El Dimoni Gros ja comanda el dia gran de Manacor
La capital del Llevant ja bull i milers de persones s'han concentrat a cal baciner i davant l'Ajuntament per veure el primer ball per Sant Antoni
ManacorUna festa és gran en tant que un poble respon a la crida i participa activament de les celebracions. I encara que la de Manacor està a mig camí de la devoció i el trull, continua creant la mateixa sinergia cada any i concentra milers de persones pels carrers de la ciutat. Aquest dimarts, amb el dia clar i la temperatura bona, ja de bon dematí, grups de santantoniers ja berenaven als bars del poble per ajuntar-se i acabar de transportar els tions de llenya cap als foguerons. D’altres acabaven de pintar les típiques figures que a Manacor s’hi col·loquen damunt, motivacions per a la crítica de tota classe i condició.
De sobte, una bicicleta, dues… un grapat!. Cap a La Salle, cap al Mercat, al carrer de València o devora l’institut Mossèn Alcover. A tot arreu, una tonada reconeguda i les dessuadores negres del Patronat. Alguns cercaven i feien comptes sobre quin pot ser el fogueró guanyador d’enguany. D’altres han estat des de les 10 h esperant davant la Sala, guardant lloc per ser a primera fila quan arribassin els dimonis. Colzades i qualque enrenou sense importància.
Per això és que la festa santantoniera a Manacor dona per a molt i els devots poden repartir-se de manera equilibrada. Passades les 14 h, la colla festiva s’ha acomiadat del carrer de Sant Roc, la casa del Baciner, i ha emprès el camí directe fins a la casa consistorial; una ruta grandiosa que ha aconseguit enganxar centenars de persones, així com el camí s’ha anat fent estret.
L'arribada ha estat grossa, el passadís humà ha deixat que el sant i els dimonis (per primera vegada una dona, Magdalena Pérez, està ballant com a dimonió el dia gran) entrassin al rotlo reservat davant el balcó de la sala de plens. L’apoteosi ha durat més de mitja hora: la que ha anat des de la pujada cap a la Sala, fins que el Dimoni Gros ha saludat els devots des de dalt. Dimonions a les finestres, compasos entre regidors, crits des del públic. Un sentiment preciós per a un lloc privilegiat que encara ara prestigia la festa pagesa per antonomàsia.