Natalia Troya: "A don Jaume li diria que no es pot ficar en les nostres competències, igual que nosaltres no ens ficam en la paraula de Déu"

PalmaNatalia Troya no té problemes en posicionar-se; és crítica amb la forma actual de fer política, s'expressa clar contra els seus opositors i sembla exigir el que vol pel seu poble, Son Servera, com per exemple l'històric tren de Llevant. Tant és així que s'encarrega personalment de les qüestions més polèmiques del municipi. L'experiència l'avala, ja que és a primera línia de la política des de fa quinze anys, en diferents càrrecs. Això sí, reconeix que la batlia suposa un gran pes.

Heu estat a l'Ajuntament de Son Servera des de l'oposició, com a regidora, i ara, com a batlessa. Es veuen les coses més fàcils des de l'altre costat?

— No és que es vegin més fàcils, és que la responsabilitat és diferent i la responsabilitat és un pes molt gros. Quan ets regidor, tens responsabilitat en àrees molt concretes; quan ets batlessa, ets responsable de totes les àrees i de tota la feina dels teus regidors. És vera que jo tenc un grup de regidors que fan una feinada i estic molt orgullosa de tot el meu equip, però sempre hi has d'anar darrere, sobretot per saber què s'està fent i si es fa de la manera que toca. Això és un pes important.

Com valorau la vostra trajectòria en el càrrec de batlessa fins ara?

— La política ha canviat molt. La meva opinió personal és que el tema de les xarxes socials hi ha influït moltíssim. Les legislatures que vaig viure quan era més jove, quan no existia la immediatesa, eren complicades, però es gestionaven d'una altra manera. La política ha anat evolucionant a mesura que han evolucionat les xarxes i els mitjans de comunicació. La gent vol que les coses es facin "ara per ara". A més, els polítics hem hagut d'assumir una cosa que no és senzilla: la crítica fàcil que es pot fer a través de les xarxes socials. Això, encara que alguns diguin "a mi no m'afecta", arriba en un moment, sobretot quan estàs a un poble i coneixes qui fa la crítica, o coneix ton pare o ta mare; la crítica potser et fa mal. Són anys intensos en aquest sentit.

Llavors, pensau que les xarxes socials dels pobles són els carrers?

— Les xarxes socials dels pobles són els carrers d'abans, però és un carrer que molts de pics supera línies vermelles que no s'haurien de superar.

Us afecten aquests comentaris i les crítiques?

— No, jo ja duc molts d'anys i, per sort, realment no. Però s'han arribat a dir moltes coses que pens que s'haurien de controlar més, perquè moltes vegades supera el que es pot dir..., sobretot si li estàs imputant un delicte. L'altre dia vaig sentir: "Com més obres, més roben". Això, en un poble que ens coneixem tots, és complicat de gestionar. El darrer que m'han criticat ha estat el tema de la Creu dels Caiguts. Vaig rebre un missatge que posava: "Si et veim pel carrer, ja ho veuràs...", i no li he donat gens d'importància.

Precisament, la qüestió de la Creu dels Caiguts ha estat titular els darrers dies. S'ha esbucat per complir amb la Llei de memòria històrica, la qual ja s'havia anunciat feia molts d'anys. Per què no es va fer abans?

— Vàrem anunciar el projecte de remodelació de la plaça quan ens van donar la subvenció de 270.000 euros els anys 2019-2020. L'esbucament d'aquesta creu venia inclosa en el projecte de remodelació de la plaça de la Tercera Edat, que estava redactat des de la legislatura passada, quan l'Ajuntament no tenia doblers per executar-lo. Dins el pacte de governabilitat hi havia l'execució del projecte, dins els programes electorals dels partits que governam s'executava el projecte. No ho hem fet d'amagat de ningú, era públic que es volia fer. El que no volíem era complir amb la Llei de memòria històrica del 2018, tombar la creu i no posar-hi res. Volíem fer una actuació de millora de la zona. Ara era el moment perquè teníem els doblers.

Què opinau del posicionament de Vox en contra de l'esbucament de la creu?

— Jo esperava que una persona que ocupa un lloc al Parlament de les Illes Balears hagués tingut una mica més de serietat a l'hora de xerrar i no ser tan populista. Aquesta persona ha de saber que hi ha una llei aprovada des del 2018 al Parlament de les Illes Balears i que la llei diu els símbols que s'han d'eliminar i entre aquests símbols es troba la creu de Son Servera. Si no estava d'acord amb la llei, que l'hagués impugnada. A dia d'avui aquest símbol s'havia de retirar i el que hem fet és complir amb la Llei de memòria històrica.

Una altra persona que s'ha posicionat en contra de l'esbucament de la creu ha estat el rector de Son Servera, Jaume Mercant. Què us sembla que una persona amb un càrrec eclesiàstic a un poble es posicioni en una decisió política?

— Aquest rector es caracteritza perquè sempre dona opinions que van més enllà de la paraula de Déu i es fica més en uns terrenys polítics, que no han o no haurien de ser competència de l'Església Catòlica. Aquest rector, si alguna cosa té, és que és una persona molt intel·ligent, estudiosa, i no puc entendre que digui que hem tombat un símbol cristià. El que hem esbucat nosaltres és un símbol que feia mencions específiques a un dels bàndols de la Guerra Civil, el bàndol nacional. L'havíem d'eliminar pel que representava i no podíem consentir que estigués a un espai públic. El que sí que diria a don Jaume és que, abans de fer unes declaracions, ha de tenir en compte quines són les seves competències, quines són les competències d'una institució local i les competències d'un govern. No es pot ficar en les nostres competències, igual que nosaltres no ens ficam en la paraula de Déu que ell diu a l'Església. Les coses no es poden interpretar; la llei és llei.

En les darreres setmanes també s'ha signat amb el Govern un conveni per construir la primera escoleta pública al poble. Per què no n'hi ha hagut cap fins ara?

— El municipi de Son Servera es caracteritza per ser molt generós i solidari. Fa 20 anys es va fer una escoleta pública que havia d'acollir nins i nines de 0-3. Com que aquest és un municipi turístic, l'Ajuntament era conscient d'aquesta necessitat. El que va passar és que l'escola pública de Na Penyal tot d'una va quedar petita i es va signar un acord amb la Conselleria d'Educació pel qual se cedia l'espai de l'escoleta 0-3 als nins i nines de Primària mentre ampliaven el CEIP Na Penyal. Vint anys després, aquesta ampliació no s'ha arribat a fer mai. No volem treure els infants, però són unes instal·lacions que mantenim i pagam nosaltres. És injust i lluitam des de fa anys perquè la Conselleria ens escolti. Ara ens ha escoltat, però només en part, no és la solució que nosaltres volíem. Tindrem una escoleta de 37 places, però el que volem és recuperar el nostre centre, que està preparat i condicionat. Ara, ens donen una subvenció de 333.000 euros que invertirem en un espai privat per condicionar i fer l'escoleta. Tenim un contracte signat de lloguer de 12 anys. Contents? Sí, perquè de no tenir res a tenir 37 places ja és molt, però el que volem és recuperar el nostre espai.

Un dels problemes que l'Ajuntament ha hagut de resoldre en els darrers anys ha estat la qüestió del poliesportiu. Primer les suposades irregularitats de la concessionària, després unes quotes que es van cobrar a un torneig que no s'havia presentat al ple i després un dinar superant aforament durant la pandèmia. Com ha quedat la gestió del poliesportiu?

— La concessió del poliesportiu es va donar el 2013. Des de llavors, l'empresa concessionària va incórrer en un parell de fets considerats greus. Això va fer que s'obrís un expedient a l'empresa. El regidor d'Esports que gestionava aquesta qüestió va admetre que no havia estat atent al desenvolupament d'aquestes activitats, que no tenien autorització per poder fer-se, i ja va dimitir. Els expedients en aquests moments es consideren greus i l'Ajuntament ha interposat una sanció a l'empresa, que es troba en el termini de poder fer-hi al·legacions. Ara duc personalment aquesta qüestió, perquè el que volem és que es compleixi el contracte tal com està escrit. L'empresa es va presentar amb un deure i obligacions i ho ha de tenir en compte. No pot fer activitats que no estiguin aprovades per ple, no es poden cobrar taxes que no estiguin aprovades a ple. Ells van fer un torneig de pàdel, la qual cosa no valoram que no sigui una bona iniciativa, però primer has de venir a l'Ajuntament per saber què cobraràs per aquest torneig i que l'acceptem després d'un estudi de mercat. No es pot tenir un ànim de lucre sense control.

Sou una batlessa compromesa amb el col·lectiu feminista i LGTBI perquè us veim participar en diferents actes sobre aquest tema. Són per a vós causes prioritàries?

— Sí, són prioritàries. Som secretària general d'Igualtat de la Federació Socialista de Mallorca i tenc la responsabilitat de ser la primera dona batlessa de Son Servera, la qual cosa pens que va arribar tard. Per això, vam decidir entre tot l'equip de govern fer una Regidoria d'Igualtat i apostam molt per activitats d'informació juvenil, educació, etc. És una aposta important d'aquest equip de govern.

Vàreu ser cap de Relacions Públiques del Govern del 2007 al 2011. Pensau que en el passat es guardaven millor les maneres en política?

— Sí. És conseqüència de les xarxes socials. Abans hi havia un protocol a qualsevol visita institucional. Era un protocol no escrit però estava vigent. Crec que hem guanyat a ser propers, però hem perdut les maneres a un ple, a un Parlament. Jo no els record així de la meva època a Palma. Pots dir el mateix sense faltar el respecte a ningú. Per exemple, vaig sentir un àudio del senyor Campos que em titllava de "talibana", i això crec que no se sentia abans. Són provocacions constants, insults, populisme, i no s'aconsegueix res provocant la gent.

Quines mesures socials s'han aplicat durant i després de la pandèmia?

— La partida de Serveis Socials es va incrementar moltíssim. Nosaltres som un municipi turístic i teníem molta gent en ERTO, però també gent que va quedar totalment desemparada, sense entrar en cap tipus de programa. És per això que vam crear el projecte SUMA. És un projecte laboral i formatiu que acull persones des dels Serveis Socials. Aquests usuaris fan unes pràctiques amb nosaltres i tenen una retribució. No són contractes laborals. Fan dos dies de formació i tres dies de pràctiques, i ja hi han passat més de dues-centes persones. El perfil d'usuari dels Serveis Socials no és el mateix que abans de la pandèmia. A aquest nou perfil, estar a ca seva no els aportava res positiu. A través d'aquest programa, es formen en informàtica, a fer currículums, etc.

Estau a favor de la recuperació del tren de Llevant?

— És el primer que s'hauria de fer en matèria de mobilitat. Nosaltres lluitam amb una doble insularitat: una vegada arriben a Palma han de fer 70 quilòmetres per arribar a Son Servera, i això és una doble insularitat. Per nosaltres el tren de Llevant és fonamental i no em cansaré de repetir-ho. En l'àmbit de mobilitat municipal, el poble ha de ser per a la gent que va caminant. Per això, som dels pobles costaners amb zona ACIRE, controlada per càmeres. No és una zona ACIRE d'aquestes que si la botes, no passa res. No, aquí el conductor que se la bota rep una sanció. Això ha fet que el centre de Son Servera s'hagi transformat, perquè en totes les reformes hem convertit en zona de vianants el centre. A més, hem creat molts aparcaments dissuasoris. Hem animat la gent a deixar el cotxe als afores del poble i passejar pel centre. Amb la nova concessió del TIB hi ha moltes més freqüències.

En les darreres setmanes sembla que ha ressorgit el moviment a favor del tren. Hi ha consens entre els batles dels municipis del Llevant?

— Vàrem tenir una reunió a Artà perquè el batle, Manuel Galán, ens va telefonar. A aquesta reunió hi érem tots els batles de la comarca, la Plataforma d'Amics del Tren del Llevant i el conseller de Mobilitat per saber en quin punt es trobava el projecte. Es van comprometre a reactivar el projecte que estava redactat des de fa temps. Es van comprometre a actualitzar el pressupost. Els batles, des de Manacor fins a Capdepera, hi estam d'acord. Esperem que sigui una realitat. Abans, era el batle de Manacor de llavors que no estava d'acord en el fet que passàs per allà. Ara, si no es fa el tren de Llevant, no serà per cap dels batles de Llevant.

Compartiu el Consorci de Turisme de Cala Millor amb l'Ajuntament de Sant Llorenç. Com són les relacions amb el municipi veí?

— Molt bones. És vera que anys enrere no eren tan nodrides com ara, però el consorci ha fet que tot millori. Nosaltres fins i tot aprovam ordenances plegats. Per exemple, no podem prohibir els patinets elèctrics al passeig marítim fins a un carrer que sigui de Son Servera. Ho hem de fer conjuntament i així ho hem fet. Estic molt agraïda a Mateu Puigròs, que d'aquí a no res deixarà de ser batle, perquè ha afavorit molt aquestes relacions.

Cala Millor figura a la Guia RESCO per una recuperació marcada l'any 2025. Quin és el pla?

— La Guia RESCO surt del consorci. És un projecte perquè Cala Millor estigui dins el panorama com una destinació en diferents tipus de turisme, no només sol i platja. Nosaltres apostam molt pels esdeveniments. Estan projectats esdeveniments esportius. Ara, fa poc, s'ha fet el torneig de futbol femení i han vingut jugadores d'arreu del món. A través dels fons europeus esperam rebre doblers per millorar les instal·lacions esportives i que puguem entrar al torneig oficial de vòlei platja, bàsquet, continuar amb el futbol, etc. Volem que Cala Millor sigui una destinació competitiva.

Hi ha zones de Cala Millor que es troben degradades? A més, hi havia alguns edificis ocupats...

El problema que hi ha a Cala Millor és que el lloguer és molt car. Entre tots ens hauríem de fer un plantejament. Cala Millor és l'únic nuncli que és considerat saturat del Pla d'Intervenció a l'Àmbit Turístic (PIAT) del Consell de Mallorca. Segons la llei, el Govern de les Illes Balears hauria de fer una inversió per aquesta reconversió, però avui dia no ens han donat doblers. Sabem que hem de fer un pla de reconversió perquè actualment, i més per a la gent jove, és molt difícil l'accés a l'habitatge. Ara mateix, l'Ibavi està construint a Son Servera. Seran pisos de lloguer i destinats al perfil prioritari de persones a qui els costa trobar habitatge a Cala Millor. L'edifici on hi havia ocupes ara mateix està buit. El problema és que Cala Millor rep molta gent que hi ve a fer feina i hem d'estar preparats per rebre-la. Ho hem de resoldre.