Les excavacions al coll d'Artà finalitzen sense localitzar-hi cap fossa ni restes òssies
L’equip tècnic de l’empresa Atics no ha trobat cap indici que pugui relacionar l'indret estudiat amb la repressió franquista
ManacorLes tasques d'excavació per localitzar una possible fossa al coll d'Artà han finalitzat aquest dijous amb resultats negatius. L'equip tècnic de l'empresa Atics, encarregada del segon Pla de fosses del Govern de les Illes Balears, no ha trobat cap indici que relacioni el lloc amb l'any 1936 i la repressió franquista. Tampoc no s'han localitzat les restes òssies de víctimes que, segons testimonis orals, havien estat abandonades en aquest indret.
El projecte d'intervenció a la finca de Salma, al coll d'Artà, aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, ha fet una sèrie d'actuacions per corroborar les informacions d'aquests testimonis orals. En primer lloc s'ha actuat en un clot que es relacionava amb l'activitat de fabricació de calç o l'extracció de graves. Se'n va buidar l'interior perquè existia la possibilitat que allà hi hagués les restes del cos de Bartomeu Ginard, un artanenc que fou assassinat el 10 de setembre de 1936.
A la cavitat no s'ha pogut establir cap relació amb el 36. S'ha determinat que es tractava d'un rebaix fet a l'inici del 1980 i que possiblement està vinculat amb l'extracció de graves per arreglar la carretera actual, d'acord amb les empremtes de maquinària retroexcavadora. S'ha descartat que es tractàs d'una fossa, de manera que s'ha reomplert el clot de nou.
La segona actuació ha consistit en una prospecció superficial de tots els terrenys al voltant del coll d'Artà. El que es pretenia era localitzar l'existència de possibles forns de calç, ja que les fonts orals recollides pels historiadors sempre s'hi referien com a contenidors dels esquelets de les víctimes. Durant l'ampliació de la carretera Ma-15 es varen remoure les terres i, per tant, també s'ha comprovat que no s'hagués produït una dispersió de fragments de restes humanes.
A més del reconeixement visual del terreny, s'ha fet una prospecció geofísica amb un detector de metalls (prospecció electromagnètica) i un dron per dur a terme una teledetecció i facilitar la inspecció de tota l'àrea a investigar, a causa de la densa vegetació que hi ha.
Forns de calç
A pesar de no haver trobat restes òssies, s'han localitzat dos forns de calç al coll d'Artà, dins la finca de Salma. L'estudi de la cartografia històrica fet a partir d'imatges aèries d'un vol americà de l'any 1956 va donar com a resultat la possibilitat de l'existència d'un forn de calç a uns 30 metres de la cavitat estudiada. Segons un dels testimonis, en aquest forn hi podria haver una de les víctimes de la repressió franquista al coll d'Artà.
Una vegada localitzat el forn, s'ha fet una excavació amb l'ajuda d'una màquina retroexcavadora aportada per l'Ajuntament d'Artà. L'actuació ha permès localitzar l'estructura circular, d'uns 4,5 metres de diàmetre i una profunditat d'1,5 m. Estava reblerta de sediments i materials atribuïts a final de la dècada dels 70 i inici dels 80, com botelles, elements metàl·lics, restes de materials constructius, etc. La base encara conservava, en part, restes de la calç viva i fragments de llenya cremada, però no ha estat possible recuperar-ne cap resta humana. Una vegada documentat i enregistrat, s'ha tornat a reomplir.
També s'ha analitzat un segon forn, ubicat a la banda dreta del coll d'Artà en direcció a Sant Llorenç. Una cavitat excavada a la roca natural, de planta circular i amb una obertura a la part superior d'uns dos metres que s'amplia l'interior fins a un diàmetre intern màxim de quatre metres. Allà s'hi han trobat materials moderns posteriors al 1980, i s'ha descartat la possibilitat de trobar-hi qualsevol material metàl·lic del 1936 i que l'estructura fos un espai de dipòsit de víctimes.