Comunitat energètica

Un grup de joves de Llevant creen la primera comunitat energètica sense ànim de lucre de les Balears

El projecte associatiu, que inclou 15 instal·lacions fotovoltaiques entre Manacor i Artà, permetrà a un màxim de 50 socis per cada una consumir electricitat de proximitat per restar-la de la factura normal

El projecte associatiu, que inclou 15 instal·lacions fotovoltaiques entre Manacor i Artà, permetrà a un màxim de 50 socis per cada una
Sebastià Vanrell
02/12/2024
3 min

PalmaUn grup de joves de la comarca del Llevant de Mallorca han aconseguit tirar endavant la primera cooperativa energètica sense ànim de lucre que començarà a funcionar a les Balears. Un projecte associatiu que mescla de manera eficient la instal·lació de plaques fotovoltaiques en altura, amb la sembra d’un cultiu que aprofiti l’ombra que deixin per créixer i ser rendible.

El projecte, anomenat precisament Comunitat Energètica Llevant, aprofita les noves lleis contra el canvi climàtic que permeten els autoconsums col·lectius, per crear un teixit de socis que es puguin beneficiar dels 15 petits parcs solars que l’associació té previst desplegar durant 2025, dins finques de Manacor i Artà. “Hi ha molta gent que no pot accedir a una energia neta i que ara podran beneficiar-se’n, estalviant en la factura mensual”, explica Joan Amengual, un dels responsables tècnics del projecte.

La nova comunitat sense ànim de lucre funcionarà de la manera següent: “Segons els kilowatts en la factura de consum, a cada soci li correspondrà una quota de membre, mensual o anual. És a dir que continuarà mantenint la seva comercialitzadora elèctrica, però a allò que paga se li restarà l’electricitat provinent de la instal·lació fotovoltaica a la qual està inscrit i que no estarà a més de dos quilòmetres d’on és l'habitatge”, afegeix Amengual.

De fet, tots els parcs solars tindran les mateixes dimensions (menys de mitja quarterada) i la mateixa potència (100 kilowatts), “amb la qual cosa quan els cinc que estan més avançats estiguin tots operatius, i tenint en compte que a cada usuari li corresponen uns 2 kilowatts, donarem electricitat a 250 habitatges”. Una independència energètica que a més queda acotada a una producció màxima per instal·lació de 100 kilowatts, que és el que determina el límit entre la baixa i la mitjana tensió, i el que permet moure l’energia produïda per la xarxa interna ‘de tota la vida’, i no haver de crear-ne una de pròpia ni dependre del mercat majorista.

“Poder consumir d’una font neta, de quilòmetre zero i a un preu més baix que el que ofereix la comercialitzadora, perquè no tenim el marge de benefici, fa que sigui una proposta molt atractiva i sostenible. No consumim molt d’espai per poder produir més, que sobri, i després revendre l’energia a un preu superior com fan els grans generadors”.

Es tracta, a més, d’una iniciativa pionera en l'àmbit mallorquí i balear. “Normalment és una opció a la qual poden recórrer un grup de veïns que s’ajuntin per poder produir i consumir de manera més neta i barata, però és un procés llarg i complicat. El que nosaltres hem fet durant un any i mig de feina ha estat centralitzar aquest procés administratiu i compensar la despesa amb subvencions europees Next Generation, les 15 instal·lacions i la capacitat tècnica que ja teníem pel fet de venir del sector”. “No tenim marges de benefici, sinó que recuperarem la inversió i el manteniment per mitjà de les quotes”.

Per ara la Comunitat Energètica Llevant ja té les llicències i els lloguers de cinc finques de la comarca per començar a funcionar. Terres que quedaran sembrades de pebre tap de cortí, una denominació d’origen mallorquina a la qual les ombres que deixin les plaques solars “li van just bé per créixer”, comenta Joan Amengual, que fa pocs mesos va viatjar fins a Cambodja on aquests tipus de plantacions són més comuns, per comprovar com es comporta el cultiu a recer del sol.

Per altra banda, Amengual es queixa de la poca iniciativa que han tingut els ajuntaments de la comarca a qui la cooperativa ha ofert el projecte: “A les reunions tot han estat bones paraules i interès, però a l’hora de concretar-ho no hi ha hagut manera”, lamenta. “Ajuntaments com el de Manacor o fArtà tenen moltes cobertes en desús que podrien fer servir perfectament, abaratint l’energia als veïns, però fins ara sempre hi hem trobat més problemes que solucions”.

Ara mateix la Comunitat Energètica Llevant està formada per un òrgan de govern de cinc membres “com si fos una associació a l’ús”, amb un futur portal obert a Artà i una cooperativa agroalimentària que completa l’equació. Ben prest s’obrirà la possibilitat de fer-se’n soci, en les modalitats de facilitadors (obtenint ingressos per llogar les terres) o de consumidors (fent més barata la factura).

stats