L'excés de burocràcia, la principal queixa d'entitats i ajuntaments quant a la llei Serra
Onze organismes han fet al·legacions a la primera versió del text articulat que ha elaborat el Consell de Mallorca
PalmaEl Consell de Mallorca ha donat per finalitzat el termini per presentar al·legacions a la proposició de llei Serra de Tramuntana. En total, set ajuntaments i quatre entitats han fet propostes a la primera versió del text articulat, que s'aprovà el 30 de novembre pel Consell Executiu i que l'administració insular preveu aprovar inicialment –en un ple extraordinari– el mes de març.
Pel que fa a entitats, l'Associació Agrària de Joves Agricultors de les Illes (ASAJA-Balears), el Grup per a la Defensa de la Naturalesa (GOB), la Direcció General de Trànsit (DGT) i Tramuntana XXI s'han pronunciat al respecte i han reclamat canvis. En l'administració, cinc ajuntaments, tots governats pel Partit Popular, han registrat una mateixa al·legació, mentre que Palma i Santa Maria del Camí han fet propostes individuals. La majoria d'aquests actors implicats critiquen l'excés de burocratització que comporta aquesta futura llei.
En concret, Asaja i Tramuntana XXI critiquen que la creació de vuit nous òrgans de gestió i consulta que ja s'afegeixen als quatre existents no serà pràctica: "Es tracta clarament d'un sistema inoperatiu que augmentarà les traves en la gestió i que en cap cas pot complir l'objectiu d'una millor gestió de l'espai", apunten des d'Asaja. No obstant això, el seu portaveu, Joan Simonet, explica que ja han fet dues reunions "molt satisfactòries en què moltes de les reclamacions ja s'han acceptat".
El GOB, per la seva banda, ha proposat que es desclassifiquin els sòls urbanitzables vacants, ja que "són en virtut de planejaments aprovats fa dècades, quan el context social i mediambiental era un altre totalment diferent". L'entitat titlla de "discutible" que "l'enfocament principal sigui el turístic, plantejat en termes d'impuls i desenvolupament". Per això, demanen un enfocament "d'ordenació i decreixement".
Ajuntaments
Els cinc ajuntaments del PP –Sóller, Alaró, Pollença, Estellencs i Escorca– han presentat un mateix document en què demanen que el Consell "paralitzi aquesta proposta de llei i obri un procés participatiu". En concret, retreuen que "no es van donar a conèixer l'abast, els objectius i, molt manco, un text articulat sobre el qual debatre de manera ordenada i poder arribar a consensos". Els ajuntaments 'populars' –com Asaja i Tramuntana XXI– també retreuen que "la redacció proposada de la llei no simplifica, ni redueix, el nombre de normatives, informes i altra burocràcia, sinó que l'augmenta de manera significativa".
La Conselleria de Territori, Maria Antònia Garcías, desmenteix la crítica i és contundent: "La proposta es va donar el 30 de novembre i les al·legacions arriben el 2 de febrer, sí que s'ha donat a conèixer el text abans de ser aprovat i sí que han tingut l'oportunitat de dir allò que consideren". Garcías també ha retret als populars que els cinc ajuntaments "que tenen unes condicions tan diferents" hagin al·legat el mateix: "No té res a veure Estellencs amb Pollença, per exemple, i tots tres exposen idènticament com els afecta a ells aquesta proposta de llei. Això és impossible perquè la seva realitat no és la mateixa".
L'Ajuntament de Santa Maria –on governen Més i el PSOE– han fet una única proposta i han demanat que s'inclogui dins l'àmbit d'abast de la llei una part del municipi que no s'hi havia inclòs. "Aquest punt l'acceptarem perquè és una proposta de millora en positiu i concreta", ha apuntat la consellera. Pel que fa a Palma, l'Ajuntament ha presentat diverses consideracions entre les quals destaca que no només es protegeixin les oliveres mil·lenàries que no han estat trasplantades, sinó totes. Garcías també ha destacat positivament la participació "en positiu" del Consistori i ha explicat que se'ls farà cas.
Procediment
Val a dir que la proposta de llei té encara un recorregut extens. Primer ha de ser aprovat pel ple del Consell, mentre que llavors ha de continuar la tramitació al Parlament. En aquest sentit, ja serà en la següent legislatura quan s'aprovi, en el cas que la futura composició del Parlament sorgida de les eleccions hi voti a favor.
