Felanitx nomena fills predilectes la pintora Maria Vich i l'agermanat Joanot Colom
Vox s'ha abstingut en el nomenament del cap de la revolta
La pintora Maria Vich Nadal i l'agermanat Joanot Colom ja són fills predilectes de Felanitx. D'aquesta manera, s'ha volgut reconèixer la tasca de l'artista Maria Vich Nadal com a ambaixadora del municipi mostrant Felanitx i Portocolom en les seves obres. La mateixa distinció ha rebut l'agermanat felanitxer, Joanot Colom, un dels caps de la revolta de les Germanies, per "la seva lluita i defensa de les llibertats", segons ha explicat l'Ajuntament. En aquest cas, el nomenament de Colom ha tingut els vots favorables de tots els partits que formen el Consistori llevat de Vox, que s'ha abstingut.
La de Maria Nadal Vich ha estat una vida dedicada a l'art en una època en què poques dones aconseguien fer-se un camí dins l'àmbit de la pintura. Va cursar els estudis a Palma i Barcelona i va obtenir el reconeixement de diverses galeries de Mallorca. El 1996 va cedir a la Fundació Barceló 218 quadres que actualment formen part de la galeria que hi ha a Felanitx. Vich ha estat ambaixadora de Felanitx, ja que a gran part de la seva obra paisatgística i costumista el tema principal ha estat el poble i Portocolom. La proposta de la seva nominació va ser per part de la Fundació Barceló, l'Associació Cultural Units com Brins, el Centre Cultural de Felanitx, amb el suport de 47 persones, partits polítics i associacions com Felanitx per la Igualtat.
Pel que fa a Joanot Colom i Cifre, es considera que Felanitx va tenir un protagonisme destacat en les Germanies de Mallorca i que el mateix va ser un heroi que defensà els felanitxers contra l'abús dels senyors, un líder que defensà la justícia i lluità fins a la mort en defensa de les llibertats. Colom i Cifre fou net i fill de síndics de la Vila, barreter per compte propi a Ciutat des de l'any 1512, quan va esdevenir líder del seu gremi. A més, va ser cap de la revolta de les Germanies sent un dels set detinguts per Miguel de Guerra que els revoltats alliberaren dia 7 de febrer de 1521, fet que marcà l'inici de la revolta agermanada, que finalitzà el 7 de febrer de 1523.