El me ecològic ven la pell per fer més rendible el projecte

PorreresLa cooperativa Ecoilla disposa de la secció ovina de productes ecològics que es dedica a la producció, distribució i comercialització del me ecològic mallorquí, amb 30 explotacions adscrites a la marca i amb un volum de bestiar de 4.000 caps. Fa dos anys, uns 20 ramaders decidiren començar l’experiència de crear un producte selecte amb segell propi que competeix amb el me tradicional de l’illa, el que arriba de la Península i de l’estranger, especialment de Nova Zelanda.

En dos anys, el grup de ramaders associats a la producció ecològica ha augmentat un 50%, i el nombre va creixent. Juan Miguel Sánchez (Àvila, 1975) és el coordinador de la secció i des de fa diverses setmanes treballa en el projecte d’introduir en el mercat la venda de la pell adobada d’anyell ecològic “per complementar la rendibilitat de la comercialització de carn, i també per oferir un producte selecte, partint de la constatada major qualitat del cuir, tot i que per adobar-lo se segueix la mateixa tècnica tradicional mecanitzada que per a la resta de pells.

El 30 d’abril, l’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) presentava en l’XI Diada ecològica de Porreres el projecte de comercialització de la pell de me ecològic. “La idea va sorgir de dues pastores, Cata i Jero Mulet, que tenen la seva finca ramadera a Llucmajor”, explica el coordinador del projecte, Juan Miguel Sánchez.

L’ús de pell de me per entapissar tamborets, fer-ne bosses o estores és una via comercial que acaba d’obrir Ecoilla per ajudar a fer més rendible les explotacions de bestiar oví ecològic. Es té per descomptat que, igual que va passar amb la comercialització de carn ovina ecològica, l’avanç serà lent. “No hi ha res fàcil en un mercat globalitzat, però pretenem que sigui un estímul i un complement més en el guany econòmic per als pastors associats”, explica Sánchez, qui subratlla que “invertim per donar més valor al me i a l’explotació, a la vegada que també pretenem revaloritzar la marca ‘me ecològic de Mallorca”, que pot arribar a tenir un preu un 20% més elevat que el bestiar criat en condicions menys estrictes.

Cuirs de major qualitat

Ecoilla només aprofita les pells de major qualitat, atès que la demanda encara està per marcar territori. No hi ha la certesa que hi hagi un ampli mercat per a aquest tipus de producte però, segons explica Juan Miguel Sánchez, “a vegades no queda més remei que recuperar l’esperit de l’economia de subsistència i fer les coses amb motivació, perquè el treball a foravila és gairebé vocacional. Així i tot, hem de cercar donar-li més valor a través d’iniciatives com pugui ser la comercialització de la pell de me ecològic”.

Les partides de mens ecològics són les primeres que entren als escorxadors i per això decantar les pells de la resta d’animals sacrificats no és cap tasca difícil. Dels escorxadors, el cuir oví ecològic es trasllada a l’adoberia de Mancor de la Vall, l’única que queda a Mallorca, testimoni d’una època no gaire llunyana en què el bestiar era rendible i se n’aprofitava quasi tot.

Animals sans

De la pell de me ecològic, se’n destaca la qualitat. “A més, és el millor indicador per saber si l’animal està ben alimentat i si segueix un control en la criança”, apunta. En canvi, hi ha gent que confon un me ecològic amb un de muntanya, que no sempre té la qualitat que toca, i això es nota, evidentment, en la qualitat del cuir, adverteixen els tècnics d’Ecoilla.

“Avui la llana gairebé no val res i tondre suposa un cost extra al ramader, malgrat que abans no era així”, es lamenta Sánchez.

El sector de la carn “va evolucionant”, però en el vessant de producció ecològica el rendiment immediat no és l’objectiu, “perquè valorar la qualitat per sobre de la quantitat i el preu requereix un temps”, avisa Sánchez. Al cap i a la fi, se cerca que el consumidor sàpiga diferenciar els productes i es trobi agraït de poder comprar un producte amb plenes garanties per a la salut.

Llucmajor, Manacor, Petra, Andratx, Campanet, Maria de la Salut, Felanitx, Alcúdia i Artà, entre d’altres, són els municipis amb major nombre d’explotacions ramaderes d’oví que es dediquen a la producció del me ecològic i que esperen, a mitjan termini, assolir una major rendibilitat dels seus ramats amb la comercialització de les pells.

“Tot i que no poden tenir un segell de tractament ecològic, perquè les tècniques actuals que s’empren no ho permeten, les pells del me ecològic que arriben al mercat tenen una targeta identificativa que garanteix la qualitat i la procedència del producte”, subratlla el coordinador del projecte de comercialització.

Igual que es fa amb la distribució directa de la carn, eliminant la figura de l’intermediari, la línia comercialitzadora de la pell d’anyell mallorquí ecològic seguirà els mateixos paràmetres. “L’èxit és no fallar al consumidor ni al venedor, complir horaris, qualitat i quantitat. La serietat és la virtud que ens obrirà nous horitzons”, sentencia Juan Miguel Sánchez.

Catalunya s’interessa pel programa mallorquí

Una representació de la Xarxa de Pastors i Pastores de Catalunya (www.pasturem.cat) ha visitat aquesta setmana les instal·lacions d’Ecoilla i s’ha interessat per la cria i comercialització del me ecològic mallorquí. “Volen conèixer el projecte per poder dur a terme una iniciativa semblant al Principat”, explica Juan Miguel Sánchez.

La venda en xarxa, directament als punts de consum (com puguin ser establiments de restauració o turístics), les botigues i fins i tot a particulars, està agafant empenta a Mallorca. La línia de producció d’anyell ecològic, amb fórmula cooperativa, s’ha consolidat dos anys després de posar-se en marxa i ha despertat interès a la Península.

El portal telemàtic de la xarxa de pastors catalana té 50 pastors associats. Va néixer amb la intenció de “difondre la tasca i revitalitzar l’ofici i la vida de les persones que es dediquen a l’ofici de pastor”. Ara han vist en l’experiència ramadera del me ecològic mallorquí, que tutela la cooperativa Ecoilla, una possible fórmula per enfortir el sector oví a Catalunya. Evidentment, la carn de major qualitat dels anyells ecològics, criats seguint uns criteris i uns controls estrictes, suposa a la llarga un major treball per als ramaders, però es pot compensar amb ingressos majors gràcies a la qualitat.