Inca aixeca el teló: el teatre Principal torna a la vida

PalmaToca endiumenjar-se. Inca està d’estrena absoluta: l’històric teatre Principal torna a obrir les portes després de dues dècades tancat amb pany i clau. Ho fa amb elegància: amb unes butaques vermelles novíssimes, l’impressionant llum d’aranya de tres pisos de la sala gran, l’espai net, ample i lluent. És un teatre majestuós, ara amb aires moderns, però que no deixa d’impactar. Sobretot, perquè fa més de 100 anys que aquest emblemàtic edifici va inaugurar-se –concretament, el 1914– i que, durant molts anys, va ser un espai de referència. Encara hi ressonen aquells ecos de grandesa.

Els inquers tenen ganes de teatre perquè, en el marc de les fires del Dijous Bo, s’han organitzat unes visites guiades que, en qüestió de dos dies, varen omplir-se de curiosos. “Volíem que els veïns d’Inca fossin els primers a veure’l”, revelava el batle del municipi, Virgilio Moreno, fa unes setmanes a l’ARA Balears. Hi haurà més possibilitats, de veure’l, ara: a partir de diumenge, 14 de novembre, el dia que es compleixen 107 anys que va obrir les portes per primera vegada, el recuperat teatre d’Inca estarà de nou a l’abast dels ciutadans. El gestor cultural Biel Amer serà el gerent de l’espai, i s’encarregarà de proposar títols, funcions i concerts que perfilaran la programació. A més, marcarà la línia de complicitats amb altres teatres d’important recorregut, com el de Manacor i el Principal de Palma. El teatre no oblida la seva essència i també oferirà cinema.

El projecte de reforma i rehabilitació d’aquest edifici ha suposat una inversió d’aproximadament sis milions d’euros, un 50% dels quals prové del Fons Europeu de Desenvolupament Local (Feder). Bàsicament, les obres han consistit en la reforma de l’edifici centenari i l’edificació d’un espai adjacent d’uns 1.000 metres quadrats. A més a més, s’hi ha construït una nova sala polivalent amb capacitat per a més de 150 espectadors, mentre que la sala gran tindrà una capacitat de 600 butaques. Una ciutat com Inca, de més de 30.000 habitants, ha estat massa temps sense disposar d’un espai digne per oferir una programació estable d’arts escèniques. Ara hi haurà tres espais: la sala gran, la petita i un espai polivalent. L’edifici s’ha actualitzat en qüestions de seguretat i adaptació, i és un espai apte per a persones amb mobilitat reduïda. S’han alçat baranes de ferro, damunt les escales originals, que mantenen els símbols del teatre i l’escut d’Inca. I durant les obres varen trobar-se, a les parets, tres bustos decoratius, que s’han conservat. Com sol passar a les grans obres, encara s’hi va trobar una altra sorpresa, en aquell edifici:un pou del segle XVIII. S’aturaren els treballs, però la troballa embelleix el nexe d’unió entre l’edifici nou i l’antic.

Breus apunts d’història

El teatre Principal d’Inca fou una iniciativa privada liderada per Gori Balaguer. S’hi varen sumar una cinquantena de ciutadans del municipi i, el febrer del mateix any, que era el 1913, es va projectar l’edifici, firmat per l’arquitecte Guillem Reynés. Era novembre del 1914 quan es va inaugurar amb l’opereta La princesa del dólar, d’Amadeo Granieri. Ben aviat, a més, s’hi varen començar a projectar pel·lícules. A mitjan segle passat s’hi va fer una reforma que es va allargar fins a sis anys. La va dirigir l’arquitecte Francesc Cases Llompart, que en va canviar l’aspecte: en va quedar poc, dels motius modernistes, i es va convertir en un edifici racionalista. Aquest és l’aspecte que s’ha mantingut en l’actual i darrera reforma que s’hi ha fet.

No va ser fins al 1999 que l’Ajuntament d’Inca, el Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca varen firmar la compra de l’emblemàtic espai, que era propietat, fins llavors, de Rafel Salas. L’objectiu era clar: la ciutat necessitava un espai cultural. Valia la pena recuperar-ne un que, durant anys, havia estat un centre neuràlgic i cultural de la ciutat. L’any 2008, però, es va tancar per manca de seguretat i se’n va preparar la reforma, un camí que no ha estat gens fàcil i que ha hagut de capejar nombrosos temporals. El 2013 es va intentar posar fil a l’agulla i es varen licitar les obres a l’empresa Dragados-Coexa, que en realitat són dues. Les desavinences que varen tenir amb la Fundació del Principal d’Inca i l’equip d’arquitectes amb l’empresa que havia d’executar les obres paralitzaren la reforma el 2014. El 2016 es va tornar a posar en marxa la rehabilitació de la mà de l’empresa Vías y Construcciones. L’any 2019, quan s’havia previst que acabassin les obres, aquesta empresa va demanar augmentar 1,4 milions el pressupost del projecte per fer front a uns sobrecostos, però la Fundació Teatre Principal no hi va accedir. Tot es va aturar de nou, i va arribar la pandèmia, que, com ja sabem, ho va frenar gairebé tot.

La llum va tornar fa un any, quan es va adjudicar un nou contracte d’obres a l’empresa Amer e Hijos. La notícia més esperada va arribar l’estiu del 2021, a final de juliol: acaben les obres del teatre d’Inca, una cursa de fons que es tanca gairebé deu anys després d’haver arrancat.

Un catalitzador cultural

Inca ja té el seu catalitzador cultural. El gerent, Biel Amer, remarca que la intenció és oferir una programació de bon nivell de l’Estat i internacional, i no deixar de banda la mirada local. A més, com a servei públic, ha de donar resposta a les necessitats del sector i acollir diferents disciplines: música, dansa, teatre de text i funcions per a un públic familiar i infantil. No s’oblida del cinema: “Fa anys, Inca tenia una particularitat, i és que hi havia tres cinemes. Ara no n’hi ha cap, i hem d’omplir aquest buit perquè a la ciutat hi havia una massa de públic que volia veure pel·lícules. Hem equipat les sales per fer-ho”, conta. Damunt la taula hi ha la possibilitat de col·laborar amb el Principal de Palma i el Teatre de Manacor, i d’oferir l’espai com a residència artística a companyies. La Fundació del Principal d’Inca està formada pel batle de la ciutat, Virgilio Moreno, que n’és el president; la regidora de Cultura, Alice Weber, com a vicepresidenta, i Biel Amer, el gerent. “Farem feina tots junts”, diu.

El gerent del Principal s’ha dedicat molts anys a la gestió cultural, i assumeix aquesta aventura amb entusiasme i respecte.“Mai no he dirigit un teatre, és un repte”, apunta. Hi ha nervis, perquè coneix el sector i sap que no és fàcil tenir content tothom;la prioritat és aconseguir que la gent d’Inca s’acostumi a la nova realitat del funcionament del teatre. “Estic nerviós, perquè fa molt que feim feina en aquest projecte”, revela Amer. Amb nervis o no, tocarà endiumenjar-se, perquè Inca celebra la recuperació d’un edifici que aspira a convertir-se en un lloc de rellevància. El Principal de la capital del Raiguer torna a la vida. L’aventura està a punt de començar: ara sí, s’aixeca el teló.