L'Ajuntament de Calvià organitza les VI Jornades Abolicionistes sobre Prostitució
La temàtica d'aquesta edició, que es du a terme aquest dijous i divendres, és 'La banalització del trauma: del mite de la puta feliç a l’eufemisme de la treballadora sexual'
PalmaLes VI Jornades sobre Prostitució han començat aquest dijous i continuaran fins demà divendres al Casal de Peguera. Enguany aquestes jornades tracten sobre La banalització del trauma: del mite de la puta feliç a l'eufemisme de la treballadora sexual.
La conferència inaugural ha anat a càrrec de l'artista visual i experta en comunicació Yolanda Domínguez, que ha dissertat sobre La normalització de la violència a la cultura visual, i ha posat de manifest com, a través de l'art, de la publicitat, de les pel·lícules, de la moda i dels mitjans, la dona ha estat cosificada enfront de la figura de l'home, i com, al llarg de la història d'aquestes disciplines, s'ha valorat la dona com un cos sexual.
A continuació, la musicòloga i consultora de gènere Laura Viñuela ha fet un repàs per la música explicant com s'ha tractat la prostitució o la dona prostituïda al llarg de la història, des d'una mirada romantitzada de molts cantautors fins a una mirada agressiva i violenta cap a la dona en alguns estils com el trap. A més, en la jornada d'avui també hi ha participat la delegada del govern d'Espanya contra la violència masclista, Victoria Rosell.
Impacte de les xarxes socials
A les jornades s'ha presentat l'Estudi de l'impacte de les xarxes socials, una anàlisi del discurs i del seu impacte social en les relacions interpersonals d'adolescents i joves de Calvià, a càrrec del doctor en Sociologia i Filosofia Lluís Ballester i la cap del Servei d'Igualtat de l'Ajuntament, Sandra Sedano, A l'estudi hi han participat 774 joves de tots els nuclis de població del municipi matriculats a ESO, Batxillerat i cicles formatius.
Segons aquest estudi, més del 50% no parla amb ningú sobre temes de xarxes socials per qüestions de confiança. Les persones que més confiança donen amb relació a aquest aspecte són les mares. Destaca la falta de referents de confiança per als joves de major edat (15-18 anys). En aquest sentit, les pràctiques identificades a les xarxes inclouen molta comunicació sobre continguts privats, i la preocupació per la privacitat és una prioritat per a ells.
Una de les experiències més tòxiques de les xarxes és el convit a fer coses que no agraden. D'aquesta manera, un 22,4% dels adolescents declara haver estat convidat a fer "coses que no els agraden", i la major exposició la sofreixen les dones adolescents, tot i que la majoria ignoren aquests tipus de missatges (58,2%). Quan demanen ajuda ho fan als pares i mares, a les seves amistats o al professorat.
D'altra banda, les quatre xarxes socials més utilitzades són també les més conegudes: Instagram (70%), TikTok (66,45%), WhatsApp (58,82%) i YouTube (47,50%). De fet, un 50,3% dels adolescents consulten diverses vegades al dia les seves xarxes a través dels mòbils: hi dediquen moltes hores diàries, ja que el 44,2% s'hi passa més de 20 hores al dia. Amb tot, l'ús problemàtic de les xarxes socials entre l'alumnat adolescent de Calvià té una prevalença inferior a la referència de l'Estat, amb un 11,3%. Aquest nivell és superior en el cas de les dones (13%) que en el dels homes (9,5%).
