Maria Ramon: "Si guany les primàries, continuaré a la batlia fins al 2023"

EsporlesMaria Ramon és la batlessa d'Esporles des de fa dues legislatures, i ara es presenta a les primàries de MÉS per Mallorca per anar de cap de llista a les autonòmiques, que se celebraran el 24 d'octubre. Va ser la primera batlessa d'Esporles el 2015, quan només tenia 27 anys, i ocupa el càrrec fins a dia d'avui.

Sou la primera batlessa d'Esporles. Com heu viscut el mandat fins ara?

— Quan era petita mai m'havia imaginat ser batlessa. A Esporles fa anys que duim el projecte de MÉS, que es basa en tres eixos fonamentals: el benestar de les persones, la participació ciutadana i la sostenibilitat. M'agrada fer feina amb equip i que els residents sentin que el projecte també és seu. He estat la primera batlessa d'Esporles i m'he sentit empoderada. De vegades, dones joves m'han vingut a dir que volen ser batlessa. És gratificant.

Quin és el paper de la dona dins la política?

— Les dones estam preparades, de cada vegada n'hi ha més, però en fan falta. Hi ha d'haver lideratges femenins, però també feministes. Aquest rol fa falta.

A què és deguda la falta d'aquesta figura dins la política?

— Un dels principals motius és la conciliació. Dedicar-se a la batlia requereix les 24 hores del dia durant tot l'any. Moltes vegades et trobes en espais on hi ha més homes que dones. Hem de rompre aquest sostre de vidre.

Diríeu que les dones fan una política diferent de la dels homes?

— Sí. Les dones posam la vida en el centre i la nostra manera de fer feina és més cohesionadora, amb equip i sempre teixint aliances.

Quin ha estat el vostre projecte estrella?

— En la legislatura anterior ens vàrem centrar en temes de xarxa d'aigua i enguany hem aconseguit que es construeixin 18 habitatges de protecció oficial. Fa uns dos mesos vàrem signar un conveni amb l'Ibavi en el qual els cedíem un terreny per dur-hi a terme aquest projecte. Era un projecte que feia molts d'anys que es volia fer, perquè a les Illes hi ha un greu problema amb l'habitatge.

De tot el vostre mandat, quina ha estat l'etapa més difícil?

— La pandèmia. Va ser molt complicat traslladar la normativa a la població. Volia que la informació els arribàs bé. Des de l'Ajuntament teníem molt clar quines eren les nostres prioritats: els serveis socials i el teixit empresarial.

Quins projectes no heu pogut fer a causa de la pandèmia?

— N'hi ha alguns que s'havien de finançar amb pressupost municipal i no els hem pogut fer, però intentarem tirar-los endavant. Tot el que teníem plantejat ho podrem anar fent d'aquí a final d'any.

I quins són els projectes prioritaris d'aquí que acabi la legislatura?

— Tenim en marxa el canvi de canonades, fer les voravies més amples amb una calçada més estreta per reduir la velocitat dels cotxes i millorar el carril bici cap a l'escola per fer una via escolar segura. Ens centrarem en temes de mobilitat sostenible, i tenim pendent la rehabilitació dels camerinos de la casa del poble.

Quin és el motor econòmic d'Esporles?

— El teixit empresarial. Entre les botigues i el mercat del dissabte no fa falta anar a Palma a comprar. Tenim quasi tots els serveis.

En què ha millorat el poble d'ençà que vós ocupau el càrrec?

— En l'atenció al ciutadà. El primer any que vaig entrar com a batlessa vàrem dividir el poble en zones. Cada dimarts i dijous ens vèiem amb els veïns i ens deien el que necessitàvem, fins i tot hem arribat a parlar de projectes a llarg termini. Amb la participació sempre t'has d'anar reinventant.

Quins són els punts dèbils d'Esporles? I els forts?

— El més dèbil és el difícil accés a l'habitatge, i el més fort és el teixit associatiu, inclòs el cultural i l'esportiu. També tenim l'entorn de la serra de Tramuntana, que és un altre dels punts forts.

La proximitat d'Esporles amb Palma ha provocat un augment de la població a aquest municipi. Pot ser que aquesta sigui l'arrel del problema en l'habitatge que hi ha a Esporles?

— Sí, pot ser. Hi ha una sèrie de factors que fan que cada vegada hi hagi més interessats a viure a Esporles, com per exemple la proximitat amb Palma i la Universitat. Tant el lloguer com la compra d'habitatge s'han encarit i s'ha de tenir en compte que encara hi ha molta precarietat laboral. La població ha augmentat moltíssim en els darrers 20 anys. Quan jo era petita hi havia 3.500 habitants i ara en som uns 5.200. Tothom ha de tenir dret a tenir un habitatge digne, per això és tan important fer polítiques d'habitatge.

La falta de policies locals és una de les reivindicacions de tots els municipis de l'illa. Però, a més, Esporles envia els seus a Banyalbufar perquè no en té...

— Els pobles petits fa molts d'anys que tenen aquest problema. De vegades els policies d'aquí van a fer hores a Banyalbufar a causa de la proximitat que hi ha. Sempre intentam donar una mà, sobretot a l'estiu, que és quan la població de Banyalbufar augmenta significativament. Nosaltres fa anys que reivindicam la necessitat de posar en marxa una policia autonòmica, perquè així evitaríem que els agents anassin canviant de poble per un tema econòmic.

Esporles és una de les zones afectades pel cap de fibló de l'agost del 2020. Juntament amb Banyalbufar, heu demanat al govern espanyol que declari els pobles afectats zona catastròfica, però encara no heu rebut resposta. Donau la batalla per perduda?

— No, i continuarem lluitant. Ja és una qüestió d'orgull. Després de quasi un any, el govern espanyol encara no ens ha declarat zona catastròfica i ens ha ignorat. Tenim la sensació que el govern espanyol ens deixa de banda.

De vegades s'han detectat motoristes incívics que utilizen la MA-10 com a circuit per a curses. Com solucionaríeu aquest problema?

— És un tema complex. És difícil controlar-lo. Hem tingut moltes converses amb Trànsit i Delegació de govern per pal·liar i minvar aquesta situació. S'han intentat posar en marxa mesures per paliar la reducció, però encara hi ha conductes incíviques a la carretera de la Serra.

Què trobau de la reducció de velocitat a 60 km/h?

— Per pacificar s'ha de reduir velocitat, i els tècnics consideraven que els 60 km/h eren adequats per evitar accidents i morts. No té altre secret.

La setmana passada vàreu presentar la vostra candidatura per representar MÉS per Mallorca. Què aportareu al partit?

— Estam en política per millorar la vida de les persones i això ha de ser un dels nostres objectius principals. He estat pensant aquesta decisió durant molts de mesos, i faig la passa tenint en compte que tenc experiència municipal i el suport de la gent que m'ha animat. Tenc moltes ganes de liderar aquest projecte i també molta il·lusió.

Si no tinguéssiu aquesta experiència municipal, us hi hauríeu presentat?

— La veritat és que no sé on seria. A Esporles he après molt i he estimat un projecte.

A part del vostre, hi ha altres noms per a aquesta candidatura? Hi ha rumors que apunten que el batle de Deià, Lluís Apesteguia, també s'hi presentarà...

— Per ara som l'única que ha dit que s'hi presenta. Jo he decidit fer aquesta passa perquè estic convençuda del projecte transformador de MÉS per Mallorca. No em fa por presentar-m'hi, tenc gent que em dona suport i vull guanyar les primàries.

Si guanyau les primàries, deixareu la batlia?

— No. Estaré a Esporles fins al 2023, quan acabi la legislatura.

Ja hi ha algun nom per substituir-vos com a batlessa?

— S'està valorant i és una decisió que ha de prendre l'Assemblea. En breu començarem amb les converses. Encara no ho sabem.

Quins creis que són els punts forts de MÉS?

— Som els que lideram les polítiques feministes, verdes i justes. No podem quedar aquí. Hem reactivat les polítiques de dependència, l'Impost de Turisme Sostenible i hem estat pioners contra la lluita del canvi climàtic, però no basta. Encara tenim un gran monocultiu turístic. Depenem de l'Estat en molts de temes, financerament, energèticament i quasi en temes d'alimentació. El fet de ser el partit que lluita per la justícia social, el feminisme i les polítiques verdes fa que puguem tirar endavant i canviar el model que tant necessitam. Els objectius principals són: transformar l'economia per millorar la vida de les persones, decidir des de les Balears i deixar de sobreexplotar les nostres illes.

En què hauria de millorar la formació?

— Hem de ser ambiciosos per anar millorant. Ens hem d'obrir, hem de ser plurals, hem de créixer com a partit i hem de continuar reivindicant la manera que tenim de fer. MÉS per Mallorca ha de ser la casa de l'esquerra a l'illa. Tenim un projecte ampli, plural i hem de créixer.