Donar sortida a la llana: un esforç de l’Administració o de la indústria?

PalmaLa llana d’ovella ha passat de ser un producte amb valor comercial a esdevenir un subproducte ramader amb preus molt baixos i que, en alguns casos, es tracta com un residu, en comptes de com un recurs. Un estudi que radiografia la situació actual de la fibra natural realitzat per Mallorca Rural i l'Associació de productors d'agricultura ecològica de Mallorca (Apaema) revela que a l’illa només es comercialitza un 47% de la llana que es produeix, mentre que el 53% restant es ven a artesans o queda acumulada a les mateixes finques. El debat dins el sector gira entorn del responsable de revertir la situació: l’Administració o la indústria? La qüestió va ser abordada aquest dijous en la Jornada de la Llana, en la qual també es va presentar l’estudi citat.

Un dels principals factors que dificulta rendibilitzar la llana és que està catalogada com a Subproducte Animal no Destinat al Consum Humà (SANDACH), en comptes de com a producte agroramader, un fet que en restringeix les possibilitats de processament. “Tractar la llana legalment per a la comercialització artesanal és inviable, duu massa feina. S’hauria de suavitzar la normativa i considerar-se un recurs”, reivindica Eugènia Marcote, la cofundadora de Llanatura, una societat que fabrica productes artesanals amb llana mallorquina. Cal destacar que l’únic mètode per processar-la que s’ajusta al reglament (CE) núm. 1069/2009 és: o bé cremar-la –fet que suposa perdre un recurs propi– o bé que passi per una planta de rentatge, una infraestructura inexistent a les Illes. Des de Llanatura desenvolupen l’activitat sense complir aquesta normativa, un fet del qual té constància el Govern, asseguren. En aquest sentit, el director general d’Agricultura, Fernando Fernández, afirma que des del Govern clarificaran la normativa europea en la línia de flexibilitzar-la: “Tenim previst fer un decret llei el 2023”, concreta.

Aquesta no és l’única reivindicació que fa el sector al Govern, sinó que també demana més suport econòmic. El gerent de Poraxa, Toni Garí, que està estudiant la viabilitat d’utilitzar la llana com a material aïllant en la construcció, és contundent: “Ens hem sentit molt tots sols, no hem rebut ajudes ni suport del Govern. És una autèntica vergonya”, sentencia. No obstant això, Fernández en discrepa i argumenta que “en tan sols un any hem invertit 22.000 euros en un estudi inicial i des de Mallorca Rural saben que l’any que ve tornen a disposar de fons per fer més projectes”.

Aprofitar la llana bruta

L’estudi, que recull la informació de més de 120 entrevistes del sector, conclou que el rentatge de la llana és el punt “més crític” per al desenvolupament local, ja que “la inversió necessària només de maquinària superaria els 800.000 euros, a més de la generació de 3.400 tones d’aigua residual i un consum energètic de devers 100 kW/dia”. La conclusió dels experts davant aquesta situació és que l’alternativa més sostenible és aprofitar la bruta retornant-la a la terra com a fertilitzant. Aquest ús i d’altres varen ser debatuts per diversos experts. Fer compostatge, fabricar bioplàstic o aïllants tèrmics són les principals vies d’aprofitament del recurs que s’han estudiat fins ara a Mallorca. De moment no hi ha cap projecte consolidat, només estudis que posen en el punt de mira diferents maneres per tal de treure’n rendiment.

Ramaders i empreses

La queixa dels ramaders pel fet que perden doblers amb la llana no és actual. Fa anys que denuncien que aquest producte es paga molt barat. “Sempre s’han fet els comptes sense tenir la base de la piràmide, que som els pagesos”, reivindica la ramadera Aina Cañellas, que gestiona una explotació de 500 ovelles. A ella, tondre li costa aproximadament 1,5 euros per ovella i tan sols recupera 0,15 euros per cap, la qual cosa suposa una pèrdua del 90%. “Intentam focalitzar els esforços en aquelles feines que realment ens donen rendiment, mentre que la llana ara ens suposa un dèficit”.

A Mallorca, els ramaders poden dur la llana a dos punts: el Magatzem Canyelles d’Inca ha recollit el 85% de la llana produïda a l’illa (120 tones), mentre que el 15% restant l’ha assumit la Cooperativa Pagesa de Pollença. Aquestes dues entitats premsen la fibra i la venen a empreses de la Península que la comercialitzen per a diferents usos. Enguany, ambdós han pagat als ramaders 0,10 euros per quilo de llana, una xifra que els pagesos consideren insuficient. No obstant això, Rafel Canyelles, del Magatzem Canyelles, assegura que “nosaltres no marcam el preu de la llana i tampoc no hi guanyam gaire, només feim de pont entre les empreses i els ramaders, i el preu el marquen les empreses compradores”. Una possible solució, a parer de Canyelles, seria que els ramaders s’acostumassin a dur la llana més neta, per apujar-ne el valor. “La llana es pagaria més cara si arribàs en més bon estat, perquè seria molt més fàcil de processar i es reduirien els costos del tractament”.

Hi coincideixen també els tonedors, com Miquel Reus, que posa la pilota damunt la teulada de l’Administració: “El Govern i el Consell haurien de fer cursos per conscienciar els pagesos que han de cuidar més la llana. He estat a Nova Zelanda i es tenia més cura d’aquest recurs”.