Èxit de participació a les primeres Jornades d'Estudis Locals de Llubí
S'hi presentaren 25 comunicacions classificades en quatre temàtiques
LlubíDurant aquest cap de setmana s’han desenvolupat a Llubí les primeres Jornades d’Estudis Locals. Segons la batlessa, Magdalena Perelló, "per ser les primeres, consideram que han tingut un alt grau d’acceptació entre la gent del poble i també de la nostra comarca. A més de llubiners, hi han assistit activament murers, vilers, poblers, sineuers, pollencins, inquers....", ha destacat Perelló.
En total, hi ha hagut 25 comunicacions de diversa temàtica i al llarg dels dos dies l’assistència ha estat massiva. Hi havia, en principi, 70 inscrits, però en alguns moments la capacitat de la sala –90 places– es va veure desbordada. Per la batlessa, "això demostra que la realitat llubinera interessa".
Un dels objectius d'aquestes primeres jornades era incentivar la investigació de tots els camps de la realitat llubinera. Les 25 comunicacions foren classificades en quatre temàtiques: les manifestacions artístiques (4), el paisatge i l’ordenació de territori (5), la cultura popular i el patrimoni visual (7) i la història (9).
Una ponència impartida pel doctor i professor de la UIB, a més d’arxiver i bibliotecari de Pollença, Pere Sales, que titulà Per què ens interessa la història de Llubí?, va servir per obrir les jornades. Fou una manera d'il·lustrar com la realitat llubinera de la segona meitat del segle XIX estigué immersa, i en cap moment hi fou aliena, en tot el que passava a l’Estat i a l’Europa del moment. Segons remarcà Sales, "la història local ajuda a entendre la història general".
La cloenda es va fer amb una visita a la parròquia de Sant Feliu de Llubí guiada pel doctor Marià Carbonell, professor d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. S'hi pogueren veure algunes de les peces que havien estat presentades a les comunicacions: l’escut que presideix el portal major de l’església, una pintura de Miquel Bestard, el 'pintor boig' del segle XVII, i l’escultura de Jaume Mir del beat Ramon Llull que data de 1947.
Des de l'Ajutament es va destacar la presència de joves investigadors, "que asseguren un futur per a unes properes jornades". De fet, aquest era un dels altres objectius que s’havien proposat la comissió organitzadora i l’Ajuntament de Llubí: implicar-hi i dinamitzar el col·lectiu jove, "perquè desperti el seu interès cap al coneixement de la realitat llubinera dins qualsevol dels seus camps".