Montserrat Rosselló: "A l'hora de votar, un 50% dels vilafranquers es fixa més en la persona que en el color polític"

VilafrancaMontserrat Rosselló és el batle de Vilafranca des de fa tres legislatures. Va començar el seu primer mandat amb el Partit Popular, en aquell moment liderat per José Ramón Bauzá. El 2015, Rosselló estava implicat en un presumpte cas de prevaricació administrativa i Bauzá li impedí presentar-se a les eleccions municipals en nom dels populars. Però això no aturà la seva implicació en la política i va fundar el Partit pel Poble (PxP), que alguns qualifiquen com la marca blanca del PP.

Fa tres legislatures que sou batle. Com heu viscut el mandat fins ara?

— Amb alts i baixos. Els primers dos anys varen ser molt durs perquè l'Ajuntament no tenia doblers. Hi havia més d'un milió d'euros en factures sense pagar. Vàrem demanar un préstec per saldar-ho. Ara ens queden uns 700.000 euros per tornar al banc i uns 300.000 euros que hem de retornar a la Mancomunitat del Pla. A causa del deute ens vàrem veure obligats a fer retallades en manteniment. Els primers quatre anys no podíem gastar i tampoc no vàrem fer inversions, només poguérem obrir un carrer i gràcies a una subvenció del Govern destinada a aquest tipus de millores municipals.

Quina és la clau a l'hora de governar un poble?

— El més important és pensar en les necessitats dels residents. S'ha de ser just, sense fer parts i quarts. A l'hora de prendre una decisió m'ho pens molt. Som molt perfeccionista, m'agrada tenir-ho tot ben lligat. Un batle fa molta feina de cap i no desconnecta mai.

Quins han estat els vostres projectes estrella?

— El millor projecte ha estat el d'eixamplar la carretera. Era una necessitat que tenien els vilafranquers i m'ho vaig rumiar gairebé un any. Era un punt del poble en el qual es formaven moltes coes. Ara ja no passa. Crec que amb aquest projecte vaig encertar. També estic content de l'obertura del carrer de Saltell, va ser el projecte que vàrem poder fer gràcies a la subvenció del Govern que he comentat abans. Aquesta obra també va permetre millorar la circulació.

Quins projectes havíeu de fer aquesta legislatura i quins heu fet?

— Hem ampliat l'escoleta i també hem fet un berenador a Son Pere Jaume. A més, hem canviat l'enllumenat de 100 fanals del poble. El parc Josep Maria Llompart també el tenim en obres per millorar-ne les instal·lacions. Per tal d'incrementar la seguretat dels alumnes del CP Es Cremat, ara ampliam les voravies, que seran d'un metre i mig. Un altre projecte que volem dur a terme és el d'un forat d'aigua, hem comprat un bocí de terra per fer-lo. Està previst per fer en quatre anys. L'objectiu és que Vilafranca tingui un pou de reserva per si ho necessita, ja veurem si l'aigua surt bona. Ara mateix només en tenim el permís, els tràmits són llargs.

De fet, la Mancomunitat del Pla va reclamar a la Conselleria de Medi Ambient una xarxa global que garanteixi el subministrament d'aigua a l'estiu, perquè els 14 municipis que en formen part tenen problemes d'abastiment. Com afrontau aquest problema des de Vilafranca?

— A Vilafranca no tenim problemes d'abastiment. Nosaltres el tenim per reserva. Si un dia s'espenya una bomba d'aigua en podrem connectar una altra.

Però no teniu aigua potable. Fa quasi 20 anys que es paga l'aigua a preu de bona, però no es pot beure. Hi haurà aigua potable a Vilafranca en un futur?

— D'aigua potable per beure no n'hi ha gairebé enlloc. La Mancomunitat del Pla va fer un pressupost per fer arribar l'aigua potable, però era un projecte de 30 milions d'euros. L'aigua potable només és per beure, la que tenim serveix per a tota la resta. Esperam que més endavant surtin eines tecnològiques que ajudin a fer-la potable. Existeix l'osmosi i molta gent en té a casa seva. Tampoc no sabem si en el forat d'aigua en trobarem de bona, ja es veurà quan el projecte avanci.

Respecte de les obres que heu comentat, us basau en un pla urbanístic o seguiu alguna guia l'hora de dur-los a terme?

— Els projectes van sortint en funció de les subvencions que rebem. No ens basam en un criteri, tot són idees. Pens quines són les necessitats del poble i a partir d'aquí anam fent. Els arquitectes ens fan el projecte i després triam. Tenc una idea dins el cap i a partir d'aquí es fa, sense plans ni guies.

Com ha estat gestionar Vilafranca en plena pandèmia?

— Va ser més difícil gestionar el poble els primers quatre anys de legislatura que durant la pandèmia. És trist perquè veus que la gent no té tanta alegria i també està més nerviosa. Nosaltres hem fet el que hem pogut. Per exemple, hem tret la subvenció de les ajudes del Govern i el Consell, i els doblers s'han repartit entre les empreses. També hem repartit mascaretes als residents i hem ampliat el personal de neteja per desinfectar, tant els carrers com l'escola i l'escoleta. Hem aplicat mesures de prevenció.

Hi haurà festes patronals enguany, o s'anul·laran?

— No hi haurà revetles. Per la Beata, que és ara a final de juliol, sí que es farà alguna obra de teatre i donarem alguna subvenció als bars perquè puguin llogar un grup de música i la gent pugui anar a sopar. Ja ho vàrem fer l'any passat i va anar molt bé. Potser per les festes del meló, que són el mes de setembre, ja és podrà fer alguna cosa més. Tot depèn de com evolucioni la situació sanitària.

Durant el confinament us varen acusar de saltar-vos l'estat d'alarma. De fet, us varen sancionar amb una multa de 3.000 euros, i en vàreu arribar a pagar 1.500 per fer-ho dins el termini. Els residents us varen criticar per aquest fet, per no donar exemple... Us en penediu?

— No, perquè no vaig anar a cap festa. Això és mentida. Un veí em va telefonar perquè tenia un problema a casa i, com a batle, vaig anar a ajudar-lo. A més, quan va arribar la Guàrdia Civil només feia deu minuts que hi era.

Si aquesta informació era mentida perquè vareu pagar la multa?

— La vaig pagar perquè no es parlàs més d'aquest tema.

La candidatura ARA-Apib va agafar força a les eleccions anteriors. Després de dues legislatures com a batle, passàveu pena de perdre-les?

— No passava pena. A les eleccions es mostra quina és la voluntat del poble. Si la gent et diu que te n'has d'anar, no queda més remei que partir. Un batle està de pas. Això ho tenc ben clar.

Quina relació teniu amb el representant d'ARA- Apib, Joan Nicolau?

— No hem tingut cap problema. Aquesta legislatura és molt tranquil·la.

Considerau que fa una bona oposició?

— No tenim problemes perquè les coses es fan bé. Quan les coses es fan bé no hi ha oposició.

A la majoria de municipis se solen fer els plens cada mes, però a Vilafranca en feis cada tres mesos. Per què?

— Perquè no hi ha material suficient per fer un ple cada mes. Tot el que havíem de fer de canviar normes ho vàrem fer de tot d'una, ara ja no tenim material. Record que vàrem fer un ple que només era per triar dos dies de festa.

Vàreu començar la vostra vida política amb el Partit Popular. Primer com a regidor i després com a batle. Durant les dues primeres legislatures us vàreu presentar pels populars, però Bauzá va utilizar la seva implicació en un cas de pressumpta prevaricació administrativa per desfer-se de vó. Després va fundar el Partit pel Poble. En què es diferencia el PxP del PP?

— El Partit pel Poble és un partit que, com bé diu el seu nom, és del poble. És un partit de dretes, del PP, però també hi entren els de Ciutadans. Fins i tot venen molts de votants que són socialistes. El PxP no depèn de Palma.

Creis que en els pobles es vota més les persones que es presenten o el color polític?

— Un 25% dels vilafranquers voten el partit de dretes, i l'altre 25% els d'esquerres. Aquests votants sempre són fixos, així que podríem dir que la meitat de la població sempre vota un color. El 50% restant és el que fa que un partit guanyi les eleccions. Aquests confien en la persona i no miren el color.

Ara que ja no hi ha ni Bauzá i tampoc Company, us plantejau tornar al Partit Popular amb Marga Prohens?

— No. Estic bé. Quan una cosa va bé no s'ha de canviar. No vull que em molestin.

La població de Vilafranca cada vegada és més gran. Hi ha recursos suficients per abastir tots els nous empadronats?

— Vilafranca podria assumir una població total de 8.000 persones. Ara tenim 3.500 habitants. En uns quatre anys la població s'ha incrementat en 600 persones. Encara hi ha molts de solars urbans per construir.

Al carrer del molí nou l'Ibavi hi fa 22 habitatges de protecció oficial. La construcció està devora el poliesportiu municipal i el torrent. Teninnt en compte l'experiència de la torrentada de Sant Llorenç, per què l'Ajuntament permet que es facin habitatges arran del torrent?

— No és una zona de risc d'enfonsament. De fet, aquest solar no surt en cap mapa de zona d'enfonsament. L'aigua se'n va per avall, cap a Felanitx, no crec que sigui un punt conflictiu on pugui acumular.

Residents de Vilafranca es queixen del servei de neteja municipal, perquè només fa net a la zona del centre i a la carretera. Els barris perifèrics estan desatesos. És així?

— No. Van passant i fan el que poden. L'Ajuntament no està obligat a fer els carrers nets, només ho han de fer els municipis que tenen més de 5.000 habitants. El servei de neteja es concentra en el centre del poble perquè és per on passa més gent, però a la resta de carrers també hi van. No hi passen cada dia, però un pic o dos per setmana, sí.

Us tornareu a presentar a les pròximes eleccions?

— No ho sé. Encara falten dos anys. Només tenc clar que si ho faig serà amb Partit pel Poble.