Carlos Simarro: "Hem passat de ser el cul del món a ser l'elit turística"

Carlos Simarro juga a fet i amagar amb la batlia de l'Ajuntament de Sóller. En acabar aquesta legislatura, haurà governat 12 anys no consecutius (2003-2007, 2011-2015 i 2019-2023). Algunes vegades ha governat amb majoria absoluta; d'altres, com aquesta, ho fa amb pacte (El Pi i un regidor no adscrit). El seu repte personal és crear aparcaments al municipi per esponjar els carrers, però ni l'oposició ni els seus socis de govern li ho posen fàcil.

El 2019 guanyau les eleccions després d'una legislatura retirat de la política municipal. Què us va fer tornar-vos a presentar?

— No he partit mai. Des del 2003 he estat el candidat. Quan te'n vas, la primera intenció és deixar-ho anar, però amb consciència un pensa que hi ha de ser "en les bones i en les dolentes". Si governes hi has de ser, però també quan toca estar a l'oposició i fer el bot important del "tot al res". És una percepció molt diferent i s'ha d'aguantar. Forma part de la meva manera de ser.

Són molts d'anys, tot plegat...

— Depèn. Si t'ho planteges perquè t'agrada, sembla que passa en un dia. Si ho planteges com una etapa per anar a un altre lloc, no et passa tan aviat. Totes les feines que he fet sempre les he implicat dins la meva vida; com aveterinari ho som les 24 hores [actualment es troba en excedència]; com a pare, també. Si et telefonen a les tres del matí per un ca, no se t'ocorre que és feina. Igualment passa amb la batlia, ho fas les 24 hores.

Quina va ser la clau per tornar a la batlia?

— Tenc un gran equip i, a més, estim molt la gent de Sóller. Nosaltres tenim clar quin Sóller volem deixar o què hem de fer perquè la gent estigui millor, i això engresca. Saps que en funció del que facis la gent estarà millor o pitjor; si la gent es pot desplaçar i té aparcament, si les coses estan més netes, si per als joves hi ha les instal·lacions corresponents, si la promoció del municipi està millor, si quan vas fora la gent parla de Sóller amb orgull... Supòs que la batlia és com pintar un quadre (no som gaire pintor), però pintes i trobes que va quedant bé, i continues.

Us sentiu satisfet amb l'actual pacte de govern?

— Sí. És un tema de persones. La política local és molt personal i no de partits. Aquí ningú es mou pel partit i en moltes coses confluïm tots. Mentre es mantingui la teoria de les persones per damunt del partit, va bé. El problema és quan has de jugar des del punt de vista polític, que és quan s'espenya tot, per desgràcia.

Tot i això, a algunes propostes de ple els seus socis s'han abstingut. Pensau que el pacte acabarà la legislatura?

— Sí, sense dubte. Teniu en compte que als plens tothom juga una partida diferent. És cert que d'ençà que surten els plens en directe (per streaming) hi juguen altres factors; és bo per traslladar la informació, però, a vegades, sense voler, tots volem ser oradors de primera, polítics de primera, estadistes de primera. Ens equivocam. A vegades feim més teatre del que hauria de ser normal dins un municipi. Hauria de ser: "Què voleu? Carn o peix?" Però has de fer el paper. El resum és que el pacte és un tema de persones; si et dus bé amb les persones, tot anirà bé.

Parlem dels projectes en marxa. Ara mateix, hi ha obres al carrer d'entrada del poble, la Gran Via. Quin és el pla?

— El que s'està fent, que és una preciositat. És un canvi de model. Jo som dels que van en cotxe cada dia, tot i viure a la plaça d'Amèrica. Crec que el concepte de Sóller hauria de ser el següent: aconseguir fer aparcaments de referència fora del nucli històric i, després, aparcaments de barriada perquè els cotxes en comptes d'estar aparcats al carrer estiguin a un aparcament. Les característiques de Sóller fan molt difícil convertir el municipi en una zona per a vianants. Llavors, el model que feim ara a la Gran Via és el concepte que, particularment, crec que podria funcionar: llevar els cotxes aparcats del carrer i valorar les façanes i arbres centenaris, que són preciosos, i deixar el carril de circulació enmig. Fer voravies amples i deixar els cotxes a l'aparcament de barriada. Aquesta és la idea, però, és complicat perquè suposa un canvi d'hàbits perquè la gent pensa que el lloc que té davant ca seva també és seu. El canvi de concepte és difícil.

Però hi ha espai per fer un aparcament per a cada barriada?

— S'ha d'anar cercant. Teniu en compte que la idea de fer l'aparcament de Cetra més gran és perquè obrim un vial per darrera Can Dulce.

Teníeu un macroprojecte per engrandir l'aparcament de Cetra. Es farà?

— Volíem fer dues plantes més al mateix aparcament. Per ara, està en stand by perquè els socis de govern varen trobar que no s'havia de fer, però l'aparcament hi és. L'aparcament no és l'objectiu. L'objectiu és llevar els cotxes aparcats del carrer i que la gent pugui accedir a plaça en quatre minuts com a màxim a peu. La mateixa idea és per al port: fer els aparcaments de manera que la gent pugui aparcar a quatre minuts de la zona portuària.

Fomentar el transport públic seria millor per evitar aquests problemes?

— És una gran idea, però, aquí no tenim xarxa d'autobusos interurbans. La gent que viu al Port o a Biniaraix ha de poder pujar i baixar en cotxe. Nosaltres som grossos com a poble, però petits com a ciutat i de transport públic urbà no en tenim i és impossible. Si jo dic a una persona que per anar al Port de Sóller ha d'agafar el tramvia no em faria cas; primer, es torba mitja hora a arribar i després l'has d'esperar mitja hora més. És poc operatiu. No és un transport públic, no és un metro.

I fomentar l'ús del tren de Sóller?

— Ningú va amb tren, és un transport turístic. Primer, hi ha el problema de les freqüències i després, que es torba tres quarts d'hora per arribar a Palma. Una cosa és de Palma a aquí i l'altra és el transport dins Sóller. La meva opinió és que hem d'aconseguir que els carrers siguin per a la gent, però que es pugui anar amb cotxe, o amb patinet, però que no aparquin enmig. No som amic de prohibir; hem d'intentar fer alternatives més atractives i això vol dir aconseguir que la gent deixi el cotxe fora del centre històric i li sigui còmode arribar a la plaça. Prohibir directament seria una pena.

Biniaraix també se satura de vehicles durant la temporada alta.

— Intentam resoldre-ho, però és molt difícil. A Biniaraix hi va molta gent puntualment, com els que venen a fer barrancs, sumat que els carrers no poden assumir la quantitat de vehicles que hi arriben perquè són carrers medievals. La dificultat que tenim a la serra de Tramuntana és que hi ha moltes marjades on s'haurien de fer accessos. Tot i això, està absolutament prohibit. Vàrem intentar fer un aparcament a un hort de tarongers però tot és BIC.

Precisament, on preocupa l'aparcament és al Port de Sóller. Ara, s'ha aprovat fer-ne un de privat, però diuen els veïns que això no soluciona el problema real...

— Volem fer un aparcament subterrani al camp de futbol del Port de Sóller; quan vàrem fer el túnel del port vàrem aprofitar per expropiar uns terrenys al costat de la rotonda de la gamba a la fi de poder fer un aparcament subterrani. Ho estam projectant ara i, si Déu vol, començarem l'any que ve. Llavors, quedarien les instal·lacions esportives a dalt i a baix, 400 places per a cotxes. L'altre aparcament seria per donar servei a la zona portuària i a Santa Catalina, però els veïns s'hi varen posar en contra i ho vàrem aturar. Amb les mateixes condicions amb les quals ho gestionaria l'ajuntament ho hauria d'explotar una empresa. Són aparcaments de pagament però, gestionat pel municipi, igual que la zona blava de l'ORA, gestionada per l'empresa Sóller 2010. Tot el que es recapta de zona blava es reinverteix en qüestions socials, esportives, etc. Si són aparcaments gratuïts se satura de cotxes de tallers mecànics o de lloguer. Ja ens va passar això a l'aparcament del mar blau al Port de Sóller. Jo hi enviava la policia i cada dia hi havia cotxes de lloguer aparcats. Llavors, què feim? Una targeta anual amb descomptes per als residents i per als jubilats.

Pateixen Sóller i el Port de Sóller una saturació turística?

— No. Aquí a Sóller passa una cosa que no sé si és bona o dolenta; tenim poques places hoteleres i la gent que ve hi ve de trànsit. A partir de les 23 h és un municipi molt tranquil. No tenim problemes d'oci nocturn... Tenim dos tipus de turistes; els que venen a conèixer el poble i els que també hi queden a dormir. Per tant, hi cap molta de gent i cada un ens deixa els doblers de què vivim nosaltres tot l'any. Reconec que sobra gent amb cotxe, per això l'obsessió amb els aparcaments. Però és com el Fan Mallorca Shopping o el Festival Park: deixes el cotxe a baix i vas a comprar, i això és el que cerca tothom. Si no hi pots arribar amb cotxe, no hi vas. És el que la gent vol. Bon preu i bon servei.

Depèn tot plegat massa dels pressuposts externs?

— Quasi tot ho hem fet amb recursos propis. Hi ha hagut molta promesa de doblers de fora i per ara no tenim un duro. Sí que hem pogut utilitzar pressuposts comuns amb el Govern i el Consell, però si parlam de fons europeus es diu molt que són circulars i no sé molt bé què vol dir això de circular. No ha arribat un duro, ni tan sols per a serveis socials. En tota la pandèmia només ens han arribat 60.000 euros i això que hem pagat de tot; línies de telèfon del PAC, metacrilats, hores extres de la Policia Local... La qüestió: per ara no ha arribat res i hauria d'arribar perquè al final, els ajuntaments hem de donar servei a la gent que ve, que és un benefici global. Aquest extra d'inversió que s'ha de fer, hauria de ser cofinançada amb el Govern i el Consell, amb política d'infraestructures globals. El Govern i el Consell tenen un despesa immensa amb autoconsum propi, però no de repartiment amb infraestructura a tots els municipis, encara que és vera que es paguen moltes coses.

Les desigualtats socials s'han fet més evidents per culpa de la pandèmia a un poble com Sóller?

— No. Aquesta vegada hi ha hagut una crisi més personal que social. És una percepció segurament equivocada, però, afortunadament, l'ERTO ha funcionat molt bé. Afortunadament, la cooperació social també ha anat molt bé. El que no hem pogut superar és la soledat i l'aïllament. Pel que fa la resta, vist amb perspectiva, una vegada la gent va cobrar l'ERTO, no crec que hagi creat més problemes de l'habitual. La gent no cobrava extra, però, tampoc gastava extra perquè no podíem sortir. Per això, crec que ha estat més una crisi psicològica que econòmica. Segurament vaig equivocat i que consti que és cert que al principi hi va haver molta gent que va quedar sense ingressos, però després, afortunadament, la cosa es va estabilitzar.

Hi ha un gran moviment veïnal que exigeix el centre de dia. Quan es durà a terme?

— És un tema interessant. Tenim una residència fantàstica, de més de 200 usuaris, on hi ha un centre de dia amb places concertades entre el Govern i l'Ajuntament. Què passa? Que ara la demanda és superior, la qual cosa em sembla bé. Tenim dues opcions: que millorin la residència actual i arribar a un acord de preus amb ells o fer-ne una de nova. Sempre hi ha dos punts de vista. Tenim en marxa les dues coses; que la residència proposi un centre de dia modern, adequat i concertat amb el Govern, que és qui té les competències per arribar a un millor preu. Per altra banda, amb la Conselleria d'Afers Socials miram de fer un centre de dia municipal a l'antic escorxador, però és una obra molt important. Aquesta darrera proposta es torbarà un parell d'anys perquè s'ha de fer el projecte, s'ha de construir, etc.

L'obra de la reforma del teatre La Defensora ha estat objecte de polèmica...

— Si ho explic, semblarà una crítica política, que ho és, però tampoc ho és. Les coses no es poden fer així. Quan fas un projecte has de fer el projecte global i no et pots moure pels imputs personals o de la premsa. Aquí es va fer un projecte de rehabilitació de La Defensora amb dues fases, que en realitat han estat tres. A més, amb una subvenció que anava condicionada a la tercera fase i que no estava prevista dins el projecte. El que va passar és que en la data marcada de finalització, només s'havia acabat un 6% de l'obra. El projectista no ho va mesurar bé, les bigues i les mides no eren les correctes, no hi havia res correcte. A més, s'havia subcontractat una empresa que havia quebrat. Amb tot això, tots són problemes legals. La llei de Murphy al límit. Ara, hem aconseguit canviar el projecte, assumir els costos i tota la responsabilitat del projectista (que és de Madrid amb un director d'obres que viu a Madrid). L'emperò és que la darrera fase, la més important, val un milió d'euros. És la més cara de totes. Algún dia ho contarem sencer, però jo no som d'armar trull. Tan sols per traslladar la contractació d'una empresa a una altra, l'obra havia d'estar feta en un 12%. Només estava feta al 6% i l'empresa hi havia quebrat. Vàrem haver d'amenaçar la contractista i la subcontracta d'anar a judici si no acabaven el mínim. Em vaig enfadar molt. S'acabarà? Sí. Com? Amb paciència.

Hi ha oferta turística a Sóller durant l'hivern? S'hauria d'explotar més?

— Si, però si no venen avions i no duen gent, és impossible. Sóller és un municipi meravellós i hem passat de ser el cul del món a ser l'elit turística. Només tenim dos mesos aturats perquè per febrer ja comença a estar tot obert gràcies al món del senderisme.

S'havia de rescatar el túnel de Sóller?

— No, rescatar el túnel va ser una capritxada. Primer, perquè hauríem d'haver fet un pla conjunt per requalificar terrenys. Rescatar el túnel ha costat una barbaritat de doblers quan als de Sóller ens sortia gratuït. A nosaltres ens tornaven el que pagàvem i encantats. Quan el túnel es va obrir va venir aquí una allau de gent. El túnel ens servia de filtre, per exemple, per a segons quin tipus d'oci de festa o el dia del Firó. Qui venia, ho feia perquè volia i no de passada. El túnel el dia d'avui ja seria gratuït, sense haver hagut de pagar res i sense inversió de seguretat. Això ho podria haver fet l'empresa.

L'oferta cultural de la vall ha estat gràcies al mecenatge de Pere Serra?

— Clar que sí. Si no hagués estat pel seu impuls amb Ca'n Prunera o el ferrocarril, no hauria existit. Pere Serra ha estat un exemple d'impuls i innovació per amor al poble.

El 2017 vàreu ser director de Costes. Molts municipis es troben amb polèmiques amb aquesta administració. Com ho vàreu viure des de dins?

— [Riu] Costes és el més difícil que he fet mai. És difícil entendre que tot el perímetre de la costa no és dels particulars, ni dels ajuntaments ni de la Comunitat, sinó de la normativa estatal, que és molt estricta o, millor dit, té molt clar el que sí i el que no es pot fer. Llavors, s'encavallen moltes qüestions.

Pensau que s'haurien de transferir les competències de Costes, organisme del Ministeri, a competències autonòmiques, del Govern?

— Els problemes serien els mateixos. A més, s'ha de dir que tots volem sempre un poc més. Si no es limitàs d'alguna manera, hi hauria més xibius (que m'agraden molt, els xibius) però, també hi hauria volleys, petanques, jocs infantils, quioscs de surf... D'alguna manera ho has de limitar i fer que aquell espai sigui públic. Si no fos així, les platges sempre estarien plenes de noces i festes. A més, he de dir que el personal de Costes és el millor personal tècnic amb qui he treballat. Són molt bons.

Com són les relacions amb l'oposició?

— Sempre hi ha bon rotllo. Fixa't que durant el ple sempre ens barallam i una vegada tancam el tema, perquè jo som molt caparrut a seguir un ordre, a poc a poc hem après a passar de punt i canviar de tema. Tampoc m'agrada que el ple es converteixi en una discussió de bar. Aquest és el mèrit del ple i de la vida: ser capaç de canviar de registre. Si te'n vas de la feina enfadat, no fa falta que t'ho enduguis a casa. Igualment, si et baralles amb la teva parella abans de dinar, no vol dir que hagis de continuar amb la bronca després de dinar. Un a la vida ha de ser capaç de canviar de registre i en la política ho intentam fer. Personalment, tot molt bé. Mentrestant, jugarem a política.

Passa el mateix dins el mateix PP de Sóller, pel que fa a les relacions personals?

— Jo no tenc percepció que hi hagi problemes. Aquí no jugam per ideologia perquè els problemes d'un carrer afecten tothom, i més ara, quan la consciència és transversal a tots els partits. Fixa't que quan hi ha canvi de govern, no hi ha gaire canvi... Bé, en les normes de circulació [fa broma] o en la vidriera de l'entrada de secretaria de batlia: el batle anterior la va llevar per donar més transparència, però és que el batle se'n va anar a Palma [riu]. A part d'aquestes bromes, ximples, les relacions són correctes, d'educació i col·laboració, en general.

Us tornareu a presentar?

— És prest, però supòs que si. El problema és que m'agrada el que faig. Curiosament, tenc millor sou de funcionari (som inspector de sanitat) que de batle, i la meva dona no ho entén, perquè vaig a menys i amb més feina. El que passa és que som un gran enamorat de la gent. Si ve una persona al despatx, sigui de la ideologia que sigui, m'agrada que se'n vagi satisfeta. El meu repte és que se'n vagi contenta i amb el problema resolt.