Finalitzen les excavacions a Son Coletes amb la recuperació de 131 víctimes, 10 d'elles dones
Continua el treball de laboratori per identificar els cossos i també per restaurar els objectes recuperats a les fosses
ManacorLa tercera fase d'excavacions i exhumacions del cementeri de Son Coletes (Manacor), on s'han trobat 131 víctimes de la repressió franquista, finalitza aquesta setmana, segons ha explicat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, aquest dilluns. A més, ha destacat que "a principi de legislatura ningú no s'imaginava que es pogués trobar aquesta quantitat de persones assassinades". La tercera i darrera fase ha permès localitzar set noves fosses i recuperar les restes de 45 víctimes d'execucions extrajudicials.
En aquesta actuació que ha duit a terme el Govern dins del IV Pla de Fosses i Memòria Democràtica de les Illes Balears, i que va arrencar el 8 de febrer, s'han pogut identificar 14 persones, 12 de les quals ja han estat entregades als seus familiars. "Es tracta del lloc d'extermini franquista on més víctimes s'han trobat, superant el de Porreres", ha remarcat Jurado.
La peculiaritat d'aquesta excavació no només recau en el fet que és on més víctimes s'han trobat fins ara, sinó que també és on s'han trobat la meitat de les vint dones que consten que foren represaliades a Mallorca. "És una fita remarcable, ja que no mataren gaires dones", ha apuntat el secretari autonòmic. Entre elles es compten Aurora Picornell, Belarmina González i les Roges del Molinar; Francesca Llull Font i la seva filla Francesca Salas Llull, i probablement també les milicianes de l'expedició de Bayo.
També han estat identificats entre les víctimes de Son Coletes: Antoni Alomar Mas, Pere Llull Fulana, Miquel Palmer Duran, Emilio García-Peñuela Orgaz, Antonio González Rodríguez, Andreu Blanch Bauçà i Jaume Bauzá Far.
Pel que fa als límits de l'antic cementeri, s'han documentat tres dels quatre laterals de l'antic recinte de Son Coletes: el sud-oriental i els dos extrems septentrionals; i s'ha pogut descartar que la meitat oriental del cementeri, la situada a l'est de l'antiga creu, fos utilitzada per excavar fosses de la repressió franquista.
"Amb una imatge de dron ens podem fer una idea de l'abast que va tenir Son Coletes i d'allò que hauria pogut significar si no hi hagués hagut l'actuació que tenia la intenció de posar un cementeri nou damunt un motiu d'història i repressió", ha explicat el batle de Manacor, Miquel Oliver.
El cementiri de Son Coletes acollirà un memorial per les víctimes
Amb aquesta tercera fase, el Govern dona per finalitzat el treball de camp al cementeri de Manacor, que conclou amb la intervenció d'un total de 1.318 metres quadrats. No obstant això, tant Jurado com Oliver han assegurat que el cementeri acollirà un memorial per les víctimes trobades.
Encara no s'ha decidit com es materialitzarà aquest espai, tot i que Oliver ha parlat de "deixar l'espai digne", alhora que ha puntualitzat que s'ha pensat a "canviar el trespol i posar-hi els noms dels represaliats". D'altra banda, Jurado ha mantingut que "tenim la intenció que aquest lloc no sigui oblidat, amb la col·laboració de l'Ajuntament, perquè pensam que el fet de posar en relleu llocs com aquest és un deure democràtic".