Joan Rotger: "El nostre municipi és com les Illes Balears, salvant les distàncies"

Joan Rotger és batle de Selva des de l'any 1995, tot i que l'any 2016 una moció de censura va imposar-li un parèntesi de dos anys en el càrrec. Ha estat a primera línia de la política al Consell de Mallorca i també al capdavant del PP balear. Tot i això, reconeix que la batlia és la funció que més aprecia. Tot i la seva diplomàcia, la llarga trajectòria no l'ha deixat exempt de polèmiques.

Heu estat en diferents càrrecs polítics durant la vostra trajectòria; al Consell, president del PP balear... Qualsevol diria que la batlia podria ser el càrrec més fàcil... És així?

— No, el càrrec més complicat de gestionar sempre és una batlia perquè és una comunitat on resideixes, on vius, on hi ha llaços d'amistats i de compromisos. Els veïns volen que els resolguis els problemes i gestionar-ho és complicat i també és molt bell perquè és allà on pots exercir de manera molt directa aquelles solucions que vols i proposes. Els càrrecs també et donen una autonomia important perquè apliques aquelles coses que tu creus però també estan lligats a una estratègia política d'una institució més amunt. Jo em qued amb la batlia.

Que us quedau amb la batlia vol dir que us tornareu a presentar a les eleccions del 2023?

— Jo faig feina pensant que sempre hem d'estar a punt per a qualsevol circumstància. Encara és un poc prest per dir-ho, però feim feina per situar el municipi al millor lloc quant a infraestructures, serveis, sostenibilitat, cultura, educació, sanitat, etc. El fet que pugui optar a la batlia s'haurà d'ajustar als esdeveniments.

Què és el que us atrapa de la política després de més de 20 anys d'exercici?

— Des de jovenet he estat vinculat a la política, però, per a mi, vol dir compromís social en sentit ampli. Formes part d'una comunitat, d'un poble i el que m'atreu més és participar-hi. Poder aportar projectes, alternatives, solucions i poder-les dur a la pràctica d'una manera directa.

Us jubilareu a la política?

— Crec que no. Encara som joves per pensar en la jubilació i més en aquests moments. Jo crec que el compromís d'una persona amb la societat no es jubila mai.

Tornam al passat. Després de 21 anys de batlia, l'any 2016 us varen fer una moció de censura i vàreu perdre el càrrec. Diríeu que va ser un dels moments més durs de la vostra trajectòria? Com ho vàreu viure? 

— Érem un govern amb minoria i, per tant, el joc democràtic facultava les distintes formacions polítiques a trobar un altre govern municipal. El que no en compartesc són les motivacions. Si hi hagués hagut un acord de govern a l'inici de la legislatura era natural i no hi tenia res a dir, però és important que els partits es presentin a les eleccions explicant què faran o què deixaran de fer. En aquell moment no es va presentar una alternativa i es va esperar a la moció de censura. Es va posar com a argument el fet de l'escola de Caimari, però crec que és una fal·làcia perquè, en minoria, havíem aconseguit la finca Ses Daveres per construir-hi. Després, el Govern de la Comunitat Autònoma no ens va deixar fer-la a la finca Ses Deveres i vàrem suggerir la finca Es Terçal. Vàrem fer una opció de compra que l'equip de govern que ens va succeir va desestimar i no es va exercitar. Després, el mateix Govern autonòmic que ens havia dit que no, va declarar Ses Daveres d'interès autonòmic. Per tant, és un galimaties que no tenia justificació suficient en aquell moment. 

Precisament, on s'ha de construir l'escola, a la finca de Ses Daveres, actualment hi ha el punt verd i el parc etnològic. Hi havia una subvenció per traslladar el parc etnològic per part de la Conselleria de Turisme, però finalment s'ha retirat. Han acceptat les vostres al·legacions?

— Hi havia una subvenció de 350.000 euros per traslladar el parc etnològic de la finca de Ses Daveres a una finca devora el cementeri de Selva. Jo vaig renegociar aquest conveni i sol·licit a Turisme que ens permeti amb aquests doblers comprar una finca per poder-hi instal·lar el parc etnològic. Nosaltres treim a concurs la compra, que es va declarar directe i vàrem comprar una finca per 279.000 euros. Ara traslladarem el parc a aquest lloc i el punt verd a un terreny que tenim en exposició pública. La Conselleria de Turisme ens ha enviat una comunicació explicant que desestima l'adquisició perquè diu que no és correcta. Consideram que aquesta resolució no està ajustada a dret i és inacceptable. Nosaltres vàrem negociar un conveni amb la condició que la finca que compràvem era a Caimari; ni a Biniamar, ni a Moscari, ni a Selva, sinó a Caimari. El parc està fet per les mans de caimariencs i neix de la fira de l'oliva de Caimari i per això volem el parc allà. En aquests moments hem presentat un recurs contra aquesta resolució i esperam que es resolgui de manera satisfactòria.

Creis que la retirada del conveni al·lega a qüestions tècniques o més bé polítiques?

— Les qüestions tècniques que consten a la resolució no s'ajusten a dret. Són opinions i, per tant, les opinions poden estar dins l'aire polític. Nosaltres pensam que és una optimització de recursos. L'Ajuntament es veu abocat a traslladar el parc etnològic per construir-hi l'escola. Si l'escola s'hagués construït a Es Terçal no hauria estat necessari tot això. El trasllat del parc etnològic és fruit d'una decisió política de l'anterior equip de govern de reubicar l'escola a una altra zona. Jo què faig? El meu interès és mantenir la subvenció i poder ubicar el parc etnològic al seu lloc natural, Caimari. No el vull dur a Selva, a l'entorn del cementeri, perquè la seva ubicació és de dubtosa possibilitat perquè es troba devora el camí d'Artà-Lluc. Vull ser prudent i esper que es pugui arribar a una resolució que respecti el conveni escrit entre l'Ajuntament i Turisme, que és un acord, un pacte, sobre la ubicació del parc. Nosaltres en tot moment hem comunicat totes les passes. Fins i tot vàrem fer comissions mixtes, de l'Ajuntament i el Govern, i no es va dir res mai al respecte. Ara, de manera sorprenent, hem rebut aquesta resolució. Som prudent i respectuós i esper poder mostrar a Turisme la bona finalitat d'aquesta compra per assolir l'objectiu turístic i cultural que tant de bé fa econòmicament a aquestes contrades.

Quan es posarà en marxa la construcció de l'escola de Caimari?

— S'està acabant el projecte per part de l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius (Ibisec), de la Conselleria d'Educació. És de caràcter imminent que entreguin el projecte i, una vegada sigui així, s'han de licitar les obres. Pensam que el primer semestre de l'any que ve el Govern podrà començar la construcció de les obres.

Us va ensenyar alguna cosa la moció del 2016 sobre el fet de pactar amb altres partits?

— La vida pública cada dia és un aprenentatge. Convius amb situacions agradables i amb situacions que no ho són tant. Has de conviure amb persones que pensen de manera diferent i això és ben normal i ben democràtic. El que passa és que la motivació de la moció de censura no la compartiré mai. Acabàvem d'aprovar els pressuposts del 2016 i havíem acabat d'arribar a un acord per l'adquisició de la finca de l'escola, que eren dos objectius molt importants. Hem de dir que els mateixos partits polítics varen votar a favor d'uns pressupostos on es contemplaven 300.000 euros per comprar una finca, feim una opció de compra sense cost per a l'Ajuntament i després fan la moció... Jo crec que aquesta no va ser la motivació, sinó que simplement volien pactar un nou govern amb un grups que en aquell moment varen tenir les majories i que també va servir per fer un traspàs de persones que havien format part d'un equip de govern i que després varen decidir anar a un altre equip.

Tot i això, el 2019 el PP recupera Selva com el seu territori històric amb majoria absoluta. Per què creis que va ser així?

És complicat parlar d'un mateix. Primer, perquè el pacte que va governar aquí va ser un pacte contra natura. Estava format per formacions polítiques entre les quals no hi havia coherència. Després, xapar la batlia potser que surti camí a resoldre ambicions personals, però no resol problemes d'un poble. A més, no varen arribar a entendre l'especial configuració del municipi en diferents nuclis de població. Aquest equip de govern va intentar centralitzar qüestions i no va tenir en compte la idiosincràsia de cada nucli, que l'han de viure i l'han de conèixer. Per altra banda, pens que les inversions i propostes d'infraestructures que varen proposar no responien a les prioritats del poble. Per exemple, la construcció d'una rotonda devora el cementeri per entrar a Selva és una obra que el poble no va entendre. El mateix trasllat del parc etnològic a Selva era totalment incomprensible, entre altres qüestions.

Caimari, Moscari, Biniamar i Binibona sempre acusen, entre bromes, Selva de centralisme. Què trobau vós com a selvatgí?

— Com a selvatgí he de dir que durant la meva època com a batle sempre, sempre, sempre he intentat ser al més just possible amb els pobles i que les oportunitats puguin sortir a qualsevol dels nuclis i crec que ho hem demostrat amb fets. Cada poble del nostre municipi té la seva idiosincràsia, la seva manera de veure les coses i, per tant, pens que si Caimari a neix la fira de l'Oliva, hi ha d'haver el parc etnològic allà perquè va néixer de manera altruista de persones, de roters, de carboners, que varen posar les seves mans per fer-ho possible. De la mateixa manera que si volguéssim posar l'alambí de la fira de les herbes de Selva a Caimari, no s'entendria.

És complicat ser el batle de cinc nuclis poblacionals?

El nostre municipi és com les Illes Balears, salvant les distàncies. Balears és complicat de gestionar perquè tots volem formar part d'un conjunt però, llavors, cada comunitat, cada illa, cada racó té les seves maneres de veure les coses. El nostre municipi és així. És molt ric perquè té diferents propostes, la manera de celebrar les festes... Cada poble necessita ser tractat amb respecte, necessita que els residents vegin present, però també futur. Evidentment, necessita programació i en aquests moments, al municipi de 4.200 habitants tenim set centres educatius; quatre escoles d'Infantil i Primària i tres escoletes de 0-3 anys. L'Ajuntament de Selva té en plantilla quatre educadores.

Estan preparats per al creixement de població, aquests municipis tan petits? Hi ha serveis suficients?

— El mes de maig de 2020 es va aprovar el límit urbà i el catàleg de patrimoni. El mes de desembre d'enguany, fruit d'un conveni amb el Departament de Territori i Urbanisme del Consell de Mallorca, està previst que estigui enllestit l'avanç del pla general que ha de regular el municipi. Serà el primer pla general del municipi i és amb la voluntat que sigui sostenible. Pensam que dins aquest mandat podrem dur a terme l'aprovació d'aquest pla amb el Consell. Ja tenim bastant avançat. Ara bé, encara que no hàgim tingut planejament als nostres municipis sí que tenim serveis; quatre biblioteques, escoles a cada poble, centres de salut a cada poble, tres cementeris, una xarxa de camins i síquies molt amples... De manera equilibrada el dia a dia i el manteniment els combinam amb la dotació de serveis. Què ens fa falta? Un punt verd que es troba a exposició pública en l'entorn de Selva. També ens fa falta atendre la demanda d'estacionament. El nostre municipi és un municipi obert al turisme perquè tenim més de 400 places hoteleres, entre agroturismes i hotels d'interior i unes 700 places de lloguer vacacional. Això és una font de riquesa i també una font per donar a entendre la nostra cultura. És qualitat i ho aprofitam per recuperar patrimoni cultural, arquitectònic i industrial.

Ja s'ha trobat un nou terreny per instal·lar el punt verd però l'oposició qüestiona que està en sòl rústic. Hi està? 

— Com en totes les coses, és important estar ben informats de la situació. El mateix Govern balear aprova un decret en plena pandèmia que surt a camí per llevar burocràcia a les administracions. Un d'aquests articles estableix que els punts verds es podran instal·lar a sòl rústic sempre que es justifiqui que no es poden instal·lar a zones urbanes, perquè no hi caben o és inviable, i si s'instal·la a sòl rústic que sigui al més a prop possible del nucli urbà o a zones d'harmonització. En aquest sentit, l'Ajuntament ha proposat en els darrers anys cinc propostes per instal·lar el punt verd. L'anterior equip de govern que ho critica va fer la proposta d'instal·lar el punt verd entre la carretera de Selva i Moscari. Aquesta ubicació va ser descartada de manera contundent per part de la Comissió Balear de Medi Ambient i la Comissió d'Urbanisme i Territori del Consell. No era possible fer un punt verd d'aquestes característiques sense un pla general i, per tant, tenia moltes deficiències. Nosaltres vàrem proposar un punt verd devora el cementeri i a la Comissió Balear de Medi Ambient tampoc li va agradar la ubicació, per impacte a l'orografia i impacte visual. Arran d'aquestes negatives dels organismes supramunicipals i davant la impossibilitat d'instal·lar el punt a zona urbana, hem cercat possibles ubicacions i una d'elles és la proposta actual. Complint la normativa, primer s'ha de declarar la finca urbanísticament i després s'ha de redactar el projecte tècnic. Aquesta finca que proposam té 8.000 metres quadrats i, d'aquests, en necessitam 2.000 per al parc verd. A més, hi ha elements etnològics que conservarem, com una casa que té més de cent anys. Volem afegir la possibilitat que en un futur tinguem una zona verda per al poble. El fet que estigui a sol rústic és una necessitat. Que ens diguin dins sol urbà, amb carrers centenaris i parcs petits, on posarien un punt verd que necessita accessibilitat. Que estigui a zona rústica no és cap crítica perquè la mateixa legislació ens en dona la possibilitat. La proposta que està a exposició pública ja té un informe favorable de la Comissió Balear de Medi Ambient perquè hem incorporat les seves propostes. Consideram que és una ubicació idònia. Alguns diuen que es troba massa a l'entrada del poble. Doncs bé, alguna de les zones circumval·len el poble, però el parc està situat e un punt que no té visibilitat ni entrant a Selva des d'Inca ni venint des de Mancor.

Que fins ara no hi hagués pla urbanístic ha fet que s'hagi construït més a sòl rústic al municipi?

— No, perquè ens hem regit per la normativa insular i autonòmica de sòl rústic i la zones d'influències i de risc.

Tot i això, l'Agència de Defensa del Territori del Consell ha estat molt dura amb el vostre municipi. Hi va haver massa permissivitat durant anys en la construcció? Es varen haver d'esbucar cases que no tenien permisos...

— La normativa ha anat variant i cada vegada és més restrictiva. Antigament, a les zones rurals no se sol·licitaven llicències i ara tota construcció que no és anterior al 1956 o no té llicència posterior es troba fora d'ordenació, il·legal. L'ajuntament es va adherir a l'Agència i se'ns han fet expedients com a altres municipis. No som dels municipis que han tingut més infraccions, ni som els que manco. Estam dins la mitjana. No hi va haver massa permissivitat: hi va haver una època històrica en què es construïen cases familiars, es varen anar ampliant i són aquestes les que responen als expedients d'infracció.

Enguany vàreu haver de fer front a una gran polèmica: la tala dels arbres de la plaça. Amb quin criteri es va dur a terme? Us en penediu?

La reforma de la plaça Major era integral, no d'una part. Aquesta reforma integral passava per intervenir al subsol de la plaça amb un entramat de xarxes, electricitat, aigua potable, etc., que feien pràcticament inviable la conservació amb èxit de l'arbrat. Antigament, als anys 1940, es va fer una plaça típica amb un born i vuit pins. D'aquests pins en quedaven quatre i n'hi havia tres que estaven malalts; estrangulats pels cables, eL paperí de les festes, els llums... Alguns havien caigut i havien fet malbé teulades dels veïns... Avui mateix a Inca hi ha un pi mort; el varen intentar salvar durant la restauració de la plaça de Mallorca i ara s'ha mort. Conservar els pins a la plaça era no poder tramitar el projecte de la plaça; no poder fer la plaça plana, sense escalons per fer-la accessible. Ara, s'han sembrat 14 arbres. N'hem llevat 3 i mig i n'hem sembrat 14. Els partits polítics que varen criticar la tala dels pins, abans haurien d'haver mirat ben bé el projecte perquè el projecte preveia una plaça d'aquestes característiques.

Sou el vicepresident segon de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB). En les darreres setmanes heu gestionat les negociacions amb els treballadors de residus. Era necessari un conveni autonòmic? Haurien d'estar internalitzats aquests tipus de serveis a tots els municipis o per mancomunitats per evitar aquests tipus de conflictes? 

És un tema complex. Sí que hi hauria d'haver un conveni autonòmic. Els ajuntaments no tenim res en contra que existeixi un conveni autonòmic sectorial que reguli les condicions dels treballadors. Tot i això, la mecànica és difícil de respondre. Normalment, les contractes, des del punt de vista històric, s'han fet a través de gestió indirecta. Per què es fa així? Per abaratir costos i perquè el rebut de la recollida de fems sigui menor per al ciutadà. L'interès per part dels ajuntaments és que la gestió de residus s'adapti als requisits europeus de sostenibilitat però també que el cost de la butxaca de les famílies sigui al més mínim possible. No hem d'oblidar que estam davant un servei que repercuteix en una taxa. És indubtable que seria molt més car el servei intern per a ajuntaments d'un tamany petit o mitjà; s'ha de tenir una flota de camions, una flota de recollida, gestionar-ho tot... Històricament, s'ha gestionat indirectament perquè optimitza els costos. La Mancomunitat del Raiguer té l'origen a la recollida de fems l'any 83 precisament per optimitzar recursos públics. En aquests moments, passar una gestió directa és molt complicat perquè els ajuntaments no tenen l'estructura adequada per gestionar el servei. Ara bé, la gestió indirecta està sotmesa a pactes entre empreses i treballadors. La comunitat autònoma és qui ha de revisar si els pactes s'ajusten a les prestacions laborals d'avui en dia. Els ajuntaments som part del problema però no som tot el problema. Com i quan s'aplica aquest pacte és la problemàtica; si el conveni autonòmic diu que s'ha d'apujar el salari dels treballadors i els doblers no estan inclosos a la contracta, els ajuntaments hauran de repercutir en el ciutadà amb un rebut més car.

Es recuperaran els pobles petits del cop de la pandèmia?

— El que més em preocupa és la societat. La pandèmia no només ha estat un cop econòmic sinó emocional. Hem perdut persones del nostre costat per culpa del covid, persones que han envellit per falta d'atenció. Els ajuntaments, en general, hem estat devora la gent. Hem assistit, hem col·laborat, hem fet net, hem augmentat els serveis socials, hem establert línies d'ajudes i hem estat tolerants. Ara toca sortir-ne i la gent d'empenta necessita l'alè dels ajuntaments ben a prop.

Com s'ha intentat, per exemple, impulsar el sector de l'oli?

— Evidentment, el sector de l'oli s'ha vist afectat per la pandèmia. La tafona del municipi ha estat tancada però ara ja ha començat la temporada i ja es pot començar a fer oli. Els proveïdors de negocis, hotels i bars han vist que l'activitat ha quedat totalment anul·lada. Ara veim com les coses s'obren, però ens trobam a les portes de l'hivern, quan acaba la temporada i volem tornar a les condicions prèvies a la pandèmia. Farem la fira de l'oliva els dies 20 i 21 de novembre.

Selva i Caimari són els dos pobles de camí a Lluc. Hi ha massa trànsit? 

— Hem de parlar dels fons europeus. He proposat al batle d'Inca plantejar un projecte estratègic de mobilitat conjuntament: Inca, Selva, Caimari, Biniamar i Binibona estam en un eix transversal de Mallorca. Volem parlar de sistema d'infraestructures, de mobilitat, d'accessibilitat etc. Poder accedir als fons Next Generation passa per plantejar projectes comuns.

Seria una manera de descongestionar el trànsit?

— Més que descongestionar, donar un punt de vista de sostenibilitat. Les relacions naturals que hi ha entre diferents pobles ha de tenir una resposta administrativa.