Maria Antònia Mulet: “Només Puigpunyent compleix destinant el seu 0,7% al Fons”

AlgaidaEl Fons Mallorquí de Solidaritat, creat el 1993, mai no havia hagut de compaginar la cooperació i el desenvolupament dels països del sud amb una emergència sanitària i social davant les portes de ca seva. Aquesta entitat es nodreix de les aportacions -que haurien de ser d’un 0,7%- dels pressupostos dels ajuntaments, el Consell i el Govern. Ara l’excepcionalitat de la pandèmia mundial genera la col·lisió del compromís del Fons per continuar atenent un tercer món encara més pobre, amb les necessitats socials més properes que sorgeixen dels efectes d’una crisi sanitària devastadora amb l’economia. Maria Antònia Mulet, batlessa d’Algaida, presideix el Fons en uns moments en què es preveu que les Balears siguin la comunitat amb un augment més gran de la pobresa, a causa del coronavirus. De fet, ja s’ha triplicat la demanda d’aliments de Mallorca Sense Fam.

La lluita contra la pobresa i l’exclusió social pot obligar el Fons a mirar ara portes endins?

No. Els ajuntaments ja tenen els seus propis mecanismes per fer front a la pobresa i l’exclusió. El Consell té l’IMAS, i el Govern, la Conselleria de Benestar Social. Les causes són globals, no podem pensar que el que ens passa a Mallorca no té res a veure amb la crisi global, amb un ordre econòmic mundial depredador, que exclou els més dèbils. Ens hem de treure de sobre la idea que primer som nosaltres, perquè això és pura propaganda. I qui som, nosaltres? On hem de fer el tall? N’hi ha que en culpen els immigrants. No entenen que la gent es veu empesa a fugir de casa i a arriscar la vida i el poc que té per cercar una vida millor. La pobresa dels nostres veïns ens fa pobres a nosaltres.

D’un pressupost de quasi dos milions d’euros el Fons ja n’ha esgotat la partida destinada a emergència social. Com feis comptes atendre les necessitats el que queda d’any?

La nostra entitat destina el 10% dels seus ingressos ordinaris a un fons d’emergència. Enguany era de 185.000 euros, que s’han destinat bàsicament a pal·liar o prevenir els efectes del covid-19. A més, s’hi han sumat 45.000 euros d’accions reorientades des d’altres projectes que s’han hagut de suspendre pel confinament. El Fons no podrà finançar més projectes. Ara només donam facilitats per reorientar intervencions aprovades. Si alguna administració ens fes alguna aportació extra, llavors podríem destinar-la a emergència social, el segon semestre.

El Fons pretén destinar el 0,7% dels pressupostos de les administracions sòcies a la cooperació internacional. Compleixen els ajuntaments?

No. Tot i que el percentatge es pot calcular de maneres diferents, si feim el càlcul damunt els ingressos propis, només Puigpunyent compleix destinant el 0,7% al Fons, si ens referim a ajuntaments que fan tota l’aportació de cooperació directament al Fons Mallorquí de Solidaritat. Potser que n’hi hagi que, a banda del Fons, patrocinin altres projectes pel seu compte.

Canviarà gaire el programa de projectes per a enguany, després de l’arribada de la pandèmia?

En aquests moments s’estan executant els projectes del 2019, que són els que s’han hagut de reorientar, en alguns casos, cap a accions per fer front al covid-19. Els projectes finançats amb el pressupost del 2020 encara no s’han iniciat. Per això, si és necessari, es podrien reformular. De totes maneres, els projectes que més noten el confinament són els que tenen activitats de formació perquè no es poden dur a terme per la pandèmia. En aquest cas, es reconverteixen en programes de prevenció i de compra de material sanitari.

La crisi sanitària provocarà un descens de les ajudes al tercer món?

Esperem que no. Però si, com sembla que passarà, hi ha menys ingressos a les administracions, cal esperar que les aportacions es vegin afectades.

En un món ara sacsejat pel coronavirus, cal canviar d’estratègia en matèria de cooperació internacional per evitar un ‘que se salvi qui pugui’?

Pensam que sí. Ara hem d’aprendre a pensar en global i actuar sabent que tot ens afecta a tots. Aquesta és la feina que estam fent des del Fons amb la implantació de l’Agenda 2030.

L’Agenda 2030, (programa de desenvolupament de l’ONU per a una educació transformadora) ha duit el Fons a crear una xarxa de centres educatius solidaris. Anam realment cap a una ciutadania responsable o la solidaritat es consolida com un fet puntuable al qual ens adherim de manera intermitent per netejar la consciència?

No es tracta de fer feina de manera intermitent. La implantació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS, 2030) ens reafirma en aquesta política. Tampoc no es tracta de netejar la consciència. Això es demostra dia a dia amb els projectes que tira endavant el Fons Mallorquí, uns projectes globals pensant en local amb la participació de tots els ajuntaments de Mallorca, el Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca, les mancomunitats del Raiguer i del Pla i la UIB.