Enguany s’hauran sembrat 75.000 garrovers subvencionats

PalmaQuan acabi el 2022, a les Balears s’hauran sembrat 75.801 garrovers subvencionats. Si s’hi afegeixen aquells que planten particulars sense tramitar cap ajut, en resulta un increment espectacular per a un arbre que fins fa relativament poc no jugava cap paper significatiu en la indústria. Però ha estat precisament la seva progressiva incorporació dins la cadena de producció d’aliments de qualitat i en la indústria farmacèutica la que n’ha disparat la rendibilitat i, automàticament, la presència al camp.

Precisament la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació va posar en marxa l’any passat un pla de 6 anys de durada (2021-2027) per impulsar i augmentar el cultiu dels ametlers i els garrovers. La primera ajuda del pla, dotada amb 2,3 milions d’euros provinents dels fons Next Generation, implica la plantació de 530 hectàrees d’ametlers i garrovers a les Balears. Els garrovers són els principals protagonistes d’aquesta transformació que viu el camp illenc i assoleixen les 442 hectàrees sembrades –66 de les quals són de regadiu–; això són 75.801 arbres.

Ara bé, la destinació i el consum dels fruits que donaran aquests garrovers probablement no seran per a l’Arxipèlag. Joan Calafat, que és l’administrador de l’empresa CAROB de Marratxí, la qual exporta tant a la Península com a l’estranger i té una seu als Estats Units, lamenta que “la garrova d’aquí hauria de quedar aquí, però les ofertes han alterat el mercat i no podem competir amb els preus de fora”. Per part seva, Xisco Llompart, president del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE), explica que “Mallorca és un dels llocs on es paga la garrova a preus més baixos, de cada vegada hi ha més compradors i ja no són tan pocs els que dominen el mercat”. Així i tot, només dins la mateixa campanya, el preu de la garrova, que havia començat en 1,5 euros el quilo, ja es troba per damunt dels 2 euros.

Espanya és el primer productor mundial de garroves, ja que engloba aproximadament la meitat de la producció a escala global. A la vegada, les Balears són la comunitat que en recull més quilos, assolint un 36% del total del que es fa al territori espanyol. Joana Verger, presidenta de l’Associació d’Estrucadors de Mallorca, afirma que “les garroves mallorquines se’n van a empreses nacionals, que després les venen a empreses internacionals. Tots exportam perquè les empreses que ho processen en l’àmbit industrial són a fora”. Verger considera que el consum d’aquest fruit hauria de ser “local”, tot i que, de moment, no és el cas.

“L’any passat vàrem exportar molta goma de garroví a escala internacional i enguany, de gener ençà, gairebé hem doblat els ingressos, també perquè la goma va més cara”, afirma Calafat. CAROB diferencia tres tipus d’exportació: la d’àmbit estatal, que destina el producte bàsicament al País Valencià i Catalunya; l’europea, que engloba França, Alemanya, Suïssa i Àustria; i la internacional, en la qual s’inclouen el Japó, Austràlia i els Estats Units, des d’on es distribueix a la resta d’Amèrica.

L’estrucat de la garrova

Amb tot, la garrova no se sol vendre sencera, sinó que s’estruca i es divideix en dues parts: la polpa i el garroví. D’una banda, la polpa es destina principalment a pinso per a animals, tot i que ara s’està començant a emprar en productes per al consum humà com farina o xocolata. D’altra banda, del garroví –que n’és la llavor–, se’n fa una goma de la qual s’obté l’E-410. Es tracta d’un espessidor i conservant que es va descobrir i regular a principis dels anys noranta i que, actualment, s’utilitza sobretot en la indústria alimentària i una petita part també en la farmacèutica i la cosmètica. Georgina Brunet, directora de l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP), destaca que el 90% de la garrova “surt estrucada” i se’n venen “les dues parts per separat”. De tota manera, el president de la cooperativa Camp Mallorquí, Miquel Gual, assenyala una novetat d’enguany: “Per primera vegada s’està exportant garrova sense trossejar. Gent de la Península l’està comprant sencera perquè el garroví es mantingui o pugi”.

Aquesta febre de la garrova es reflecteix en les dades de producció del 2020 a les Balears ja que, segons fonts d’Agricultura, el creixement va ser d’un 189% respecte del 2019. A més, figura com un dels tres principals conreus de les Illes del 2021. Fernando Fernández, director general de la Conselleria d’Agricultura, apunta que amb les hectàrees de garrovers que hi havia l’any 2021 es podien recollir unes 19.000 tones de garroves, la qual cosa suposaria més de 2 tones de garroví i uns beneficis de devers quaranta milions d’euros en menys d’un any. Ara bé, de totes aquestes tones, la major part es destina a la mateixa indústria: “El 90% se’n va a l’alimentació, que per tant guanya per golejada la cosmètica i la farmacèutica, que només representa el 10%”, diu l’administrador de CAROB. “És curiós, perquè ha passat de ser l’aliment del bestiar a destinar-se al consum humà”, conta Brunet.

Dins la indústria alimentària, però, també cal destacar-ne un guanyador: el gelat. “El gran consumidor de la goma de garroví és la indústria dels gelats, que està conquerint el món”, afirma Llompart. De fet, segons explica el president del CBPAE, les contaminacions alimentàries que s’han trobat fa poc han estat dins marques de gelat: “Aquests casos venen de mesclar goma de garroví amb tara de l’Índia o Turquia, que és un conservant que conté òxid d’etilè –un compost cancerigen–, prohibit des de l’any 2011 a la UE”. Malgrat que tingui característiques semblants a la goma de garroví, apunta Llompart, la tara “pot arribar a ser tòxica”. En canvi, la goma de les garroves mallorquines té unes propietats molt bones, segons conta Gual: “El garroví d’aquí és més blanc i més gros dins la garrova en comparació amb el d’altres llocs”. El president de Camp Mallorquí diu que aquest producte se sol classificar per colors i “com més blanc és, més qualitat té”, ja que suposa manco impureses i major viscositat.

D’altra banda, Llompart també destaca el fet que l’E-410 no té limitació o dosificació màxima en l’àmbit alimentari: “No suposaria cap contraindicació per molta quantitat que se’n consumís, la qual cosa fa que les empreses no se n’hagin de preocupar”. A més, com que els garrovers no necessiten insecticides per sobreviure, davant la manca de malalties o plagues d’aquest arbre, el seu cultiu és ecològic i en facilita la traçabilitat. “Necessita poc manteniment, té una gran capacitat de rebrotar i quan és centenari encara continua produint”, remarca el president del CBPAE. Ara bé, si el preu del producte continua pujant, Llompart tem una sèrie de perills: que les empreses deixin de comprar-lo, que altres països que han començat grans cultius de garrovers, com el Marroc, passin a liderar el mercat i que els garrovers perdin la gran capacitat de resistència a la sequera a causa del regadiu al qual alguns els estan sotmetent per fer-los produir més aviat: “Si aquests tipus d’arbres es reguen, el fruit pot tenir pitjors qualitats químiques, perquè la planta té excés d’aigua i no extreu el mateix ni de la mateixa manera”.

Pel que fa a la polpa, que és el 80% del que surt de la garrova quan s’estruca, el Govern està donant suport a un projecte estratègic duit a terme per diferents empreses i entitats per revaloritzar-la. El cost de la iniciativa és d’uns sis milions d’euros i pretén millorar la rendibilitat del cultiu. “És necessària una transformació i promoció de la polpa, d’aquesta manera es poden potenciar les sinergies i l’economia circular”, explica Verger. La presidenta de l’Associació d’Estrucadors de Mallorca i també fundadora d’Es Garrover de Mallorca apunta: “El garroví té més valor monetari, però la polpa té molts de beneficis nutricionals”, conclou.u