Donar context a llocs i persones de Manacor mitjançant fotos antigues

PalmaCorregir una anomalia i alhora poder-la fer servir d’element cohesionador de la història local “al servei del poble, per conèixer la seva gent i els seus llocs”, expliquen Jaume Cabrer i Jaume Rigo, creadors de la pàgina de Facebook Fotos Antigues de Manacor, que en poc més de tres setmanes ja acumula gairebé 1.800 seguidors i centenars de fotografies de tota casta, “però amb tres normes clares que hem volgut posar de bon principi: tenir almenys 50 anys d’antiguitat, que vinguin amb la major explicació possible del que s’hi veu i que no siguin d’esports”. A partir d’aquí, qualsevol instantània feta al municipi o de manacorins pel món és benvinguda.

“Encara conserv moltes fotos del meu padrí jove”, diu Cabrer, en referència al seu familiar Canonge, qui lamentablement va morir poc després de la pandèmia, “i no vaig ser a temps de contextualitzar-ne la majoria”. “Durant anys hem esperat que, en vista que ja hi ha pàgines similars a la majoria de pobles de Mallorca, qualcú començàs i així poder anar ficant aquelles fotos amb les quals havíem de menester ajuda i fer-ne públiques d’altres fins ara desconegudes”.

Rigo confessa que van estar a punt d’agafar el model artanenc de fer les coses: “És a dir, que la gent ens anàs enviant fotos i nosaltres donar-los una explicació i datació al més acurada possible. O sigui, passant un filtre previ. O bé, com finalment hem fet, que és que tothom que vulgui hi pugui participar d’una manera més democràtica i que, amb l’ajuda del altres, aconseguim dignificar el llegat familiar de moltes fotos que sense aquesta visualització i prestigi potser no serien valorades per les famílies que les guarden”.

Moments familiars, estampes de carros passant pel cèntric carrer de Jaume Domenge o per la plaça de les Verdures, nevades, ocasions especials, fotos de viatges a Nova York o a qualque país sud-americà. Tot hi cap, com també altres tipus de documents curiosos, com les notes d’escola d’un capellà, inventaris o gloses improvisades. “El que sí que també ens interessa molt són les comparacions de llocs, com eren fa mig segle o més i com són ara, observar-ne les diferències”, concreta Cabrer. “Sobretot en tenim moltes de la torre de les Puntes, de qualsevol angle i època”.

Així, amb aquests condicionants, de fotografies encara no n’hi ha que siguin en color ni de la típica formació d’un equip de futbol prèvia a començar un partit. “Hem de seguir una coherència, almanco al principi”. Ara el que manca per fer és separar el cada cop major nombre de fotos en carpetes per temes i qui sap si amb el temps poder confeccionar un llibre ple d’anècdotes i explicacions sobre cada una de les triades, “a fi que es conservin per més temps que no ara”, diuen en referència a la poca perdurabilitat dels formats digitals.