L’avançament de la figa: quan l’aigua minva, la calor prem i la dolçor es concentra

Palma“Per Sant Pere enrevolten la figuera”, diu la dita. Ara bé, què passaria si les figues arribassin per Sant Antoni dels albercocs? És el fet inèdit que s’ha donat enguany, ben igual que amb el raïm: la maduració d’aquests fruits s’ha avançat. Els motius principals d’aquesta anomalia són els mateixos que estan afectant el camp mallorquí aquesta temporada: l’augment de la temperatura i la manca d’aigua. Montserrat Pons, que és el propietari de la finca i camp d’experimentació Son Mut Nou, situada a Llucmajor, ho explica: “Fa deu o vint anys hi havia més pluja i la meteorologia era adequada; ara, amb el canvi climàtic, de cada any s’avança més la producció”. Pons assegura que aquest pic l’avançament ha estat de quinze dies respecte de l’any passat, la qual cosa ha provocat que el fruit sigui més petit, però amb el gust més concentrat.

Per la seva banda, Arnau Mateu, president de l’Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera (Arcufi), ubicada a Lloret de Vistalegre, apunta que les condicions climàtiques han fet que, “en general, les figues no madurin bé; no tenen la grandària que toca perquè els falta aigua”. En la mateixa línia que Pons, Mateu diu que les figues que han aconseguit madurar bé “són bastant dolces”, tot i que tenen “la pell més arrugada i forta del que és normal”. “Amb aquesta calorada i tan poca aigua, les figueres s’han estressat i han fet madurar el fruit més prest, fins i tot cau abans d’hora perquè l’arbre no el pot dur i el tira per subsistir”, afegeix el pagès i productor de Terracor de Manacor Maties Aldrover. Els pagesos coincideixen que les figueres que s’han salvat i fan el millor fruit són les velles, ja que “estan acostumades a patir”.

L’avançament de les figues ha oscil·lat segons la varietat. Les primerenques, com ara les figaflor o albacors, han vingut molt abans del que és habitual. “Fins i tot dins el maig, malgrat que el seu temps és a finals de juny”, apunta Pons. Pel que fa a les agostenques, com per exemple les martinenques, segons Mateu “han començat a finals de juliol en comptes de finals d’agost”. D’altra banda, les tardanes o hivernenques, les quals tocarien venir a mitjan setembre, potser també s’hauran de recollir durant l’agost. Montserrat Pons ho argumenta: “La figuera abans vivia dins una capa humida i ara no té aigua, la pluja no és suficient i per això s’hi ha d’introduir el concepte de reg com a qualsevol altre fruiter actual”. De fet, Arnau Mateu lamenta que “fa dos anys que no plou així com toca”, fet que li ha suposat “haver de regar les figueres joves cada setmana”.

Per tant, la solució dins aquest escenari és, segons els pagesos, l’aigua. “Abans les figueres no es regaven, però ara ho recomanam de manera automatitzada, almenys durant els tres primers anys de vida de l’arbre, que és quan està creixent”, detalla Pons. I és que, com apunta el llucmajorer, avui dia la terra ja no absorbeix l’aigua tan bé i la pluja és molt irregular. Mateu ho corrobora: “Tret que l’arbre tingui set o vuit anys, quan no ha arrelat correctament i no té aigua cada setmana, es mor”. Ara bé, tal com denuncia el president d’Arcufi, “no hi ha aigua ni per regar” i, a més, “el temps no es pot controlar”.

No obstant això, aquesta calor té un efecte positiu damunt les figueres: gairebé no hi ha hagut incidència ni de malalties ni de plagues. “Enguany, en general, no hi ha hagut gaire problemes, ja que la manca d’humitat fa que hi hagi manco fongs”, apunta el productor de Terracor. La Xylella fastidiosa i la Phomopsis –que són les principals plagues que afecten les figueres– no han aparegut a causa de la sequera. Mateu recorda que la Xylella no sol afectar l’arbre si és fort i està cuidat; els més afectats solen ser els joves, que tenen la immunitat més baixa. “La figuera pot ser morta en quinze dies per aquesta plaga, ja que el bacteri s’introdueix dins la seva saba i obstrueix tots els vasos de l’arbre, el qual mor per asfíxia”, assenyala Montserrat Pons.

Amb tot, els pagesos coincideixen que la figuera està amenaçada i en retrocés. En aquest sentit, Mateu lamenta que “no es dona importància a les figues perquè han canviat les modes. L’arbre no s’ha cuidat i ara mateix ja no surt rendible cultivar-los”. El llorità denuncia que “s’ha destruït el camp, a pesar que sense arbres no hi ha vida”. La manca de manteniment “fa que el seu fruit sigui un producte marginal”, assenyala Adrover. El manacorí hi afegeix altres hàndicaps:“No es llaura quan toca i se n’han arrabassades moltes”. Davant aquesta situació, Mateu demana “consciència”, ja que tot està “en declivi” i avui dia “fins i tot hi ha joves que no saben què és una figa”.

Nous consums

Pons lamenta que “la majoria de les figues que es consumeixen a les Illes venen de fora, mentre que les que es cultiven aquí s’assequen”. A més, apunta que el consum d’aquest fruit també ha canviat. Conta que abans el fruit tenia altres usos, com per exemple alimentar el bestiar. El president d’Arcufi diu que actualment les figues es mengen, sobretot, com a postres. “S’assequen, se’n fan potets o coques, es mengen en fresc o es regalen; és un fruit difícil de conservar que en dos o tres dies s’ha de consumir, la qual cosa en dificulta la venda”, detalla. El llorità dona la culpa de la davalla del consum a l’efecte de la globalització, perquè “ja no hi ha fruita del temps”. Amb tot, tal com apunta Pons, la sortida alternativa de la figa –ara que ja no s’empra per al bestiar– és fer-ne productes elaborats i innovadors, com per exemple el paté i el vinagre de figa, les figues al forn i el xampany o la cervesa de figa