L’efecte de l’onada de calor: verema primerenca, però raïm de qualitat

PalmaLa bodega Vi de la Terra anunciava a finals de juliol que alguns cellers del Raiguer ja començaven a veremar una de les varietats de raïm més primerenques: el chardonnay. L’onada de calor que varen viure les Balears al juliol –la més llarga des que es tenen registres– ha fet que alguns vinyaters comencin més prest que mai a recollir el raïm. Aquest escenari de molta calor i poca pluja genera moltes incerteses. Per una banda, pot fer patir les plantes perquè perjudiquen el seu creixement “i si es debiliten són més susceptibles a les malalties i els insectes” afirma Miquel Àngel Miranda, catedràtic de Zoologia de la UIB. Al mateix temps, però, també pot allunyar mals. Així ho defensa Andreu Vila, tècnic d’olivar i de vinya d’Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) i de l’Associació de productors i productores d’agricultura ecològica de Mallorca (APAEMA): “Les malalties de la vinya van molt associades a la humitat i la pluviometria, i com que aquest 2022 ha sigut un any molt sec, les malalties fúngiques i les plagues d’insectes han disminuït”.

Amb tot, els vinaters coincideixen que aquesta temporada serà bona i el raïm, d’alta qualitat. “La calor ha avançat la verema però ha matat els fongs”, assenyala Sílvia Lázaro, enòloga de la bodega Vi Rei de Llucmajor. Afegeix que “la qualitat és bona i la quantitat és major que l’any passat, que vàrem tenir una baixada per mor de les plagues i les malalties”. En el mateix sentit s’expressa el propietari del celler José L. Ferrer i president de la DO Binissalem, Jose Luis Roses, que afirma que enguany “el gra és petit però de gran qualitat”, perquè “hi ha faltat aigua però hi ha hagut poques malalties”. “El que ha marcat aquesta anyada és la calor anormal que va fer a finals de maig, la qual cosa va avançar la maduració”, explica Toni Bennàssar, president de la DO Pla i Llevant Bennàssar. El president recorda que un dels factors que marca més la temporada és “l’estat sanitari” i com que enguany ha estat positiu, esperen que la qualitat del raïm “sigui bona”.

És difícil saber exactament quan de temps s’ha avançat la temporada, perquè depèn de les varietats i els cellers, però el tècnic d’olivar i de vinya a les Balears, Andreu Vila, assegura que en vuit anys la verema s’ha avançat “com a mínim deu dies”. Bennàssar ho matisa: “És variable, les varietats primerenques són les més afectades per les onades de calor, però la recollida també depèn de com vol el vi cada celler”. A més, precisa que les varietats que estan més a prop de la mar “s’agafen abans”, així com també els grans que s’han d’emprar per fer “vins espumosos i han de ser àcids”, mentre que en les varietats negres “la verema serà més o manco com sempre”.

La primavera, estació clau

Els factors clau per la salut de les vinyes i poder tenir una bona collita són la primavera, el reg, la temperatura, la pluja i la humitat. “Les veremes varien cada any per moltes raons, però l’evolució de la planta està molt lligada a la primavera que passi” concreta Vila. Miranda ho corrobora: ”La primavera és difícil de predir, pot ser freda o calorosa, seca o plujosa… això és el que acaba marcant la diferència”.

Si el balanç hídric és bo, la producció és de “molta qualitat”, però si la sequera és extraordinària, hi pot haver “problemes de maduració” adverteix Vila. Per tant, el reg és “crucial”, ja que si no es manté la maduració és “sobtada”, però si és excessiu el fruit “té poc sucre”. El tècnic explica que les vinyes es reguen normalment fins a Sant Joan i després les “estressen” (les deixen de regar) perquè el fruit concentri el sucre i sigui més bo. No obstant això, enguany han hagut de mantenir alguns recs per la sequera forta.

D’altra banda, les malalties que més afecten les vinyes mallorquines són el mildiu, que impedeix que la fulla faci una fotosíntesi correcta; la cendrosa, que se sol donar en vinyes properes al mar, afecta a tot el cicle i també a les fulles; i el podrit, que neix durant les darreres setmanes abans de collir, podreix el fruit entrant per “ferides” que ha pogut fer el temps o els animals. Els insectes, però, a diferència dels fongs “queden dins la planta i segueixen estant presents en anyades següents” explica Miranda.

Pel que fa a les plagues, el catedràtic afirma que la més comú en els camps de raïm és l’empoasca o el mosquit verd, el qual primer sol passar pels ametllers i després va a la vinya i, per això, pot ser transmissora d’altres malalties com la xylella: “Afecta sobretot a les files que estan als marges del terreny i sol estar bastant controlada pels agricultors, però els darrers anys ha anat a més, és un bacteri i és delicat” conta. També s’hi troba la cotxinilla, un insecte que es passa a l’hivern a la fusta i quan arriba la primavera s’expandeix per les tiges de la planta. Ambdós són xucladors de la saba de la planta i les debilita, diu el catedràtic.