, però els que hi vulguin construir per fer-hi negoci no trobaran la complicitat d'aquest ajuntament. La demanda de Terrafrida de fer una moratòria de llicències es farà, però mentre es redactin les normes subsidiàries.

Grans inversors s'han fixat en Fornalutx i altres municipis de la serra de Tramuntana, com per exemple Deià, per fer-hi projectes residencials de luxe. A què es deu aquest interès?

— Bàsicament al boom immobiliari. La gent que vol viure a Deià normalment ha de partir a fora perquè no troba cases a on viure. Es produeix la paradoxa que quan més cases hi ha en la història de Deià menys habitants tenim. Els darrers deu anys hem perdut un 10% de la població, perquè hi ha una substitució dels usos de les cases. Estan destinades a usos especulatius, tant turístics com urbanístics. Aquest model està equivocat i l'hem d'intentar corregir, perquè, si no, desapareixerem com a poble. És una situació crítica. Enmig del nostre paradís hi ha un drama social i hi volem donar resposta.

Us heu trobat amb construccions que no compleixen amb la normativa? Quants expedients teniu oberts?

— Sí. Som un poble famós per això. Hem hagut d'esbucar quatre xalets a Llucalcari i indemnitzar els seus propietaris. Ens ha costat un milió d'euros. Ara mateix, en sòl urbà tenim uns nou expedients de disciplina urbanística.

Vàreu ser molt crític amb Petit Deià. Creis que no es va lluitar prou perquè no es fes aquest complex?

— Era un sol urbà on es permetia aquest tipus de creixement; per tant, en entrar, la llicència s'havia d'atorgar. L'Ajuntament la va tramitar i el Consell de Mallorca va fer els informes que li pertocaven. Així ens ho vàrem trobar. Ara mateix, segons el plantejament actual, es podrien fer 11 Petits Deià més. Aquell l'havíem perdut i es varen construir 21 cases a Deià amb un exclusiu interès especulatiu, però ara en podem evitar 11. Aquesta és la vertadera lluita.

Enguany la Serra compleix 10 anys com a Patrimoni de la Humanitat. Creis que aquest indret està millor ara que fa una dècada?

— No. Som Patrimoni de la Humanitat, però la Serra ha empitjorat, en 10 anys. No m'interessa una Serra banalitzada, amb cases de teula antiga i revestides de pedra que estiguin buides de gent. No ha de ser un museu deshabitat on surtin els ciutadans amb calçons de bufa i rebosillo a ballar quan passin els turistes. A la Serra hi ha de viure gent que desenvolupi el seu projecte de vida i respecti el territori.

Què trobau de la reducció de velocitat a 60 km/h?

— És positiva perquè suposa un increment de la seguretat viària. Són carreteres molt estretes, per on passen molts de vehicles que travessen espais naturals protegits. Menys velocitat implica menys impacte.

Un dels primers projectes que vàreu posar en marxa va ser un projecte de canalització de l'aigua per eliminar les males olors de Cala Deià. La intenció era recuperar l'aigua depurada, evitar que acabàs a la mar i es pogués utilitzar per regar. En quin punt es troba aquest projecte?

— Vàrem demanar una subvenció al Pla de reactivació econòmica del Consell i ens l'han donada. Ara redactam el projecte per construir el dipòsit on aplegaríem aquesta aigua.

El 2019 vàreu intensificar la vigilància per impedir les acampades a indrets com Llucalcari. Heu aconseguit reduir aquesta pràctica?

— Sí, però encara continua, per això continuam vigilant. Ho feim en coordinació amb els agents municipals i la Conselleria de Medi Ambient. La gent ha de ser conscient que és un espai natural protegit molt fràgil i que rep molta pressió. Si es vol acampar hi ha altres llocs habilitats.

Heu modificat la normativa per restringir el consum d'alcohol a la via pública i ara hi ha dos negocis que no en podran vendre als clients que estiguin a la terrassa. Heu estat criticat per aquestes mesures. Per què vàreu prendre aquesta decisió?

— Aquest estiu el tema de les botellades se n'havia anat de mare, comparat amb altres anys. Cada vespre n'hi havia alguna i eren multitudinàries. Des de l'Ajuntament hem tancat l'accés als punts on es feien les botellades, però no ha estat suficient. No m'agrada posar en marxa aquest tipus de mesures, però ja havíem intentat fer tot el possible per no arribar a aquesta situació. Ha estat una mesura que ha cridat l'atenció, però ateses les circumstàncies crec que és encertada. 

Vàreu enviar una carta a Google en la qual exposàveu que l'únic nom oficial del municipi era Deià i no Deyà. Hi heu rebut resposta?

— No, però hi insistim. Que cadascú ho escrigui com vulgui, però de nom oficial només n'hi ha un i és Deià.

Com hauria de ser el Deià del futur?

— Voldria que fos un poble viu, amb gent que hi visqui i respecti el territori.

Us presentareu com a candidat a les primàries de MÉS per Mallorca?

— No ho he decidit. M'ho han plantejat i ho estic meditant. No és una decisió que es pugui prendre fàcilment. Ara mateix estic molt content on estic. D'aquí a dos anys, sí que m'agradaria ser el president del Govern. Ser el batle del meu poble ja ha complert totes les meves aspiracions polítiques i m'ha fet molt feliç, però ser el president del meu país suposaria fer feina per la gent des d'una responsabilitat diferent.

En cas que us hi presenteu, què aportaríeu al partit?

— Unes primàries no han de ser un concurs de popularitat entre els candidats. Cal parlar d'estratègia i projecte polític.

La vostra companya de partit Maria Ramón sí que va anunciar la seva candidatura. Què creis que pot aportar a MÉS per Mallorca?

— Maria és una persona molt vàlida i un actiu indispensable per al futur de MÉS. En unes primàries no s'ha de mirar si ella és millor o pitjor que una altra. Tots tenim fantàstiques virtuts i terribles defectes. Crec que això va de projecte polític i de quina és l'estratègia política que MÉS ha de dur a terme. Qualsevol persona que pugui sortir com un possible candidat a les primàries està preparat. Són els meus companys de partit. El projecte polític s'ha de replantejar profundament.

S'estan reproduint les dues famílies que varen protagonitzar la brega de principi de legislatura amb el clan d'Esporles i els de Bel Busquets i Balboa? Vostè es considera part d'aquest nucli anticlan d'Esporles?

— Estic segur que ni jo ni altres companys meus no formam part de famílies. No hi ha una oposició ideològica entre els membres de MÉS. Pot ser que cadascú de nosaltres tingui visions i estratègies diferents, però això enriqueix els projectes polítics.

En cas que no us presenteu a les primàries de MÉS, us presentareu a les pròximes eleccions per tornar a ser batle de Deià?

— Forma part de la mateixa reflexió de futur. En qualsevol cas, sempre he tingut clara una cosa: les persones som contingents, allò que és vertaderament necessari és el projecte.