Gravera

La proposta de la gravera del puig d'en Mora per mitigar-ne el gran impacte visual

Melchor Mascaró ha elaborat una estratègia paisatgística per ocultar la desaparició progressiva de la muntanya manacorina

Puig d'en Mora
Sebastià Vanrell
12/10/2023
3 min

PalmaSembla que la impactant imatge de l’entrada de Manacor des de Felanitx o Palma té els dies (o anys) comptats. L’empresa manacorina Melchor Mascaró SA, responsable de l’explotació de tres zones englobades dins la Gravera Sa Torre SL, ha anunciat que hi haurà un pla de rehabilitació de la imatge de la pedrera del puig d'en Mora, a la zona propera a l’ermita de Santa Llúcia i el cementeri de Son Coletes.

El conseller executiu de l’empresa experta en obra pública, Jaume Mascaró, ha assenyalat que “per evitar l’impacte visual, així com anem baixant s’instal·laran pantalles vegetals. Queden uns dos anys més per arribar a l’enfront. A partir d’aquí o un poc abans s’aniran fent terrasses escalonades amb arbres, com ja va passar a l’antiga pedrera de Gènova de Palma. Començarem per la part de baix amb pins i mates i anirem ascendint. Però el primer serà tapar-lo al nivell del sòl. Amb el temps es veurà un espai més ras i pla del que és ara i no cridarà tant l’atenció”, ha dit.

Ara mateix, l’empresa Gravera Sa Torre SL té permís per explotar un total de 23 hectàrees a la zona de l’ermita. D’aquestes 23, fins a 7,7 hectàrees (parcel·les 556, 586 i 585) tenen encara un gran valor ecològic i paisatgístic. El puig d'en Mora, dominat per ullastrar i que conserva antigues marjades, és visible des del nucli de Manacor. En total, la pedrera té autorització per extreure un volum d’1.369.956 metres cúbics d’àrids fins al gener de 2031.

“La gravera de Sa Torre està dividida en tres clots. El del cementeri, d’on ja no s’extreu matèria primera, sinó que s’utilitza com una planta de formigó on es duu pedra del segon clot que hi ha davant per fer la grava, i de la pedrera del puig d'en Mora, que és la més visible i la que actualment produeix més”, concreta Mascaró, que reconeix que “la imatge del puig d'en Mora és una mica espectacular, té raó. Els dos primers anys es va anar gratant la part de baix, però ara ja no ens ha quedat més remei que pujar. Ens hem hagut d’enfilar, de manera que les màquines són ben visibles”. Si parlam de temps, el conseller executiu de Melchor Mascaró recorda que “ara ens queden entre 15 i 20 anys autoritzats, però depenent del pla de labors poden ser alguns més. Al final, és com els contenidors de fems, tothom els vol tenir a prop però ningú davant ca seva. Hem de menester matèria primera per fer-nos la casa però no volem els perjudicis. Per aquí no hi ha altres alternatives, és impossible trobar una nova pedrera d’on extreure material. A Manacor ja no hi ha opcions”.

Mascaró recorda que “abans totes les pedreres de Mallorca eren alegals. Amb la nova Llei de mines, tothom s’ha posat al dia i cada cop hi ha més vigilància amb drons, controls de pols amb diferents mesuradors, camions amb aigua per evitar que s’aixequin residus, sobretot a l’estiu, etc.”. De la pedrera del puig d'en Mora s’extreu pedra calcària de bona qualitat per fer grava per a formigó, tapar canonades, com a base per fer camins o carreteres, etc. S’extreuen entre 1.000 i 1.500 tones de material cada dia, fins al punt que tècnics de l’Ajuntament de Manacor sostenen que d'aquí només uns quants anys un 70% del puig haurà desaparegut.

stats