Víctor Martí: "Acaben votant coses en contra del poble, per fer mal al batle"

BinissalemEl batle de Binissalem, Víctor Martí, assegura que mai no ha tingut una legislatura tranquil·la. Durant la primera, va governar en minoria després de signar un pacte amb el PP que no va tirar endavant. En l'actual, ho fa amb pandèmia i immers en un procés judicial investigat per la Fiscalia. L'ARA Balears li ha volgut fer un enfilall de preguntes sobre aquesta darrera qüestió, però Martí s'ha negat a respondre.

Què us va motivar a endinsar-vos en la política?

— Quan era al·lot, em demanaven què volia ser de gran i jo contestava: "Vull ser batle". Supòs que és una il·lusió d'infantesa i de tota la vida. Històricament, també hi ha hagut familiars meus que han estat batles de Binissalem i, per tant, em motivava. Naturalment, també pens que les coses es poden fer d'una altra manera. De vegades veia que els batles que teníem eren una mica distants. Jo veia maneres diferents de fer política en altres llocs i m'agradava el sistema. Es tracta de ser més proper.

Vàreu passar de governar amb dos regidors a després guanyar-ne cinc. Quina pensau que va ser la clau?

— Primerament, vàrem fer la feina que vàrem poder i després, quan dúiem molt poc temps de legislatura, els nostres socis de govern ens varen abandonar. Nosaltres els havíem servit i no en tenien cap queixa. Llavors, en el moment que ells havien de complir el pacte amb nosaltres, ens varen deixar directament. Això va pesar. A més, nosaltres vàrem ser valents i vàrem fer feina en un moment que era molt complicat, perquè va coincidir amb la vermada. Sempre dic que les associacions i entitats varen estirar del carro, la gent s'hi va implicar. Supòs que els nostres socis de govern esperaven que dimitíssim. En canvi, vàrem continuar perquè havíem de complir. Un fa el que pot. El poble ho va veure i en les eleccions següents varen reconèixer l'esforç que havíem fet i la traïció que ens havien fet els socis.

Amb perspectiva, com veis aquella crisi? Com la visquéreu?

— Ho vaig viure igual que ara: malament. Vaig veure que ells ho tenien estudiat. El dia que vàrem anar a signar el pacte, va venir qui aleshores era el president del partit en l'àmbit autonòmic i a l'endemà d'haver romput el pacte, ningú va agafar el telèfon. Jo els vaig telefonar perquè hi havia un conveni signat amb els representants autonòmics del partit i ningú es va personar, ni tan sols per fer-ne una valoració. Així que vaig veure que, des del moment que vàrem signar el pacte, ells ja sabien que abandonarien. Era una estratègia. Va quedar clar que no va ser una alçada de cul, sinó que quan els va tocar complir la part de l'acord no ho varen fer. Amb perspectiva, veus clarament que estava tot estudiat i planejat perquè nosaltres ens espantàssim i dimitíssim i ells tornassin a recuperar la batlia, ja que eren el partit més votat.

Llavors, us penediu d'haver fet pacte amb ells? Vàreu estar a punt de pactar amb el PSOE i MÉS. Per què no ho vàreu arribar a fer?

— Va passar que l'esquerra no volia fer pacte. Crec recordar que vàrem aconseguir fer acord amb els de MÉS, encara que va costar. Durant les negociacions, el PSOE sempre deia que no posaria emperons a un pacte de centreesquerra i, quan vàrem ser capaços d'asseure'ns i tirar endavant un acord, vàrem reunir el PSOE, que va quedar impressionat i va dir que no, que a ells ara no els anava bé. Fins i tot havíem xerrat de compartir-ho tot amb ells, inclosa la batlia, però ells varen dir que no, que volien la batlia tota per a ells. A més, varen fer una sèrie de reivindicacions absurdes i vàrem veure que clarament el que volien era que no es pogués fer el pacte i ells quedar de bons al·lots fent veure que nosaltres i MÉS no ens havíem posat d'acord. No va ser així. Si a Binissalem no hi va haver pacte d'esquerres va ser perquè el PSIB-PSOE el va boicotejar. A més, sabem que tenien negociacions per darrere amb el PP perquè poguessin tirar endavant aquesta iniciativa. En certa manera, el PP els va prometre ser socis preferents des de l'oposició. Una mica el que fan sempre els partits grans: es posen d'acord per intentar destruir els que feim nosa, els minoritaris. És una opinió i crec que també una certesa.

És més fàcil fer feina en un partit independent?

— Per nosaltres, sí. Som un partit de poble amb aspiracions municipalistes; no volem ser president del Govern, ni del Consell. Per tant, a nosaltres no ens poden oferir res més del que som. En canvi, quan fas feina per a un partit gran, al final ets el representant comercial d'una marca en un poble i ets a les ordres d'aquella marca comercial. Et diuen: "Ara has de fer blanc, ara has de fer negre, ara has d'urbanitzar..." i tu, simplement, ets un treballador que et dediques a fer el que et manen i a intentar convèncer la gent del poble del que et diuen. Si et portes bé, et promocionen. Després de vuit anys, com que has acabat molt cremat perquè has hagut de fer, o no, totes les porcades del món, en certa manera traint una part del teu poble i de l'electorat, envien un altre representant comercial. Mentre entra algú nou, l'altre l'envien a Palma, a Madrid o a Europa. El nou continua venent la pel·lícula que li han dit que vengui, i així successivament.

És per això que donau suport a partits nous com Coalició per Palma?

— Jo al que don suport és a la independència dels partits i dels que els representen. Vivim en un món on el vot del ciutadà no queda directament lligat amb la gestió. Tu votes una idea o una persona i després resulta que no tens com anar a reclamar a aquella persona el que t'havia dit que faria. Per tant, jo crec en la gestió directa. El que estaria bé és que cada municipi fos independent i tingués un partit independent i que, després, la unió de tots els partits independents poguessin, en certa manera, nomenar la gestió autonòmica o insular, de tal manera que fos real el que les persones han votat. El que volem és que els grans lobbies de pressió i econòmics no acabin controlant tot això. El problema és que els grans partits formen part d'aquests lobbies.

Donaríeu suport a una hipotètica Coalició per Mallorca?

— Sí, des de la seva independència respecte de cada un dels municipis i sense que fos un partit, sinó una coalició. Que cadascú des del seu municipi defensàs la seva gent. No sé si passarà, perquè és complicat. A més, no tenim cultura de fer feina conjuntament, ni de fer grans coalicions, ni de fer feina en comú, ni de ser pragmàtics... aquí això no interessa als grans lobbies. El que interessa és que hi hagi dos partits, que facin pacte amb minoritaris, però que tallin el bacallà i que estiguin a les ordres del capital. La resta és pallús.

En quina situació es troba el vostre procés obert als jutjats d’Inca?

— Tot està en mans judicials. No respondré cap pregunta que pugui influir en el procés judicial. El que pugui dir avui aquí pot tenir repercussió als jutjats i tot això ho ha de decidir el jutge.

Com ha estat la gestió de la pandèmia?

— Com ha estat i com és. Avui mateix ens plantejam com celebram Cap d'Any... Ha estat tot bastant complicat. Ens hem trobat amb una oposició que ens ho ha posat tot en contra, ha estat terrible. Ens hem trobat amb manca de recursos. A més, ens hem trobat bastant abandonats per part de les institucions supramunicipals; les ajudes que hem rebut a escala insular, autonòmica o de Madrid són escasses, per dir-ho d'una manera suau. Els ajuntaments, una vegada més, hem hagut d'assumir la càrrega financera i de cost. Tot això, sumat a la càrrega emocional i personal de tothom que hem hagut d'ajudar perquè ha quedat sense feina. No ha estat fàcil, no ho és i crec que això encara durarà un poquet més.

I ara heu d'aprovar els pressupostos municipals. Com es plantegen a Binissalem? Es podran aprovar amb minoria?

— Hem augmentat amb bastants doblers la dotació de serveis socials, perquè per nosaltres el primer són les persones. És el nostre lema. Pel que fa a aprovar-los... sempre ens han votat els pressupostos en contra i hem hagut de fer qüestions de confiança. Els pressupostos es poden aprovar de moltes maneres: allò normal és que els pressupostos s'aprovin amb el vot a favor o l'abstenció de l'oposició, perquè votar-hi en contra suposa que no hi hagi subvencions, inversions, etc. i queda coix. La qüestió de confiança és que si en un mes no fan una moció de censura, els pressupostos queden automàticament aprovats. Hem hagut de recórrer a això perquè governam amb minoria. Hem oferit a l'oposició entrar a l'equip de govern i ens han dit que no.

Volíeu fer un centre de salut nou a Binissalem. Com es troba el procés?

— També ens hi varen votar en contra. A Binissalem tenim uns terrenys adequats per fer un centre de salut nou, de més de 2.000 metres, amb diferents serveis, etc. Després de negociacions, la Conselleria de Salut ens fa la sol·licitud, feim tota la paperassa i dur-ho a ple només era un tràmit, però ens varen votar que no. El seu argument era que no estava ben tramitat. Llavors ho vàrem tornar a fer. La Conselleria de Salut diu que el procediment és immaculat, tot i que el canviam. Aleshores ens hi tornen a votar en contra. Hi va haver una regidora que va demanar: "En quant de temps estaria fet el centre de salut?". Li vàrem explicar que entre un any i mig i dos. La seva resposta va ser: "Només faltaria que l'inauguràssiu vós. El nostre vot serà en contra". Aquest tipus de coses les trobam a l'Ajuntament de Binissalem. Al final, acaben votant coses en contra del poble per fer mal al batle. Lògicament, hi pot haver debat, però quan és una cosa bona per al poble, com és un centre de salut, no es pot justificar de cap manera. Hi ha gent que es baralla per fer un centre de salut i nosaltres només havíem de fer la cessió del solar, però tanmateix ens hi han votat en contra dues vegades. Esper que la gent ho tingui present. Pot passar que en el futur, si no feim un centre de salut, ens enviïn a Consell o a Inca.

Binissalem sens dubte es relaciona amb el vi de la terra. Manteniu contacte amb els productors de vins? Quines són les seves peticions i què es pot fer des de l'Ajuntament?

— Les demandes bàsiques són que l'administració sigui més ràpida i àgil i que ajudem a promocionar el producte. El vi avui en dia no és un negoci, és una cosa romàntica. Qui fa vi i aconsegueix treure un jornal i sobreviure fent un bon producte és un triomfador. Ser pagès no és un negoci, és una vocació. Des de Binissalem hem aconseguit que es tornin a cuidar les terres, que es doni feina, que el sector primari vagi endavant, que els estrangers s'interessin pels nostres productes. Per tant, el propietari el que vol és que l'ajudem i que no el molestem més. Ahir mateix xerrava amb un celleter i em deia que tenia llibres de papers. L'administració crea tanta burocràcia que he arribat a pensar que ho fa per col·locar gent. No té gens de sentit que demanem tants de papers. Això fa que gent pagesa o que té un celler petit no pugui dur tota la paperassa o no la pugui dur bé, així que, una vegada més, tornam a beneficiar les grans empreses en detriment dels petits. Vull recordar que el vi de Mallorca estava molt infravalorat i, en determinat moment, el Consell el va començar a promocionar, encara que després ho va agafar el Govern. Això ha creat una cultura i la gent de cada pic ho valora més. Es diu que el vi mallorquí és car, però no ho és si es té en compte tota la feina que du. Tenim el valor afegit de la terra i un valor diferenciador. S'ha de fer pagar el que val.

Binissalem va patir un creixement urbanístic brutal fins als anys 80. Encara ho fa? Pot créixer més?

— Podria créixer més, però no és la nostra intenció. Binissalem és car i cada vegada hi ha manco solars. No n'hi ha per a qui en vol, això ho hem de dir així de clar. A més, el binissalemer lluita per conservar la seva propietat. Tot fa que hi hagi molta demanda i els preus pugin. A més, hem de tenir en compte que Binissalem té una vida cultural i comercial molt forta. És un poble demanat i els nouvinguts es fan binissalemers. Els que venen i els que hi ha són els que hauran de defensar la història del nostre poble.

S'instal·len molts de llums de Nadal al poble. És una fixació personal?

— M'encanten els llums de Nadal i donen alegria en un moment de foscor, perquè el dia es fa curt i això ajuda que la gent surti i el comerç local ho pugui aprofitar. La màgia, els infants... veure la cara d'un nin a la plaça de Binissalem mentre mira els llums de Nadal ho val tot per mi. Abans, molta gent agafava el cotxe per anar a Palma i veure els llums, i ara ens hi dedicam una mica més. Enguany hem fet el que hem pogut, però ajudam que el poble sigui viu, que és del que es tracta.

En les darreres setmanes, l'oposició ha assegurat que hi havia perill de perdre l'edifici del teatre perquè no s'ha renovat el conveni amb el Bisbat, que n'és el propietari. Quina és la situació?

— Hem creat notícia on no n'hi ha. Hi ha conveni fins a l'any 2024.

Algunes associacions i entitats reclamen l'impagament de subvencions. Com es troba aquest procés?

— Aquest tema es troba en mans judicials. És complicat d'explicar. Ahir mateix vaig tenir una reunió per aquest tema. No totes les associacions són iguals... és complicat.

Quina és la vostra obsessió com a batle?

— D'obsessions en tenc moltes, però amb la pandèmia no hem fet tot el que ens hauria agradat. A mi m'agradaria ampliar carrers, soterrar cablatge, m'agradaria veure el Pou Poal i la ruta del Pou Poal-Cementeri Vell acabats, m'agradaria arreglar els asfalts, m'agradaria poder millorar l'enllumenat públic i dels monuments i casals. M'agradaria poder arreglar els marges del poble, m'agradaria fer escoles taller perquè els joves puguin participar en la restauració del municipi, m'agradaria tenir uns espais verds més grossos per fer activitats, fer nous pipicans... m'agradaria poder fer una piscina climatitzada i m'és completament impossible fer-la fins a l'any 2023-2024. M'agradaria tenir una biblioteca més gran, un teatre o auditori així com toca...

Us tornareu a presentar l'any 2023?

— No depèn només de mi, sinó del meu partit i dels simpatitzants. A mi em faria ganes, a pesar de tot. Nosaltres vàrem estar nou anys a l'oposició i fèiem una oposició constructiva, per això no entenem el que hi ha ara. Però quan nosaltres vàrem entrar a la batlia la primera vegada, ens varen deixar tirats i va ser horrible. Després, vàrem ser amb diferència el partit més votat de Binissalem. Després, vàrem trobar una pandèmia i una oposició destructiva. Són anys durs. No he trobat unes legislatures bones de dur, en cap sentit. Vaig oferir a l'oposició entrar al govern i em varen dir que no per temes personals seus. Nosaltres acabarem de pagar els deutes de l'Ajuntament. Hem de tenir en compte que el PP va deixar nou milions i mig d'euros en préstecs bancaris en nou anys i mig de govern. Si tot va bé, el 2023 els acabarem de pagar. Hem pagat un milió d'euros cada any de préstecs bancaris i no n'hem fet cap. Imagina't. L'any 2023 l'Ajuntament de Binissalem no deurà ni un cèntim. El que em sap greu és tenir 2.200.000 euros al banc i tenir 622.000 euros de factures extrajudicials pendents de pagament perquè l'oposició hi ha votat sistemàticament en contra, malgrat que són factures aprovades i validades. A mi em sap greu que tinguem doblers al banc i l'oposició hi voti en contra. Per tant, a pesar de tot això, sí: si el nostre grup ho considera, m'agradaria tornar-me a presentar, a veure si podem tenir una legislatura tranquil·la: que no hi hagi covid, que no et deixin tirat... una legislatura per fer feina normal, en comptes d'haver d'apagar focs així com podem (ens han deixat sense dedicacions exclusives, mentre que ells sempre n'han tingut). En definitiva, m'agradaria poder fer feina tranquil·lament i aportar més.