Inca vibra amb el Dijous Bo
La ciutat viu la seva gran fira amb milers de visitants i tots els accessos col·lapsats
IncaUn bull de gent d'anada i tornada, l'ordre dins el desordre... de rebre milers i milers de visitants. Inca vessa per tots els costats. La ciutat vibra amb la seva fira, la més gran de Mallorca, on no hi manca res ni hi sobra ningú. L'aparador comercial més ampli de l'illa continua sumant convocatòries d'èxit i exposant tot tipus de productes sense oblidar les seves arrels: indústria i pagesia, ara barrejades entre la innovació i la tradició.
De bon matí els accessos s'han anat col·lapsant i han mostrat l'estampa típica de saturació i amb un notable desplegament policial per garantir la seguretat viària i humana. Com passa habitualment, la ronda de migjorn, a l'espera que algun dia Inca tingui una ronda nord, s'ha engolit la cotxada de les primeres hores. Els més matiners han tingut bon estacionar. A punt de migdia, aparcar ja era un repte de certa dificultat. El transport públic ha alleujat la càrrega. Al cap i a la fi, es tracta que tothom trobi cau en el Dijous Bo.
Les rotllades de pagesos miraven la nova maquinària agrícola a la Gran Via, i la Fàbrica Ramis 'Pas a Pas' mostrava els dissenys i màquines que en el temps han vestit milions de peus. Les senyores, rere les rebaixes de roba; productes pagesos i gastronomia al centre; al·lots pertot arreu demanant joguines i globus; la ramaderia a la plaça del Bestiar; cotxes nous i de segona mà a l'avinguda dels Reis Catòlics, i el comerç local, intentant fer caixa amb l'allau de gent que omple tots els carrers. Tot suma en el Dijous Bo, on enguany hi han mancat els esclata-sangs. "No ha plogut a temps" és la queixa d'un venedor que exposa caixes i paners de bolets d'Àvila.
En el passeig no hi manquen les autoritats. En un dia així, els que manen també cerquen l'escalfor humana, el contacte amb el carrer que tan poc es practica i del qual sovint es braveja. Inca respira, bull. La ciutat s'encén de festa el Dimecres Bo i deixa ressacosos els veïns. El Dijous Bo, després de bategar a gran ritme, s'apaga lentament a mesura que es consumeixen les darreres hores. Al final sempre queda un consol: ja falta menys per a la propera. La fira de les fires sempre té la flama encesa.
