A les primeres eleccions de la democràcia, que van ser el 15 de juny de 1977, cap dona mallorquina es va presentar per anar al Senat, però sí que n’hi havia vuit que anaven a les llistes del Congrés. Així es recull en un estudi de la periodista i investigadora Empar Bosch que conté la relació de candidats d’aquests primers comicis. “El més curiós és que cap dels partits que es consideraven centristes tenia cap dona a les llistes, sinó que eren els partits d’extrema dreta i extrema esquerra”, explica Bosch. Això es deu que les dones d’esquerres eren activistes i les de dretes havien tingut accés educació, mentre que les de centre no estaven en cap de les dues tessitures”, relata la periodista. Això sí, les dones “estaven molt avall a la llista i feien feina dins el partit de manera anònima, però mai no volien figurar perquè no estava ben vist”, explica Bosch. En aquests primers comicis, les dones que es presentaren foren: Francisca Bosch i Margalida Thomàs (Partido Comunista de España); Maria Gomila i Carmen Ramírez (Alianza Popular); Ana Gomila (Frente de Trabajadores de las Baleares);Margarita Escalas (Círculo José Antonio); Elena Toscano(Frente Democràtico de Izquierdas); Maria Bonnín(Unidad Socialista) i Consuelo Pau (Unión Democrática de las Islas Baleares).
L'accés de les dones al poder municipal s'estanca
Encara que el 28-M tots els partits varen presentar més candidates que en 2019, només hi ha dones al capdavant de 17 dels 67 ajuntaments de les Illes, una més que l'anterior mandat
PalmaL’arribada de les dones al poder municipal està estancada a les Balears, i les xifres parlen per si mateixes: després dels resultats del 28-M, només 17 dels 67 ajuntaments de les Illes estan encapçalats per dones (25%). A banda que és un percentatge modest, el nombre de batlesses gairebé no ha augmentat respecte del 2019. De fet, en comparació amb aquests darrers quatre anys, ara només n’hi ha una més.
Hi ha una causa concreta que expliqui aquesta situació a les Illes? No exactament, segons explica la politòloga de Passes Perdudes, Aina Roca: “Es tracta d’un problema de manca de corresponsabilitat que afecta molts d’àmbits, perquè nosaltres assumim més tasques de cura i això dificulta que tinguem temps per poder-nos-hi dedicar”. Ara bé, Roca també reconeix que les Balears tenen un matís afegit. “La majoria dels pobles són petits i això afavoreix que els veïns estiguin més arrelats a les tradicions, diu. Per tant, fer canvis en aquest sentit, costa molt”. Es tracta d’un peix que es menja la coa, segons continua Roca: “Si una nina no veu una batlessa al capdavant de l’ajuntament, la seva manera de veure el poder polític municipal sempre serà amb un home, i potser ja no es plantegi presentar-s’hi”. Per rompre amb la tradició i augmentar la xifra de dones batlesses, la politòloga considera que és “essencial” que cada vegada es presentin més dones com a candidates.
Si s’analitzen les llistes municipals de les eleccions de maig, les xifres són relativament positives: tots els partits excepte Ciutadans i el PSOE van presentar més dones com a candidates a la batlia que no en les eleccions del 2019. Això sí, només dos partits, MÉS per Mallorca i Podem, tenien la meitat o més de les candidatures encapçalades per dones. En el cas de MÉS, un 50,5% i Podem, un 70%. La resta de formacions amb marca estatal o autonòmica, no superaven el 50%. De fet, El Pi en tenia un 42%; el PP, un 38%, i Vox, un 36%.
Amb tot, no hi ha una relació de causa i efecte entre el nombre de candidates a la batlia i el nombre final de batlesses. “Hi ha partits que no volen presentar moltes dones, perquè els resultats electorals segurament no són tantbons”, comenta la nova batlessa de Lloseta, Angelina Pérez (MÉS). En el seu cas, ha augmentat els vots respecte de fa quatre anys, i assegura que en cap cas es plantejaven posar un home al capdavant per obtenir uns resultats millors.
Conquerir els pobles, la primera passa
Pérez considera que als ajuntaments, a diferència de les administracions supramunicipals, hi ha un factor que ajuda a frenar l’estigma: la proximitat. “Hi ha més possibilitats que et coneguin, sàpiguen com ets, com fas feina i si tens experiència. En canvi, si em present a presidenta del Govern, no saben si som valenta i coratjosa i potser desconfiïn que puc enllestir un projecte ambiciós”, explica la primera batlessa de Lloseta.
Pérez coincideix amb Roca que la manca de corresponsabilitat és un dels principals motius que impedeixen a les dones optar a llocs de poder. Però, què passa quan elles arriben al càrrec? “No he tingut dificultat per accedir-hi com a tal”, continua Pérez.
Això sí, reconeix que, durant la campanya i des que ha entrat a l’Ajuntament, ha rebut comentaris sexistes sobre el seu aspecte físic: “Habitualment em diuen ‘quina batlessa més jove i més guapa’, però no ‘quina dona més feinera i competent’, per exemple”, lamenta Pérez. Fins i tot, aquests dies, una persona del poble li va arribar a demanar si era major d’edat, mentre que té 31 anys i ha estat regidora (a l’oposició i l’equip de govern) els darrers vuit anys.
La nova batlessa d’Alcúdia, Fina Linares (PP), n’és un exemple molt similar. “No he notat menyspreus pel fet de ser dona, però, si els notàs, contestaria. Això sí, sempre hi ha comentaris inapropiats”, reconeix.
I com Pérez i Linares, hi ha el cas de Leonor Bosch (El Pi), la primera batlessa de Banyalbufar. “Em comenten que som molt jove, però jo tenc molt clar que puc dir la meva com qualsevol altra persona”, diu. Algunes vegades també s’ha sentit infantilitzada. “Parlant de projectes, hi ha homes que m’han fet sentir que m’estava confonent i realment jo ho tenia molt clar. Els que no ho tenien igual de clar eren ells”, explica. A més, Bosch destaca la importància de l’activisme feminista. “Es fa molta feina i a fons. Funciona i va calant en la societat, perquè, fins ara, l’única opció era que es presentassin homes i aquesta tendència, per sort, va revertint poc a poc”, comenta la batlessa.
El cas de Llucmajor és diferent. La també primera batlessa del municipi, Xisca Lascolas (PP)comenta que mai no ha rebut aquests comentaris. “Sempre m’he sentit ben rebuda, i quan m’han donat un ‘no’, era de manera raonada”, explica, però afegeix que té “l’avantatge d’haver tingut uns companys veterans” que li han obert camí.
La paritat i les llistes cremallera, la solució?
Per pal·liar la manca de representació femenina , el govern espanyol ha impulsat una llei de paritat. El text preveu que les candidatures electorals hagin de tenir una composició paritària amb llistes cremallera. És a dir, hi hauria d’haver un mínim del 40% de les dones, que s’hauran d’alternar amb els homes per evitar que elles quedin en els llocs baixos de les llistes. “A pesar que aquesta norma s’aprovi, tampoc no farà desaparèixer el desequilibri en els ajuntaments”, explica la politòloga. Amés, afegeix que “és així perquè només obliga a l’alternança, però no determina qui és el cap de llista, que queda a l’arbitri de cada territori”. Ara bé reconeix que “ja és un avançament perquè almenys obliga que les dones estiguin també a la part alta de la llista”.
