La Granja d’Esporles es ven per 12 milions d’euros a un grup suec

PalmaDesprés de successives baixades de preu, La Granja d’Esporles finalment s’ha venut per 12 milions d’euros. L’emblemàtica possessió situada a la serra de Tramuntana, propietat de la família Seguí, es va posar a la venda l’any 2017 per 17 milions d’euros. Un dels propietaris n’adduïa “motius personals”. No seria fins a quatre anys després, el 2021, que al catàleg de la immobiliària IPS apareixia a un preu un 30% inferior: 12 milions d’euros, amb els quals s’ha tancat l’acord de compravenda, finalment de la mà de First Mallorca. Totes les fonts consultades per l’ARA Balears, que demanen mantenir-se en l’anonimat, han confirmat que el nou propietari és un grup d’inversió suec que, associat amb l’empresari Miguel Conde –propietari de la cadena It Mallorca– vol convertir la històrica casa en un hotel exclusiu. Posats en contacte amb Conde, ha declinat fer declaracions sobre el tema.

Segons apunten els veïns del poble i es pot constatar a l’espai de reserves de la pàgina web, el pròxim mes d’octubre es tancaran definitivament les portes de la possessió. Fins ara, la possessió s’ha emprat com a museu, restaurant i espai per organitzar esdeveniments. De moment, és incert el que passarà amb la col·lecció de mobles, pintures, escultures i objectes quotidians històrics, encara que ara com ara n’hi ha que resten en mans de la família venedora i d’altres que adquireix la nova propietat, mentre que la resta estan sortint en el mercat de les antiguitats.

La col·lecció etnològica de La Granja, segons apunta Jaume Andreu, professor d’Història de l’Art de la Universitat de les Illes Balears, especialitzat en Patrimoni Etnològic, és de gran importància: “Té una gran varietat d’objectes de les arts populars i l’artesania, alguns dels quals molt representatius i d’altres molt mals de trobar”. Com que, en aquest cas, els béns mobles no estan protegits, poden canviar de mans. Així, deixarien d’exposar-se al públic, un fet que Andreu considera una llàstima: “Que el patrimoni etnològic caigui en mans privades no és res nou, però que les poques propietats privades que organitzen visites tanquin és una gran pèrdua”. El catedràtic creu que deixar de veure peces i mobiliari dins el seu context arquitectònic “sap greu, tot i que és una realitat amb la qual ens trobam sovint a Mallorca”. Entre les peces que s’exhibien al públic, Andreu destaca les de ceràmica popular mallorquina, les de vidre, els objectes vinculats a la producció d’oli; mobiliari com ara canteranos i llits, i les eines relacionades amb l’activitat agrícola, tèxtil, la fusteria, la ferreria, etc., i els carruatges.

La possessió està inclosa dins el Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric d’Esporles, per tant, té un cert grau de protecció. Tomàs Vibot, escriptor i investigador, creu que amb aquest distintiu “no es podrà fer segons què a l’espai”, per la qual cosa “l’estètica i l’essència de la casa continuaran sent iguals”. En realitat, segons Vibot, pel fet que La Granja passa a ser un hotel, continuarà oberta al públic, si més no als clients. “És la dinàmica de totes les possessions de Mallorca avui dia. Antigament, les terres mantenien les cases, però ara és a l’inrevés, perquè la terra ja no dona”, lamenta l’investigador.

Història

Les terres de l’actual La Granja estaven habitades des de la prehistòria aprofitant el cabal de la seva deu, la qual en l’actualitat encara conserva un gran salt d’aigua natural de trenta peus d’alçada. Tomàs Vibot ho explica: “Estava poblat en època talaiòtica, ja que hi ha un talaiot que ho documenta, tot i que el gran assentament humà no va ser fins a l’època medieval, moment en què era una alqueria anomenada Alpic”. Els motius d’aquesta explotació eren principalment dos: l’aigua de la font i la fertilitat de les terres. Entre els segles X i XIII, va ser també de gran interès per als àrabs, els quals varen emprar l’aigua de la finca per moure molins. Ara bé, no va ser fins a la conquesta cristiana del 1229 que, després de pertànyer als monjos cistercencs durant 200 anys, va passar a ser propietat de diversos nobles, en distintes èpoques, fins a arribar a la família Seguí, que la va adquirir el 1975.

Alhora, La Granja d’Esporles va ser part dels canvis econòmics i socials de l’illa durant la segona meitat del segle XIX, ocasionats pel procés de modernització, innovació i industrialització. L’historiador Joan Roca ho desenvolupa: “La Granja tenia una extensió de més de 500 quarterades i una tafona molt activa, celler i alambí”. Durant la dècada de 1860, l’esporlerí Joan Riutort, que la tenia arrendada als Fortuny, va aprofitar el vell molí draper i els salts d’aigua de la finca per establir-hi una factoria destinada a batanar mantes de llana. El 1870, però, segons l’historiador, Riutort es va establir pel seu compte i va començar la producció de mantes de llana al mateix molí. L’any 1886, quan la forta demanda peninsular de mantes de llana va exigir increments de producció, Riutort va fer una nova planta fabril al centre d’Esporles. “La favorable conjuntura arribà fins poc abans de l’esclat de la Gran Guerra i, ja el 1912, una profunda crisi de la firma obligà Riutort a vendre la fàbrica als Fortuny”, afirma Roca. Aquesta empresa és un dels grans precedents de la indústria tèxtil esporlerina.