Inca crea escola amb la glosa

IncaEvitar no només que la glosa s’extingeixi, sinó també que l’art de la rima popular esdevingui una arrel que injecti esponera a la cultura popular. Aquest és el gran propòsit de l’escola de glosadors que s’ha obert enguany a Inca a través de l’Escola de Música Antoni Torrandell. El centre ha creat una secció per a la glosa que, en format de taller de llarga durada, ha assolit la matriculació de quinze persones que estan interessades a aprendre a recitar.

Maribel Servera, Macià Ferrer i Mateu Matas 'Xurí' són els tres mestres, també membres de l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca, que des del 27 de setembre ensenyen a versar. “L’Escola de Música d’Inca va obrir el 2016 una secció d’instruments tradicionals, que són el bessó d’allà on som ara, i això ens ha duit a completar el tema amb un taller de glosadors”, explica Marcel·lí Minaya, director de l’Escola de Música. “Hi ve gent a aprendre a fer glosat i també tenim alumnes que aprenen a tocar els instruments tradicionals. Amb el glosat es pot complementar millor la formació acadèmica de la música tradicional”, segons Minaya.

Versos amb missatge

Durant una jornada, el taller de glosat ha obert les portes a la rima reivindicativa a l’Espai Dona d’Inca, algunes membres del qual s’hi han apuntat per treballar la temàtica de la igualtat, aprofitant la proximitat del 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència cap a les dones.

Mentre el Cançoner Popular actuï com la bíblia de la glosa, els joves que han agafat la torxa dels vells glosadors tindran un cert paper evangelitzador des dels cadafals de les festes dels pobles. Això és tot un símptoma que la rima popular ha reviscolat. A Inca han trobat l’interès del departament de Cultura perquè l’ensenyament agafi grau i qui sap si en el futur el glosat arriba a la categoria d’assignatura acadèmica en la cultura popular.

Maribel Servera ha treballat el grupet de dones que han volgut aprendre a rimar per donar un nou format d’expressió a la demanda de la igualtat de gènere. “Tenim un cançoner elaborat exclusivament en funció de la rima. Aquí estructuram a partir de la primera rima i després el contingut”. L’objectiu és pujar d’escaló en escaló en el procés de relacionar també el significat i superant els moments de bloqueig. Explica a les alumnes què son rimes assonants, rimes consonants, la mètrica... i dona un punt d’ànim en recordar que “la gran majoria de glosadors vells no sabien ni llegir ni escriure”.

Els alumnes

“Ta-na-ni-no-ni-no-ni-nó, ta-na-ni-no-ni-no-nà”: els ritmes es treballen i de mica en mica va sorgint el glosat en el grupet de l’Espai Dones que gestiona Maribel Servera, amb Antònia Fornés, Ana Oncina Miquel i Rosa Amengual com a alumnes. Just a la vora, Macià Ferrer Noto treballa els mots i quartets amb Joana Mulet, Maria Magdalena Amengual, Catalina Munar, Salvador Riera, Alícia Alomar i Magdalena Gual.

A la rotllada, ja hi flueix la producció literària: “Mallorca és patrimoni, d’un gran matriarcat, que dona igualtat, sigui àngel o dimoni”, va recitar Joana Mulet, una montuïrera que vol donar continuïtat a la vena glosadora familiar, igual que altres alumnes. Pel que fa a Maria Magdalena Amengual, de sa Pobla, diu que va començar en un taller al seu poble i que ja fa dos anys que practica, el mateix període que fa que va a glosades Catalina Munar, també poblera.

“Espanya és patriarcat, és un país diferent, en canvi amb sa nostra gent, Mallorca és matriarcat”. Aquesta és l’aportació que fa Alícia Alomar, d’Inca, en el seu torn de creació.