Esperança Llabrés reordena el món de les figueres en un llibre

CapdeperaCom més s’accentua el declivi del sector de la figa, sembla que hi hagi més ànsies per enaltir el paper que té en la civilització. Difondre’n l’origen i expandiment en un context històric i evolutiu, remarcar-ne el pes com a part del patrimoni cultural de tot l’entorn que ens és més pròxim,i divulgar-ne les excel·lències culinàries entronquen amb el llibre Figueres i figues. Història i simbolisme. Receptari de Maria Esperança Llabrés Terrassa (Son Servera, 1961). L’obra ve de ser presentada al Teatre de Capdepera, avalada per l’associació cultural Cap Vermell i amb l’apadrinament de Montserrat Pons, l’apotecari de les figues, propietari del camp experimental de Son Mut Nou a Llucmajor, i del filòleg Miquel Sbert.

De les 800 espècies del gènere ficus, l’autora s’endinsa en el recorregut històric i la significació simbòlica de tres: la figuera comuna ( Ficus carica ), la figuera d’aigua ( Ficus religiosa ) i la figuera d’Egipte ( Ficus sycomorus ). Després n’analitza l’origen i la distribució, i en destaca els aspectes agraris, alimentaris i econòmics en diferents civilitzacions i èpoques, abans de centrar-se en el paper clau que té per a les Balears, especialment en els períodes magres que viuen els pobladors.

Les figues i les figueres en les civilitzacions esdevenen símbol religiós ecumènic i una de les branques principals de l’obra, abans d’introduir el lector en un ampli receptari que, es vulgui o no, obliga a llepar-se els llavis.

Maria Esperança Llabrés és llicenciada en Filosofia i Lletres, en l’especialitat d’Història de l’Art, per la UIB. Treballa de docent a l’Escola d’Adults de Capdepera, feina que compagina com a restauradora de mobiliari antic. La seva font inspiradora, per recercar en la història i el simbolisme de les figues i les figueres, es troba a la finca de Son Mut Nou, a Llucmajor, l’extens laboratori on s’investiguen més de 1.400 varietats de l’arbre bíblic.

“Esperança Llabrés contribueix a estimar i a revifar la passió per les figueres i tot el seu món”, va dir divendres vespre Montserrat Pons després que Pere Cortada, en representació de Cap Vermell, encetàs la presentació de l’obra, que mostra, molt ben compartimentada, la part històrica, cultural i gastronòmica d’una fruita que explota amb llum pròpia en el firmament del patrimoni cultural de les Balears i de la Mediterrània. Pons també revelà que l’origen del gran treball d’Esperança Llabrés es troba a Son Mut Nou, dins la Marina de Llucmajor. De fet, en aquesta finca també brostà Les figueres a les Illes Balears (2009), una obra de Montserrat Pons que ja va per la segona edició i que recull centenars de varietats, gran part de les quals són autòctones. Així mateix, Pons diu del llibre de Llabrés que és una “gran aportació al patrimoni cultural des del vessant gastronòmic”, a través de l’extens receptari, excel·lentment il·lustrat, que s’ofereix al lector .

Per Miquel Sbert, Figueres i figues. Història i simbolisme. Receptari és una obra “magna” i va més enllà de definir-la com “un viatge cap a l’Ítaca del coneixement i del plaer”, també és “un viatge espiritual a la història de ports culinaris i terapèutics, el món grec, el món romà, l’islam, l’edat mitjana, l’edat contemporània, per finalment arribar al port de ports: les Balears, un paradís de figuerals desfets”.

A més, Sbert destaca del llibre “la recerca antropològica d’una fruita de gran plaer degustatiu i sentimental, i el simbolisme d’un arbre i una fruita dins la imatgeria col·lectiva”. “La figa forma part de la cultura que ens ha configurat com a poble”, subratlla, i acaba agraint poder gaudir de l’obra “d’una enamorada de la fruita bíblica”.

“Les figueres foren els primers temples naturals”

Esperança Llabrés quedà meravellada durant la seva primera visita a Son Mut Nou, a Llucmajor, en contemplar les moltes varietats de figueres que conté, que superen àmpliament el milenar. “Devem molt a la figa”, sentencià abans de destacar el lligam sentimental que és capaç de produir la figuera, “un arbre sagrat i còsmic”, que insinua efectes hipnotitzants “quan l’hivern la deixa fossilitzada”. “La figa és una fruita venerada gairebé per totes les civilitzacions, i les figueres foren els primers temples naturals”, recordà. Segons l’autora, la idea del llibre parteix de la compilació de receptes, un treball que defineix com a “domèstic”. Llabrés remarcà la importància vital de la figuera i emfasitzà que formà part de l’agricultura dominada per l’home, “abans que els cereals”.