Llorenç Perelló: "El que no té sentit és llevar els doblers de l'impost de turisme sostenible al Castell d'Alaró perquè es paguin Los 40 Principales"

AlaróÉs el batle més jove de les Illes Balears. Tot i això, no li manca experiència. A 18 anys ja formava part de l'equip de govern de l'Ajuntament d'Alaró i a 26 va assumir la batlia. Filòleg català i jurista de formació, és també el coordinador dels batles del PP des de la direcció del partit. Això sí, assegura que la seva prioritat són els interessos del seu poble.

Una pregunta que us deuen haver fet moltes vegades: ha estat la vostra joventut un impediment per exercir la batlia o és més aviat un avantatge? Què diríeu a aquells que atribueixen l'edat a la competència?

— Sí, la pregunta me l'han feta moltes vegades. Al principi, sens dubte, era un problema perquè havies de demostrar la vàlua personal o política per damunt de la resta de coses. Era conscient que aquest era un impediment bastant gran o que podia ser-ho. Finalment, s'ha demostrat que no i la gent ha pogut valorar que jo feia anys que estava enmig del trull. Feia vuit anys que estava dins la corporació, quatre a l'equip de govern i quatre a l'oposició, i crec que això va fer veure que jo podia ser un canvi d'aires i podia funcionar bé. Combinava experiència i joventut, cosa que es diu sempre, però en aquest cas era cert. Tenia 26 anys quan vaig assumir la batlia i en feia vuit que era aquí dedins. Hi ha gent que ve del carrer, que comença de zero, sense conèixer l'administració local. Jo la coneixia i, pels meus estudis de dret, també coneixia tot el que hi pot haver darrere.

Us va costar, però, adaptar-vos a la burocràcia de l'Ajuntament?

— A mi m'agrada la burocràcia, som un freak dels papers, així que no em va costar. Evidentment, hi ha més burocràcia del que a un li agradaria, fins i tot per a un freak de la burocràcia. M'agrada tot aquest assumpte perquè des de 14 anys venc als plens de l'Ajuntament i de petit sempre llegia els apartats de política de tots els diaris. Ma mare tenia una papereria i jo tenia accés a tots els diaris fora comprar-los. Els xafardejava tots, però sobretot m'interessava molt l'apartat polític. Em sabia el nom dels ministres, dels consellers, etc. També sabia coses que possiblement, si vas pels carrers, la gent d'aquella edat no sap. Com per exemple, si ha canviat el nom de la Conselleria i dir-lo correctament. Per tant, som un freak d'aquestes coses.

Quina creis que va ser la clau per aconseguir els millors resultats del PP a la història d'Alaró després d'un govern d'esquerres?

— Primer de tot, pens que fa anys que la tendència a Alaró ha canviat. És perquè tenim una normalitat democràtica més alta i es valoren més els equips. L'equip del PP des de l'any 2007 és el més votat a les eleccions municipals. Una altra cosa és la dinàmica que passa a les eleccions autonòmiques o estatals, que molt poc tenen a veure amb les locals. De fet, aquí, qui va guanyar al Consell i al Govern van ser les presidentes Cladera i Armengol. Per tant, aquestes dues senyores són presidentes doblement: perquè ho són i perquè Alaró les va triar, i precisament per això les respect bastant. Per tant, pens que la gent vota l'equip. Es va aconseguir un regidor més, a diferència del darrer batle del PP, Joan Simonet, per la crispació o el desànim que hi va haver amb l'anterior equip de govern. Era fàcil aconseguir un resultat millor.

Ara que heu anomenat les presidentes... com són les vostres relacions amb el Consell i el Govern?

— A escala personal no hi ha cap problema, perquè són persones amb les quals es pot parlar perfectament, especialment amb la presidenta del Consell, Catalina Cladera, ja que amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, coincidim manco. Supòs que l'any i mig de pandèmia ha estat sens dubte complicat. Ara bé, pens que hi ha moltes coses del Consell i del Govern que es podrien millorar i que es podrien agilitar molt, però això ja es farà quan Marga Prohens sigui la presidenta del Govern.

Tot i això, us percebem bastant crític a les xarxes, sobretot crític amb el govern autonòmic...

— Més que crític, a mi no m'agraden les incongruències. El que no té sentit és llevar els doblers de l'impost de turisme sostenible al Castell d'Alaró perquè s'han de dedicar a sanitat, i després que l'impost de turisme sostenible, que és per sostenibilitat i patrimoni històric, pagui els premis de Los 40 Principales. Això no és coherent i aquest Govern, per mi, ha pecat moltes vegades de manca de coherència. El que no podem fer és anunciar 14.000 vegades que farem una cosa i encara no haver-la feta. Fa dues legislatures que Son Dureta ha de ser un centre per a persones majors i dependents i Son Dureta cada dia cau més a trossos. No ho diguis, simplement. No passa res, si no es pot fer, no es pot fer. Jo sempre insistesc que a aquest despatx no diré que arreglin una cosa si és impossible. Hi ha hagut gent que s'ha enfadat perquè no li he arreglat el seu carrer; no, no l'arreglaré perquè n'hi ha catorze que estan pitjor i d'aquí a final de legislatura és impossible.

Parlam del Castell d'Alaró. És encara propietat de l'Estat i l'objectiu és que sigui del Consell de Mallorca. Pensau que s'hi podrà dur a terme la rehabilitació que el Consistori demana?

— El Castell d'Alaró es troba exactament igual que fa segles. Bé, tant com segles no, però almanco d'ençà que jo vaig néixer. Sí que s'han fet moltes millores als edificis perquè això sí que ho ha capitanejat Alaró. Governàs qui governàs, la Fundació Castell d'Alaró ha estat capitanejada per algun regidor o regidora de la Corporació, sigui del partit que sigui, però hi ha dedicat temps i esforços amb un objectiu bastant clar. Què passa? Que les murades, el monument en si, és propietat estatal, encara que fa temps que el Consell demana que es traspassi. No s'ha aconseguit. Actualment, som més a prop del que érem fa un any, però encara no arribam. Des d'aquí estenem el braç al Consell per al que necessiti. De fet, fa uns quinze dies vàrem reunir-nos la consellera de Territori, Maria Antònia Garcías, i jo al mateix castell per simbolitzar el tema, i va quedar bastant clar que anàvem tots junts en aquesta qüestió i que no valen ni partidismes, ni comèdies, que en altres moments sí que hi ha hagut. De fet, hi ha hagut gent que s'ha volgut penjar medalles. La consellera de Territori i jo hem estès les mans perquè l'important és que un patrimoni, Bé d'Interès Cultural, que és important per al poble i per a Mallorca, no es perdi.

Al castell, però, hi sol haver embossos i aglomeracions a l'entrada del camí. Morirà d'èxit el tresor del poble?

— Jo en cap moment no ho he pensat. Cada any passa que durant el mes d'octubre hi ha una gran afluència de visitants. Tot i això, són gent de Mallorca. L'any passat es va multiplicar per dos o per tres, però va ser així a Sóller, Biniaraix, les Fonts Ufanes... Era un fenomen molt propi de la postpandèmia. Llavors, vaig ser molt crític, i ho continuaria sent si tornàs a passar, per la falta d'ajuda del Govern autonòmic per dictar unes mesures restrictives, tancant oci i restauració, fires i festes, etc., però creaven problemes a altres llocs amb solucions zero. No varen donar suport amb més personal a l'Ibanat, ni més Agents de Medi Ambient, ni res. Com sempre, els municipis tots sols.

Com veis el PP en aquests moments?

— El veig il·lusionat. Hi ha hagut un canvi en la direcció i també persones noves, que no són més bones i ni més dolentes que la direcció anterior, però almanco hi ha una mica de canvi i d'il·lusió. A més, s'han recuperat cares que possiblement no haurien d'haver fugit mai del partit i, si mires al voltant, és l'únic partit que continua endavant i deixa a part bregues internes. El que feim és tirar endavant per arribar al 2023 forts, units i il·lusionats.

A quines cares us referiu?

— Pens que mai no s'hauria d'haver romput amb segons quins sectors del partit. Evidentment, va passar. Alaró mateix en va ser un exemple en el seu moment. Biel Company ja el va recuperar i ara Marga Prohens encara recupera més gent que havia quedat pel camí.

Sou el president del comitè de batles del PP de les Balears. De quins errors ha d'aprendre el municipalisme del PP per aconseguir més pobles a les pròximes eleccions?

— És un poc el que estam fent damb vista al 2023: intentar cercar gent que tingui il·lusió. Poden ser les mateixes persones que hi ha ara mateix però amb la il·lusió renovada, rebatiats. A més, si fa falta trobar gent nova, pensam que és el moment propici per pujar al tren perquè hi ha ganes. És el moment d'estirar.

Vós podeu ser una d'aquestes persones noves a les llistes del Consell o el Govern?

— Jo vull ser el candidat a la batlia de l'Ajuntament d'Alaró l'any 2023.

És difícil distingir entre les mesures que es prenen per al poble i les decisions que es fan a favor del partit?

— El lema de la meva campanya era 'Alaró, primer'. Això ho defineix tot. Jo no prendré cap decisió com a batle que pugui afavorir més el meu partit i pugui anar en contra del meu poble. Si de retruc ajudam els dos costats, millor. Això sí, mai prendré cap decisió que vagi en contra d'Alaró.

Què vàreu pensar quan el líder del vostre partit, Pablo Casado, va assegurar que a les Illes Balears no es parla català sinó que a cada un dels territoris parlam llengües diferents?

— Possiblement, el senyor Casado no sabia molt bé la situació d'aquí i de vegades el desconeixement pot jugar una mala passada. Tot i això, el que tenim clar, i el que té clar la presidenta Prohens, és que l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears diu el que diu: que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà juntament amb el castellà, el caràcter d'idioma oficial, i això és el que continuarem defensant.

Com ha estat gestionar la pandèmia al poble?

— Complicat. Temies cada vegada que es publicava un butlletí oficial, fos estatal o de la Comunitat Autònoma, perquè el mòbil no aturava de vibrar i sonar i el volies tirar per la finestra. Clar, tots els dubtes que tenia la gent del carrer també els teníem nosaltres, perquè es publicava i teníem moltes preguntes. Això sí, hem tingut molt de suport per part del personal de la casa i agraïm que, des de totes les àrees, es van aferrar perquè res decaigués, fins i tot coses que no eren de la seva competència. A més, vull fer una crítica que t'assabentaves de les coses pel BOIB. La situació va millorar un poc quan ho van delegar a les autonomies, però, a poc a poc també varen agafar la dinàmica de publicar-ho al BOIB, més que explicar-ho.

Parlem del carrer Solleric d'Alaró. Allà hi ha projectades unes 36 cases i ara s'han deixat a mig fer. Se sap per què?

— Al carrer Solleric, a la urbanització Son Mas, es va fent. Per què fa estona que no es mou? Perquè l'Ajuntament no acceptarà rebre aquesta urbanització fins que no es compleixin tots i cada un dels errors que la nostra arquitecta municipal va detectar. Per tant, fins que no estigui tot solucionat, l'Ajuntament no recepcionarà això. Ara mateix és necessari fer les connexions de les aigües pluvials d'aquesta urbanització fins a un xaragall on haurien de desembocar. És vera que durant aquests anys s'hi ha vist molt poca activitat, però s'han anat solucionant coses, siguin administratives o in situ. També falta que reconstrueixin un pou que ells mateixos varen destruir. Hi havia un carregador amb un pou que havien de desmuntar i reconstruir i, segons ells, "per desgràcia, ha desaparegut", diuen textualment en un escrit. Se'ls ha ordenat la seva reconstrucció perquè és una part del patrimoni històric del municipi que no es podia deixar perdre. No poden no acceptar-ho, és una ordre d'execució per la Llei d'urbanisme. Ja vaig ser crític respecte d'aquest tema en la legislatura passada: hi havia una relació d'amiguisme o menfotisme en el cas del municipi. Nosaltres hem liquidat més de 8.000 euros de taxes que la promotora no havia pagat aquests darrers anys perquè han de pagar com un altre. Jo m'estic fent ca meva, estic pagant els imposts i així ho ha de fer qualsevol persona del poble que fa una obra. Per què una promotora gran no els pagava? Per peresa? El que està clar és que no s'havien liquidat.

És aquesta una acusació directa?

— No, juraria que va ser més per deixadesa perquè s'havia d'estudiar bé perquè no és una obra en si, sinó una unitat d'execució.

Un altre tema polèmic al municipi és la creació del centre de dia. En quin procés es troba?

— El que hem fet és adquirir un solar on es construirà el centre de dia i aquesta ubicació serà molt millor que el projectat la legislatura passada, perquè, en lloc fer un centre de dia als baixos d'un edifici sense pràcticament ventilació natural i amb només 20 metres de pati, es farà a un solar de 450 metres quadrats, on podrà tenir 120 metres de pati. Tardarem tres anys més a tenir-lo? Sí. Serà millor per a la gent del nostre municipi? Crec que també. No tot és gratuït en aquesta vida. Per tant, tardar tres anys més a tenir l'edifici construït a canvi de tenir-lo per sempre crec que és millor. A més, a la planta baixa hi serà el centre de dia, però, al primer i segon pis l'Ajuntament hi podrà instal·lar nous serveis. Supòs que fer-lo al lloc anterior era més fàcil i, amb vista a eleccions, val més un projecte a mitges que fora fer, però la nostra idea és que som aquí per anar arreglant les coses i, a poc a poc, deixarem projectes iniciats que no s'acabaran aquesta legislatura i no em cauran els anells. Si el projecte no està fet i el cartell no posa el meu nom, que posi el del pròxim batle o batlessa o que posi el meu, si em tornen a triar els ciutadans. Jo no he vingut aquí perquè el meu nom surti a plaques, sinó per veure que vaig començar a moure coses i s'han acabat fent. Així em va passar quan vaig ser regidor de Cultura i Patrimoni; hi ha coses que jo vaig començar i els ha continuat un altre, i això és positiu.

El municipi cada vegada creix més de població. Ho protegeixen això les Normes Subsidiàries?

— En els darrers anys s'ha crescut amb solars, però eren solars de la mànega urbana consolidada. Prest tindrem exhaurits els solars que tenim, però hi ha possibilitats de créixer a altres llocs, com plantes baixes a les quals es pot construir un pis amunt. Opcions de créixer fora consumir més territori. Pel que fa al tema urbanístic, el que volem, abans que acabi la legislatura, és acabar les unitats d'execució que estan en marxa des d'anys enrere. No pot ser tenir les unitats de l'Escorxador i la del carrer Solleric a mitges. Ni tampoc pot ser tenir carrers fantasmes; carrers oberts, però amb barreres, amb forats per a arbres que no estan sembrats...no pot ser. Què du això? Molta feina administrativa. L'urbanisme és molt mal de dur i el Consell de Mallorca té la darrera paraula en moltes coses i tot és molt lent. Ens donarem per satisfets si aquestes dues urbanitzacions estan recepcionades a final de legislatura. A part, hi ha una reserva per poder fer uns vint i busques d'habitatges de protecció oficial a una d'aquestes unitats d'execució. Pensam que li hem de donar prioritat perquè seran habitatges per a gent jove; esperam que d'aquí.

Tot i això, els preus de l'habitatge no deixen de pujar. Pot convertir-se Alaró en un poble inaccessible per a les futures generacions?

— És un poble complicat, com la majoria de pobles de la nostra terra. Pens que des del Govern s'ha fet poca cosa en matèria d'habitatge i sobretot en matèria d'habitatge per a joves. Jo mateix, com a jove que m'estic arreglant una casa, tenc zero ajudes per part del Govern de Francina Armengol. Estic reformant una casa de la qual sortirà un habitatge per llogar i no reb cap ajuda. Rehabilit un edifici de la meva família que queia a trossos i l'estic convertint en casa meva i ho puc fer perquè tenc una plaça de professor de Secundària. Una persona que no té la sort de fer feina a un lloc com el meu, no sé com ho ha de fer. Les ajudes de l'Estat en matèria d'habitatge només es donen als municipis de manco de 5.000 afectats, per tant a Mallorca quasi no es donen. Al Pla, tal vegada, però poca cosa més.

Però us heu posicionat contra la Llei d'habitatge...

— La Llei d'habitatge dona alguna ajuda? Alguna possibilitat per transformar cases antigues en noves? Dona terminis més ràpids? Dona facilitat a la gent perquè llogui? Simplement el que fa és que te'l 'roba'. El que hem de fer és donar facilitats a la gent perquè es puguin fer obres més ràpidament i agilitar normativa. El que hem fet en l'àmbit municipal és contractar un arquitecte més. Abans en teníem un, ara en tenim dos. Teníem cinquanta expedients aturats i ara en tenim quinze. Si no donam un poc de rapidesa... A més, del que estic més content és que s'estan tramitant expedients d'obra de gent de la meva edat que arreglam cases de casa nostra, i això és positiu.

S'ha convertit Alaró en un poble dormitori amb por de perdre la seva essència?

— Sens dubte, Alaró ja és un poble dormitori, com tots els pobles que som a prop de Palma i que no tenim la mar. No tenim empreses o sector productiu suficient per assumir tota la població amb edat de treballar. Ara bé, la idea és que no es converteixi en una urbanització, sinó que conservi el caràcter de poble que tenim i continuar tenint les activitats pròpies d'un poble de les nostres característiques.

A Alaró hi ha una plataforma que lluita des de fa sis anys per una via verda, la de l'antic tramvia, que arribi a l'estació. Ara, el Consell ha presentat una proposta i l'Ajuntament i veïns hi han fet al·legacions. Per què? Què es el que es proposa i què és el que hi manca?

— El Consell el que fa ara és fer el primer tram d'aquesta futura via verda o vial cívic. Li canvien el nom cada dos dies. És una futura connexió entre Alaró i l'estació. El que proposa l'equip de govern i el que hem defensat sempre, en les reunions que he tingut amb la plataforma i en el programa electoral, és fer una via de comunicació aferrada a la carretera. La plataforma mateix m'ha agraït, en algunes ocasions, que sigui tan clar en aquesta qüestió. La polèmica és saber cap on entroncarà aquest vial. La plataforma pretenia aprofitar o tornar a utilitzar el traçat de l'antiga via del tren. El que defensam és que, si vas aferrat a la carretera i expropies un o dos metres, és més senzill que expropiar llocs on abans passava la via del tren i que ja no existeix... D'aquesta manera es crearia un carril enmig de finques i hi haurà mates i semblarà un carril terrorífic. Per tant, proposam fer una cosa semblant al que han fet entre Calvià i es Capdellà o entre Caimari i Selva o per l'estil del que acaben de fer per connectar Lloseta i Binissalem. Tot i això, aferrat a carretera. Si s'ha d'expropiar una mica, es fa. No crec que cap veít hi estigui en contra, i així el que farem és millorar. Aquest primer projecte que presenten funcionarà o no? De moment tenim ciclistes que s'estan queixant perquè el carril serà per a persones o bicicletes que passegin i els ciclistes hauran de continuar per la calçada i la calçada s'estreny.

S'ha rebut una subvenció per a aquest projecte?

— No, la idea és que es pagui amb fons propis del Consell de Mallorca.

Quin objectiu voleu aconseguir abans que acabi la legislatura?

— La intenció és que algun dels projectes importants estigui acabat. És vera que aquest any i mig ha estat molt forta l'aturada que hem tingut, però també m'ho he pres com una oportunitat. D'aquesta manera, hi ha coses petites de les quals et sents orgullós. Per exemple, poder acabar el camp de futbol set que s'ha acabat d'urbanitzar i l'hem deixat bé, començarem a acabar el segon pavelló d'Alaró perquè les activitats esportives ja no hi caben, farem un aparcament de 25 cotxes (encara que m'agradaria fer-lo de 300) al centre del poble i ja tenim el solar i només falta urbanitzar-lo. Ara bé, els grans projectes són el centre de dia i tenir un tanatori com Déu mana. S'estan fent passes, sí. Resultats? Veurem si arriben o no. La consellera Santiago s'ha compromès a fer tot el possible per pressupostar-ho als pressuposts del 2022.