“El documental mostra una quinta poderosa, crítica amb la situació i que qüestiona el sistema”

ManacorReflectir un temps complicat, potser els dos anys més difícils en la vida d’un adolescent. Aquells on el pensament crític modula la seva personalitat i els deixa a punt per estudiar una carrera universitària. “La pandèmia els va aplegar de ple”, explica Doménec Boronat (Manacor, 1970) professor del batxillerat artístic de l’institut manacorí Mossèn Alcover, “com van afrontar aquell procés per entendre el món?”. D’això és precisament del que parla ‘Llapis horitzó’, una pel·lícula documental de 60 minuts, que conta a l’aula, el carrer, la casa i els viatges, les vivències i diàlegs de distints alumnes en un estat de dubtes i mascaretes.

Entre les activitats quotidianes, les inseguretats d’una edat convulsa, aquest és un tros de vida filmat i muntat pel mateix Boronat, que també comparteix espai i reflexions durant el que dura la pel·lícula com un protagonista necessari més. “Començàrem a filmar a finals de 2021 amb la idea dels documentals observacionals al cap, aquells que posen la càmera quieta a un lloc i deixen que les coses passin”, diu Boronat, que els va proposar la idea partint d’una hipòtesi prèvia: Què passarà amb aquesta quinta? Com es veuen aquests joves dins la nova normalitat?

Preguntes del dia a dia que van obrint debats així com la cinta va avançant. “És una quinta poderosa i insurgent, d’això no hi ha dubte. Que es mostra crítica amb la situació i que qüestiona el sistema”, recorda Boronat, que afegeix que “si alguna cosa evidencia també ‘Llapis horitzó’ és que la sensació és molt esperançadora, i posa en dubte que els joves siguin ara més de dretes tal com es vol fer creure”.

Procés de confiança

El documental mostra el procés de confiança entre professor i alumnes, on parlen d’ells, de gateres, bandes de música i amics. Dins l’aula el professor, el contrapunt, un enllaç per naturalitzar la vida que articula la trama. Un contrast creativament potent: “He intentat sempre estimular-los per camins i sendes interessants”.

Una de les escenes que més va costar fou la que gira entorn una obra de Goya al museu de El Prado, a Madrid. “Vam haver de demanar permís per gravar. No et permeten més de 10 minuts, durant els quals no pots treure els visitants, només de dos o tres quadres i has de dir prèviament des de quins punts de vista”, recorda Bonorat. “Els centres educatius són uns grans desconeguts, dels quals la majoria no en coneixen les dinàmiques internes. Què passaria si s’organitzés una jornada de portes obertes en un dia normal de classe? El documental visualitza molt bé aquesta feina”.

El títol del documental, un projecte autogestionat que s’estrenarà el pròxim dia 10 d’octubre als Multicines Manacor a partir de taquilla inversa, “es refereix als límits d’una illa, un futur marcat per l’horitzó, també el que es projecta són expectatives de futur”. El cartell de ‘Llapis horitzó’ és obra de l’artista santjoanera Lluïsa Febrer.