Inca confecciona a mida la ciutat del demà

Palma“Estam creant la ciutat que volem mostrar d’aquí a una dècada”. Són paraules del batle, Virgilio Moreno, que capitaneja la direcció d’un traçat per a un nou model de ciutat. De fet, durant aquest Dijous Bo es podrà veure per on van els tirs: Inca s’ha apuntat a la moda de les grans metròpolis de crear espais oberts on els ciutadans puguin passejar i respirar.

L’objectiu és descongestionar, recuperar zones i unificar les barriades del centre. Ja s’estan construint places, s’esbuca formigó i hi ha projectes d’obrir carrers sencers, sense oblidar el lifting a la façana de la ciutat. La intenció és, també, que la capital del Raiguer s’uneixi, simbòlicament, amb Palma i Alcúdia. Els dissenys que són damunt la taula, la majoria ja en execució, així ho preveuen. Comença la fabricació de la nova Inca.

A peu de punta a punta

El patronatge del pla es troba ple de continuïtat, sinergia i simbolisme. Tant és així que la idea és crear un passeig per a vianants que comenci des de l’estació del tren (1), per iniciar, des d’allà, un trajecte lliure de fum i aglomeració fins a l’altra punta de la ciutat. Per això, l’Ajuntament ha previst que es pugui travessar Inca a peu i en línia recta des de l’estació fins a l’avinguda d’Alcúdia, a través d’una plataforma d’empedrat o similar perquè el ciutadà no trobi cap entrebanc a les seves passejades. Per tal de fer-ho possible, és imminent que l’Ajuntament adquireixi l’antic edifici de Gesa (2), situat davant la plaça de Mallorca –pràcticament a tocar de l’avinguda d’Alcúdia (3)–, per 800.000 euros. D’aquesta manera, s’uneix, simbòlicament, la capital del Raiguer amb Palma i Alcúdia. Durant la ruta es podrà contemplar una fisonomia de ciutat totalment canviada.

Tres places a estrenar

Una vegada es baixa del tren, es fa camí avall fins a la plaça de l’Ajuntament. Ben a prop, i amb l’horitzó del Serral dels Molins (4) es troba la primera gran obra. És al carrer del Teatre, just davant el teatre Principal (5), que aquesta setmana del Dijous Bo reobre les portes. Una futura plaça (6) permetrà gaudir de la façana de l’edifici. El projecte ja s’executa, però abans s’han expropiat sis cases per valor de 500.000 euros provinents de la borsa d’allotjaments turístics. En aquest cas, sembla que les tasques segueixen el ritme oposat de l’obra del teatre veí, a bon compàs. Que s’acceleri la maniobra juga a favor de tots. És l’opinió general dels inquers ara que ja disposen del recinte. De fet, els restauradors ja planegen allargar l’horari de tancament per quadrar-lo amb el programa cultural i, així, atreure clientela a la sortida de les funcions, segons explica el president de l’Associació de Comerciants i Restauradors d’Inca, Pep Nicolau.

Això sí, el primer canvi, i tal vegada el més notable, que haurà sorprès aquestes dates els que ja coneixien la ciutat, es troba a la plaça del Mercat Cobert (7).

Allà, metres de tanca i lona tapen actualment unes obres que han esbucat un mur que asfixiava el carrer del Born. “El mur de les lamentacions”, així és com coneixien popularment, i irònicament, els inquers l’estructura de formigó de l’aparcament que s’hi situava. Fer desaparèixer aquesta estructura era una demanda històrica dels comerciants, assegura Nicolau. “Fins i tot s’havia convertit en un punt que no semblava de la mateixa ciutat. Separava els negocis de la zona de la resta i només hi passaven cotxes”, explica. Tot i això, des de l’associació empresarial Activa’t apunten que les obres, que varen començar el juliol passat, han suposat un perjudici per als negocis propers. “Hauríem preferit que les tasques començassin després de fires o que, almenys, s’hagués consensuat la data d’inici”, lamenta la presidenta de l’entitat, Maria del Mar Nicolau. Això sí, reconeix que el resultat valdrà la pena.

En aquest punt, el ciment es convertirà en vegetació. A més, l’espai obert permetrà veure per primera vegada, i a la perfecció, una panoràmica de la façana de l’antic celler de Ca n’Amer, la qual se suma a la llista d’edificis pintorescs que hi ha al centre. Tampoc no es perdran els aparcaments; les places per a cotxes es conservaran. Tot plegat ha suposat una inversió d’un milió d’euros, 500.000 dels quals provenen de la borsa d’allotjaments turístics, segons explica el regidor d’Urbanisme, Habitatge i Patrimoni, Andreu Caballero.

La ruta des del carrer del Born ens duu a la plaça de Mallorca (8), on la funcionalitat d’aquests projectes ja s’ha demostrat. La prova ha estat l’adequació del recinte que ja ha finalitzat i, de fet, s’ha aprofitat durant les fires que han precedit el Dijous Bo.

Sembla que la fira de les fires enguany és també una fira d’estrenes. La nova plaça acollirà durant el Dijous Bo, entre altres actes, la mostra de comerç de l’Associació de Comerciants i Restauradors d’Inca. Podria ser una manera de transmetre l’esperança amb la qual els empresaris celebren la reforma del lloc. Allà, ja s’hi han traslladat nous negocis i es reobriran pròximament d’altres que havien tancat, fins i tot abans de la pandèmia.

No és necessari cap estudi de mercat per saber que la zona s’ha reconvertit. D’una plaça de formigó, decadent i desolada, ha passat a tenir un bulevard de pedra que uneix, a través d’una plataforma única, la plaça amb els dos principals carrers del centre i la plaça d’Orient. A més, al nivell inferior de la plaça es conserva l’aparcament i s’hi ha adequat un espai per a un local, on pròximament s’instal·larà una coneguda cadena de tapes. Aquest és el projecte més car pel que fa a les tres places projectades. Ha costat 2 milions d’euros, 500.000 dels quals també provenen de l’antiga ecotaxa.

En aquests moments, la plaça de Mallorca és el límit del centre, però al pla dibuixat es preveu obrir l’espai cap al nord. Just davant s’hi situen les antigues naus de Gesa (2), abandonades des de fa anys, que s’esbucaran per convertir-se en una zona verda que desdibuixi la frontera de la ciutat.

Obert a les barriades

Ara bé, la integració de l’espai no acaba aquí. Els carrers també es transformen. L’objectiu és reunificar les barriades històriques amb el centre i així repartir l’activitat de la ciutat. N’és un exemple la barriada de Sant Francesc, que els darrers anys ha decaigut. Per això, si tornam davant l’esbucament del mur de la plaça del Mercat (7) i mirant cap al call d’Inca, s’obrirà el carrer de na Ferrilla (9), on s’esbucarà la paret per connectar-lo amb el carrer de l’Om. Això sí, es conservarà un arc de l’actual portassa i s’hi sembrarà un om, seguint amb el simbolisme.

El carrer de na Ferrilla (9) és un dels pocs carrers amb nom de dona que hi ha a la ciutat. Tant és així que encara es desconeix la identitat de na Ferrilla. Ara bé, tal vegada amb la reforma cobrarà la rellevància que es mereix aquest carreró, que fins ara només era conegut per un punt de trobada de l’oci nocturn.

Per tal de dur endavant aquest pla, l’Ajuntament ha expropiat tres parcel·les. Igualment, seguint amb la nova línia municipal, també s’allargarà la plataforma única cap a la plaça de l’Aigua i el carrer de Sant Francesc.

Canvi de façana

El rentat de cara, però, no seria factible si no s’apreciàs des de l’exterior. Per això, l’Ajuntament també treballa en el Pla especial de l’àrea de reconversió de la façana d’Inca (10), redissenyat per reduir l’impacte paisatgístic de l’exterior de la ciutat. Principalment, s’aplica als terrenys que es comprenen entre l’antiga carretera d’Inca i l’autopista i des de les vies del tren fins a l’IES Berenguer d’Anoia. En aquestes zones s’han incrementat, segons el batle, les inversions d’empreses privades i és imminent que s’hi creïn nous negocis i s’hi traslladin multinacionals, majoritàriament de supermercats. De fet, des del Consistori preparen la memòria econòmica i es preveu que el pressupost provingui, en part, d’iniciativa privada.

De fet, dins el Pla de reconversió es preveu un nou polígon industrial. Això sí, dista molt de la clàssica imatge d’aquest tipus de zones. La idea ja s’aprecia amb l’impuls que ha donat el nou hospital Sant Joan de Déu, inaugurat l’any 2019, que ha atret tota mena d’inversions.

L’ambició és crear una àrea de creixement econòmic on es puguin instal·lar empreses I+D+I, segons explica amb entusiasme el batle d’Inca. De fet, el pla d’urbanització per a la zona està pràcticament enllestit i estan unint sinergies per aconseguir finançament dels fons europeus Next Generation.

Tots els projectes prevists estaran acabats d’aquí a tres o cinc anys. “No es fa d’avui per demà”, diu el batle, que també assegura que durant la pandèmia no s’ha interromput el procés, perquè “els tècnics han entès les necessitats de la ciutat, i fins avui mateix”.Tot i això, Virgilio Moreno resta importància a les dates: “Volem que els resultats s’aprecïin en un futur”, proclama. Aquests projectes són agosarats, atrevits. El batle d’Inca ho reconeix, però deixa clar que dissenyar la ciutat del futur implica valentia.

“Més humana”, recalca. Aquesta és l’Inca que es projecta; més verda, més pacífica, a favor dels veïns i del teixit comercial.