L'Escola de Mallorquí de Manacor glorifica la figura de mossèn Alcover

ManacorUna visió àmplia, acurada i perfectament documentada de la història de l'Escola Municipal de Mallorquí, presentada per l'ànima d'aquesta institució, Gabriel Barceló Bover (Manacor, 1936), ha servit per tancar la Setmana Alcover, el cicle amb què any rere any l'Ajuntament recorda un dels pares de la llengua catalana: mossèn Antoni Maria Alcover (1862-1932).

Des del "sudari de silenci" en els actes del centenari del naixement de mossèn Alcover (1962) fins als temps més recents, el naixement de l'Escola Municipal de Mallorquí (1973), esdevingué la pedra angular de tot un moviment cultural a Manacor i la comarca. Aquest dilluns a vespre, el celler de la Institució Alcover va recordar, amb la veu de Barceló, el llarg camí de lluita i d'explosió cultural en defensa del català.

Les primeres passes de l'escola, no exemptes de sotracs, la creació de la xarxa de professorat, els Reconeixement de Mèrits, les petjades de Francesc de B. Moll, Josep Maria Llompart, el sorgiment de grups culturals a l'ombra de l'Escola de Mallorquí... i tot un rosari d'escriptors i escriptores, i de gent lluitadora en defensa de la llengua, foren el nucli de la conferència de Gabriel Barceló, tenint sempre l'obra de mossèn Alcover com a referent.

Carn i ungla, l’Escola Municipal de Mallorquí i mossèn Alcover (títol de la conferència) són el binomi perfecte per descriure i alhora entendre el recorregut de la llengua catalana en els darrers cent anys. Gabriel Barceló estigué acompanyat per professors i exalumnes i també escriptors que tingueren el seu pes en la fundació de l'Escola de Mallorquí, per tal d'ensenyar el català quan la seva divulgació no estava reglada en el món educatiu.

Tot un repàs històric

Els desset professors que el 1976 sorgiren de l'Escola i esdevingueren els primers "apòstols" del català a tota la contrada; el repàs històric als Reconeixements de Mèrits, que s'estrenaren el mateix any rendint honor a Francesc de Borja Moll; el naixement de les Festes Alcoverianes; les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra; el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana; el sorgiment de les Escoles Mallorquines (1995), entre molts d'altres esdeveniments, formen part de la memòria viva del català, gràcies a la constància d'una institució com l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, en la qual Gabriel Barceló ha deixat una empremta inesborrable.

Davant un ampli auditori, aquest alcoverià incombustible va tancar la setmana cultural d'enguany dedicada al pare de les 'Rondalles Mallorquines' i al creador del 'Diccionari català-valencià-balear', consolidant el seu mestratge i amb una vitalitat que l'ha duit sempre a eixamplar el camí de la lluita per la defensa i la divulgació del català.