Mateu Ferrà: "Potser l'Estat espera que els arbres caiguts es calin foc per declarar-nos zona afectada"

BanyalbufarMateu Ferrà (El Pi) fa quasi 20 anys que és el batle de Banyalbufar. Durant el seu mandat ha viscut molts alts i baixos, però assegura que mai s'havia vist amb un conflicte com el que viu ara. Des del mes d'agost de l'any passat –moment en què un cap de fibló va arrasar Banyalbufar, el Port del Canonge, Esporles i Valldemossa–, Ferrà lluita perquè el govern espanyol declari el municipi zona catastròfica.

Com heu viscut el vostre mandat fins ara?

— Hi ha hagut molts alts i baixos, però l'he viscut amb molta il·lusió. Hem aconseguit que el poble no canviàs la fisonomia. Esper que els batles que vinguin la mantinguin, perquè, si no, Banyalbufar deixarà de ser el que és.

Aquest darrer any com ha estat en comparació amb els altres?

— Ha estat un any molt estrany perquè havia d'estar a l'aguait de tot. Tenim una població de gent gran, i al principi de la pandèmia ens preocupava. N'hem estat pendents.

Quins són els vostres principals reptes aquests dos darrers anys de legislatura?

— Volem incentivar mesures socials i continuar amb l'harmonia urbanística de Banyalbufar. No tenim sòl urbà i ens hem d'aferrar al que hi ha. Hem comprat dos edificis de 100 metres quadrats cada un. Seran dos locals socials.

Una de les principals fonts d'ingressos de Banyalbufar és el turisme? Quines perspectives teniu amb vista a aquesta temporada?

— A Banyalbufar hi viuen uns 300 habitants, però a l'estiu, entre el Port del Canonge i Banyalbufar, la població es quintuplica. L'única indústria que tenim en marxa són els negocis d'hostaleria i restauració. Ara pareix que s'està reactivant el sector i estam pendents de com evoluciona. Tenim clar que no bastarà una temporada per recuperar-nos.

Amb la crisi sanitària com se n'han desfet els establiments turístics?

— Han aguantat així com han pogut. Han estat tancats, i encara n'hi ha molts que no han obert. Alguns s'han endeutat amb un préstec. Esperam que el turisme es reactivi perquè el puguin tornar.

Des de l'Ajuntament heu posat en marxa algun tipus ajudes?

— Sí, conjuntament amb el Consell de Mallorca hem donat ajudes indirectes. Hem pogut ajudar els restauradors amb temes com la taxa d'ocupació de la via pública. Així han pogut posar taules i cadires on abans no n'hi havia. També hi ha hagut una sèrie d'ajudes destinades a les famílies que no arribaven a final de mes per comprar els queviures necessaris. Altres taxes, com per exemple el tribut del fems, no les hem pogudes abolir, perquè van marcades per llei. El del fems és un servei que tenim contractat des de l'Ajuntament i l'hem de pagar.

Els pobles petits de la serra de Tramuntana, com Fornalutx, Deià i Banyalbufar, tenen molta distància amb Tirme i han de transportar residus d'enfora. Com ho feis? Us sentiu atesos?

— Sí, ens sentim atesos, però d'ençà que tot això es gestiona a través de Tirme ens surt més car. El que ens accentua el preu és el transport, perquè la gestió diària dels residus dins el poble és més bo de dur. Ara ve un camió uns tres dies a la setmana, però en temporada alta haurà de venir més.

I teniu en marxa algun projecte per reduir-ne els costos?

— Cercarem fórmules per abaratir la gestió del transport. Per exemple menys freqüències o tenir un parc verd amb condicions, on es pugui guardar la recollida durant uns dies. Ara mateix tenim en marxa un plec de condicions del contracte per adjudicar el fems a una altra empresa, tot i que encara no sabem quina.

Deis que el parc verd no està en condicions. En quina situació es troba ara?

— No està en bon estat perquè el temporal del 29 d'agost de l'any passat li va passar per damunt. A més, s'hi fan actes vandàlics. Volem que la retirada de residus sigui respectuosa amb el medi ambient i efectiva per als interessos de tots els residents.

Com va afectar el cap de fibló del 29 d'agost a l'economia local?

— Encara hi ha fanals romputs i treballam per veure si ens arriben ajudes. El mobiliari urbà va quedar tocat i ho anam arreglant a poc a poc. Va ser un desastre natural que va fer molt de mal: més de 100.000 arbres romputs i 600 hectàrees desolades que suposen la degradació del terreny.

En quin punt es troben les tasques de retirada d'arbres esqueixats? Quan es preveu que acabin?

— Estan quasi acabades. S'han llevat les franges laterals de la carretera perquè visualment no impacta tant i és on hi ha més perill. Hem de tenir en compte que tota la llenya canviarà de color, s'assecarà i hi haurà problemes de plaques. A més, hi haurà més risc d'incendi i passam pena.

D'aquí a dos mesos es complirà un any del cap de fibló, i el govern espanyol no ha declarat Banyalbufar zona catastròfica. Confiau que finalment es dugui a terme aquesta declaració?

— Cada dematí m'aixec amb l'esperança que això no s'ha acabat. No ens hem d'aturar fins que aconseguim alguna cosa de Madrid, com a mínim que contestin. Potser el govern espanyol espera que els arbres caiguts es calin foc per declarar-nos zona especialment afectada.

Us heu sentit atesos pel Govern i el Consell de Mallorca?

— La Conselleria de Medi Ambient va funcionar des del principi, però encara queda molta feina per fer. M'agradaria veure el Govern del nostre costat perquè reclami el que ens toca: que ens assenyalin com a zona especialment afectada. Això no s'ha fet. La presidenta del Consell de Mallorca sí que em va prometre que faria gestions perquè això es dugui a terme. Ara veurem com acaba.

Des del Consistori us heu plantat i no participareu en els actes del 10è aniversari de la serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial. Creis que aquesta reclamació tindrà els seus fruits?

— No tenim res a celebrar. El govern central ens ha malmenat i així ho hem fet saber al Govern i al Consell de Mallorca. Per això no assistirem a cap acte. Banyalbufar és un poble molt afectat i no és just que després de quasi un any encara esperem que se'ns declari zona catastròfica. L'Estat no ens ha donat cap resposta. Volem que almenys es digni a contestar i que ens doni un motiu de pes.

Respecte de la reducció de velocitat a 60 km/h a la carretera, què n'opinau? Ha valgut la pena?

— És una mesura que ajuda que no hi hagi tants d'accidents i serveix. Hi ha senyals indicadors, però, si no hi ha un major control, de poca cosa servirà. Per això, la vigilància s'ha incrementat una mica. S'ha de tenir en compte que amb els revolts que hi ha per arribar a Banyalbufar no es pot anar gaire aviat. No hem de voler ser com Fernando Alonso.

El mes de gener es varen identificar una dotzena de motoristes que circulaven en una zona protegida entre el Port del Canonge i Banyalbufar. Teniu constància que a les carreteres de la Serra es facin curses de motos il·legals? Com s'hauria d'aturar aquest problema?

— En tenim constància, però aquests informes els fa un agent de medi ambient i les sancions van canalitzades a través de la Conselleria. Nosaltres, a través de la Policia Local, instal·lam radars a punts de la Serra. És una mesura que cada vegada s'està intensificant més. Però ara ja no és per la velocitat, sinó pel renou que produeixen les motos, que molesten. Hauríem de tenir una ordenança com cal per poder sancionar; si no, la Policia no hi pot fer res. Nosaltres no tenim policia local pròpia, però tenim un conveni aparaulat amb l'Ajuntament d'Esporles i, quan la necessitam, la cridam. Pagam el servei i agraïm la seva feina. A l'estiu és més complicat atendre les incidències, perquè hi ha més gent.

Enguany, amb la nevada i en plena pandèmia, s'han vist imatges de la serra de Tramuntana saturada. Quines creis que serien les mesures més adequades per evitar aquest col·lapse?

— Els mallorquins som així: quan hi ha una nevada, anam a veure-la. Però enguany s'ha ajuntat la neu amb la pandèmia. La gent feia massa temps que estava tancada a ca seva i això no hi ha ajudat gens. Crec que l'única manera de controlar-ho és prohibint-hi el pas.

Després de vint anys com a batle us tornareu a presentar a les pròximes eleccions?

— No ho tenc clar. Quan n'arribi el moment, ja decidiré què faig. El que sí que deman és que Banyalbufar es continuï mantenint des del punt de vista urbanístic. L'estructura del poble no s'hauria de perdre.