Les fires han tornat als pobles, però es fan lluny del seu sentit tradicional
Els esdeveniments han estat un flotador per a la restauració, tot i que no salven el comerç local
Després d’un any sencer amb els carrers buits, les fires que han acompanyat la tardor als pobles de Mallorca han estat incomptables. El sector reclamava el retorn, ja que d’aquests esdeveniments en depenen gran part dels seus ingressos. Tot i això, els beneficiaris han estat més uns que d’altres. Artesans, restauradors i comerciants valoren el resultat amb diferent mesura, i és que tradicionalment les fires han tingut un objectiu comercial que s’ha capgirat.
La fira d’aquest darrer cap de setmana ho confirma. La de la perdiu de Montuïri, tot i autodefinir-se com una “fira petita”, segons el batle del municipi, Joan Verger, ha acollit una gentada. La majoria, però, ha fet despesa als bars i restaurants del poble. Per tant, han perdut les fires el seu sentit comercial?
Els resultats del ‘tu a tu’
“Si no hagués estat pel covid, enguany hauria fet 10 anys que faig fires”. És el testimoni de Salvador Martínez, president i fundador de l’Associació d’Artesans de Mallorca. Es dedica a la llata i coneix bé la situació: des del 2019 ençà, la gent s’ho rumia més a l’hora de comprar a les fires. Tot i això, “encara venem més en una fira que online”, diu. És la màgia del ‘tu a tu’. Tant és així, que alguns artesans opten per fer més d’una fira al dia. Això sí, s’ha de tenir estoc suficient per pagar a la persona que despatxi i sumar la tarifa que suposa expositar en un poble, que depèn de la reputació de la cita; normalment, es paga a partir de 5 euros el metre, però a Palma, la Diada de les Illes Balears es pot arribar a pagar a 80 euros.
A l’artesà li costa parlar de xifres exactes, però qui sí que ho fa és David Llompart, apicultor d’Es Begot, assidu a la Fira de la Mel de Llubí, on enguany ha venut un 40% manco que altres anys “que eren espectaculars”. De fet, una fira suposava abans el 80% de la seva facturació total, mentre que ara n’és el 50%. El principal factor que influeix en la caixa és el clima, però també ho és la promoció que fa l’Ajuntament. Segons Llompart, la pandèmia ha fet que la gent vagi més despistada per saber quan i on es fa una fira.
Precisament, els ajuntaments s’han adaptat a la situació sanitària a l’hora de muntar l’esdeveniment, sobretot pel que fa al pressupost, que s’ha ajustat de manera considerable. A Llucmajor, part de la partida de les fires, que succeeixen tres caps de setmana consecutius, s’ha destinat enguany als serveis socials i ha passat dels 120.000 euros a manco de 100.000. Igualment, a Santanyí, s’ha rebaixat a la meitat el pressupost per a la fira respecte de l’any 2019. En la partida, s’hi inclouen activitats culturals, infantils i gastronòmiques amb la intenció d’afavorir el comerç i la restauració.
Tot i això, sembla que els esforços no convencen la clientela i el comerç perd cada vegada més força en aquests esdeveniments. Els resultats de les tres fires d’Inca i el Dijous Bo ho confirmen. Els dies clau fan més feina els bars i restaurants, mentre que els comerços tenen resultats a llarg termini, això si els compradors tornen. Curiosament, la tercera és la fira d’Inca amb més èxit a les caixes, especialment als bars i restaurants i expositors de menjar. En ocasions, fins i tot major que el mateix Dijous Bo, segons el president de l’Associació de Comerciants i Restauradors d’Inca, Pep Nicolau. Ocorre el mateix a les fires petites, com la de Caimari. “En dos dies de fira fas el que normalment treus en un mes”, assegura el propietari del bar S’Aturada, Joan Toni Mayol, mentre que des de la botiga del poble, Es Colmado, expliquen que aquell dia només reben la clientela habitual.
El sector de la restauració ha guanyat la primera posició en els beneficis. Sa Pobla n’és un bon exemple. “Els comerços no ho notam”, assegura el president de l’Associació de Comerciants, Mateu Pons. En canvi, Jaume Mir, propietari de Casa Miss, assegura que, durant la fira de l’arròs pobler, la caixa ha augmentat enguany un 25% més que un diumenge normal. Tot i això, no canten victòria. A Cas Cotxer, un altre dels bars més populars del poble, han registrat un 40% manco d’ingressos que el 2019, segons la propietària, Joana Company. “Allò que importa és que hi hagi oferta gastronòmica”, diu la cuinera del restaurant Marina, Paula Vidal, on també en surten ben parats quan hi ha fira a Muro o a Pollença.
