L'emoció d'anar a cercar el pi de Ternelles per primera vegada
Desenes de joves proven d'escalar aquest arbre en un dels actes més multitudinaris del Sant Antoni de Mallorca
PollençaPassaven uns minuts de les 11.30 h del dematí quan una gernació de centenars de persones sortia de la plaça de l'Almoina de Pollença, on s'acabava de donar el sus a la festa a cop de coets. Centenars de persones es dirigien cap a Ternelles, on fa just una setmana es va tallar el pi de 20 metres que es convertirà en protagonista d'un dels actes més multitudinaris del Sant Antoni de Mallorca, la pujada que nombrosos joves intenten i que només un aconsegueix, any rere any, sota l'atenta mirada del poble sencer. I si bé la majoria dels que es dirigien a Ternelles feia 5, 10 i 20 anys que hi anaven, n'hi havia més d'un que en prenia part per primera vegada, ja fos de manera oficial o simbòlica. I les primeres vegades sovint són importants i memorables, sigui quan sigui que tenen lloc.
Si no, que ho demanin a n'Antònia, una dona de 89 anys que ha fet el primer tram del camí de bracet de la seva filla, de nom Gemma, una sabadellenca que fa quasi dues dècades es va traslladar a Pollença per feina. "Ja ho visc quasi com una pollencina", deia amb un bon somriure mentre dubtava de si ja havia arribat l'hora d'aturar-se per a la seva mare després de 15 minuts caminant entre tanta gent. "Potser ja ens podem asseure aquí i veure la gent passar", ha dit a la seva filla just abans d'aturar-se en un pedrís als afores del poble. Uns minuts abans, tres dones de cabells blancs s'acomiadaven de dues amigues a qui havien acompanyat a la plaça de l'Almoina. "És la primera vegada que nosaltres tres no hi pujam", reconeixia una d'elles, "Ens hem fet grans! Però no passa res, passarem el dematí assegudes aquí en una terrassa, esperant que tornin", deia una d'elles just abans d'engegar les amigues amb un crit. "Em feis massa enveja. Au, partiu!", els ha amollat.
Entre la gent que durant més d'una hora ha enfilat el camí cap a Ternelles, en un dia assolellat en què el vent no ha deixat de bufar, hi havia molts d'infants de totes les edats i més d'un nadó que semblava gairebé acabat de néixer. És el cas d'en Nil, que just ahir va fer un mes, i que ha pujat en braços de son pare i sa mare. En Raül i n'Aina, però, no podien fer més de deu passes sense que qualcú els aturàs en veure com de petit era l'infant que passejaven. "Hi havíem de venir, enguany; ha de saber el que li espera tota la vida!", deia fent broma son pare, ben orgullós. I no ha estat l'únic que ha fet el camí saludant a dreta i esquerra.
Per a en Joan Ferrer, aquesta era la seva primera pujada a Ternelles de paisà i la feia joiós i engrescat. Fa quasi 40 anys que és policia local a Pollença i ara que hi està de segona activitat podrà gaudir de la festa sense haver d'estar pendent de qüestions de seguretat. Tanmateix, ho duu a la sang, i no dubta a valorar positivament els canvis que s'han instaurat enguany, com un llumet que amb els colors verd i vermell servirà per indicar si és o no bon moment per intentar enfilar-se al pi. "Tot el que vagi a favor de la millora de la seguretat, em sembla bé", afirmava. "Ara bé, hi ha d'haver uns protocols i una gent pendent de tot, no es pot deixar tot a la responsabilitat individual". Nascut a Sencelles, fa més de tres dècades que viu a Pollença i sempre ha volgut formar part d'aquesta festa. Enguany, en arribar a Ternelles no s'hi podrà torrar pel vent, explica, però a ell no li sap tant de greu perquè almanco podrà dinar i gaudir de la festa "sense haver de frisar. Altres anys havia de menjar una panada i posar-me tot d'una a fer feina". Després de tots aquests anys, exclama, ja li tocava. Li demanam si hi ha notat qualque canvi important, darrerament. "Que cada vegada hi ve més gent de fora del poble, i això està molt bé, sempre que respectin la festa", relata. Una festa que a les 14 h no havia fet més que començar, tot i que n'hi hagués més d'un que feia hores que s'hi havia posat.
A l'autobús que ha sortit a les 10.05 h de l'estació Intermodal de Palma hi havia més esportives, xandalls i expectatives del que és habitual. Entre els passatgers s'hi trobaven tres artistes joves i estrangers. En Thomas, pintor francès que fa cinc anys que viu a Palma, i na Johanna i en Manuel, que actualment gaudeixen d'una residència artística al CCAndratx. Fa un parell de dies que es van conèixer i el primer ha convençut els segons d'anar plegats a Ternelles. "Hi vaig anar amb un amic pollencí el darrer any abans de la covid i aquesta serà la meva tercera vegada", explicava en Thomas, "perquè és una festa molt interessant per l'energia que s'hi genera, tan rural i autèntica. Crec que per a ells, que també són artistes, pot ser molt enriquidor". Ni na Johanna ni en Manuel en saben res, d'aquest lloc on van, i, de fet, remuguen durant la conversa que mantenim amb en Thomas perquè s'hi descriuen "massa detalls". "La gràcia és descobrir-ho en ser allà!", exclama en Manuel. Tot i així, na Johanna es mostra sorpresa pel desconeixement de la festa que ha detectat entre els locals. "Aquests dies hem demanat informació sobre el pi de Ternelles a gent d'aquí i molts no el coneixien i la majoria no hi havia estat mai", afirma, "cosa que em sorprèn a mitges. De vegades, la gent de fora s'interessa més per les coses pròpies, i això passa pertot". Sí que celebra, però, haver vist que les noves generacions s'interessen per les festes i les mantenen vives. "Els nostres pares van donar l'esquena al món rural perquè cercaven la modernitat i sembla que nosaltres hi vulguem reconnectar", reflexiona, i reconeix que allò que més ganes li fa de la jornada d'avui és, precisament, "el contacte amb la natura".
No són els únics estrangers que s'han estrenat enguany pujant a Ternelles. També ho han fet na Julia i en Patrick, una parella de britànics ja retirats que passen la meitat de l'any a s'Arracó, a Andratx. Ara tenen previst comprar una finca a Mancor de la Vall, tot i que la seva primera opció era Pollença. "És una llàstima perquè ens encanta aquest poble i la seva gent, i estam gaudint molt d'aquesta passejada amb ells, però no ens podem permetre els preus d'aquí", contava ella. I els aparadors de les nombroses immobiliàries que omplen el centre de Pollença posaven xifres a la seva reflexió: "Extraordinària finca amb llicència de lloguer turístic per 4.950.000 euros", es podia llegir, en anglès i alemany, a un dels anuncis.
En arribar a dalt i després d'haver anat a signar, tocar o fotografiar el pi, tothom s'ha començat a escampar, a la recerca d'un bon lloc on seure i pegar una mossegada. N'hi havia que hi arribaven amb la botella d'herbes a la mà i d'altres que ho feien, deien, ben morts de fam. Fos la primera vegada o la que feia vint, però, tots frisaven que arribàs l’hora de baixar.