Fina Casasnovas manté oberta la darrera adoberia

Mancor De La VallLa darrera adoberia de pells de Mallorca es troba a Mancor de la Vall i és propietat de Fina Casasnovas (Cartagena, 1946). Pell de Muntanya és el nom de la seva fàbrica, on treballa sola “a força d’invertir-hi moltes hores”. Gairebé és un lloc de pelegrinatge per a molts caçadors de l’illa que volen conservar ben adobada la pell de les millors peces.

Les naus de l’adoberia foren en els temps inicials una granja d’indiots. Això era a mitjan anys seixanta. A principis dels 80 es reconvertiren en una adoberia on arribaren a treballar 25 empleats. Era la llustrosa època de comercialització de pell, amb la ciutat d’Inca que tenia en aquest sector un dels seus pilars econòmics. Els productes sintètics i la globalització enterraren moltes adoberies; la de Mancor de la Vall es va salvar per una motivació vocacional. Als anys 90, Fina Casasnovas accepta el repte de quedar-se’n la maquinària i posar-se a treballar pel seu compte.

Ara, les pells per als folres de sabata, cinturons i fer bosses “arriba de fora”. L’esponera del negoci de la napa local fa temps que s’esvaí. Els productes de la Xina, l’Índia i altres països amb mà d’obra barata posaren fi a la producció de pell mallorquina. “Arribà un moment en què la qualitat de la pell deixà d’importar” i molts negocis pelleters locals se n’anaren en orris.

A les naus de Pell de Muntanya, s’hi manté la maquinària bàsica per tractar fins a 250 pells en els mesos de major producció. Immensos bombos de neteja on hi poden cabre fins a 500 pells, eixugadores i adobadores en arribar l’abril solen reduir l’activitat fins a l’octubre, quan torna la temporada bona amb moltes pells d’animals de caça. Xeremiers, ximbombers i elaboradors de caretes de dimonis que necessiten pell per fer els rebosillos també formen part de la clientela de Fina Casasnovas. Molts dies va a l’escorxador d’Inca a triar les pells més bones per adobar-les i poder comercialitzar-les. “No totes serveixen. Alguna vegada, d’una partida de 100 pells, no he arribat a escollir-ne cap. Hi ha una feina prèvia de selecció”, subratlla, i explica la baixada de valor de la pell d’animal, talment ha passat amb la llana: “En el seu bon temps, quan hi havia pessetes, se n’arribaven a pagar 1.200 per una bona pell. Ja en època de l’euro, se n’han pagat a 7 euros la unitat excepcionalment”.

A més de fer d’adobadora, Fina ven les pells directament. “Vaig tres pics per setmana al mercat de l’Hort del Rei a Ciutat”, diu. I de la clientela seva ha comprovat que en els mercats artesanals “qui valora més la pell mallorquina és l’estranger resident”. Avui, una pell adobada de mida grossa es pot vendre per 27 euros i 16 les petites.