I si són les milicianes? Les exhumacions a Son Coletes acaben amb la troballa d'almenys 4 dones

No hi ha certeses i res es pot confirmar ni desmentir. Ara bé, les restes de quatre dones -una d'elles menor de 22 anys- trobades en les exhumacions del cementeri de Son Coletes són plenes d'interrogants: Són les milicianes? Són les Roges del Molinar? L'equip d'antropòlogues d'Aranzadi i ATICS parla amb peus de plom: fa falta, encara, que es facin les anàlisis antropològiques de les restes i les d'ADN. Després -d'aquí a uns mesos que es faran llargs- arribaran les respostes. Del que no hi ha dubte és que es tracta de víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista. El vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, ha manifestat la "satisfacció" d'aquesta fase d'intervenció i ha destacat la troballa de quatre dones: "No sabem si són les dones que varen venir amb el desembarcament de Bayo i tampoc tenim clar si poden ser les Roges del Molinar, o altres dones assassinades i enterrades aquí", ha declarat Yllanes.

Les restes de les quatre dones, entre les quals hi ha les d'un cinquè cos -del qual encara no s'ha pogut determinar el perfil biològic-, s'han trobat a la fossa 3. En aquesta fossa, la més gran de Son Coletes, s'hi han trobat fins a 15 cossos dividits en dos grups. Un de 10 homes i un de 5 persones: el de les quatre dones i les restes de la cinquena persona. Segons ha informat el Govern, s'hi varen localitzar sis milicians de l'expedició del capità Bayo l'any 2020. "Amb les dades que tenim no podem confirmar que es tracti del grup de milicianes que cercàvem aquí. Haurem d'esperar les proves de laboratori per determinar-ne les edats i, sobretot, cal esperar les mostres genètiques", ha apuntat l'arqueòloga d'Aranzadi Almudena García-Rubio.

Les exhumacions a Son Coletes acaben de cloure una altra fase d'intervenció. En total, són 54 les persones que s'han descobert en les excavacions del 2021, 79 si s'hi sumen les de l'any passat, cinc de les quals s'han identificat i retornat a les seves famílies.

A partir d'ara, les tasques es traslladen al laboratori, on l'equip d'antropòlogues d'Aranzadi i ATICS analitzaran les restes exhumades per mirar d'afinar-ne la identificació. Els objectes descoberts al costat de les fosses ajudaran a fer-ho i també a aclarir si, en el cas de les dones, es tracta de les milicianes que arribaren a Mallorca amb el capità Bayo.

Entre els objectes que s'han trobat hi ha documentades unes ulleres, una botonada d'or perfectament conservada i fins i tot un protector d'engonal, que era una pròtesi molt utilitzada pels treballadors de foravila durant els anys 30. De fet, també s'han documentat objectes d'ús quotidià, com claus de portes, un broquet de baquelita, una ploma estilogràfica i, fins i tot, una moneda d'or de 20 dòlars americans del 1904, la qual cosa fa pensar als investigadors que entre les víctimes hi ha persones considerades d'alt nivell social durant l'època.

Això sí, el que realment identificarà les víctimes són les mostres d'ADN. Per això, els investigadors i el Govern animen tothom que pensi que pot tenir un familiar desaparegut durant la repressió que n'ofereixi mostres. La pròxima convocatòria per fer-ho serà el mes de gener.

De fet, els investigadors no descarten trobar més víctimes durant l'examen dels ossos descoberts, a banda dels cossos que es trobaven en posició primària. A més, hi podria haver més víctimes al cementeri de Manacor, però que mai podran ser descobertes perquè hi ha criptes construïdes als anys 50 que ho impossibiliten, segons ha explicat l'arqueòloga d'Aranzadi Almudena García-Rubio. El secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, ho ha deixat clar: "A Son Coletes no hem acabat". Per part seva, el batle de Manacor, Miquel Oliver, ha assegurat que es tornarà ara a la normalitat del cementeri, però continuarà adaptat a possibles futures actuacions.