Antoni Marí: "Tenir un municipi petit no és excusa per no fer coses importants"

Antoni Marí (PSOE) és d'aquells batles que s'han estrenat en el càrrec en la legislatura de la pandèmia, però la majoria absoluta que li va atorgar el poble així ho va decidir. Des de llavors, el batle de Puigpunyent s'ha promès fer polítiques transversals per afavorir el medi ambient i la gestió de recursos pensant en el futur del municipi.

Quina valoració feis de la legislatura?

— Ha estat una legislatura dura. Era la meva primera i ens ha tocat una temporada complicada i, sobretot, inesperada. Hem estat pendents del que havíem d'estar i, a un any vista, miram el programa electoral i veim que més o manco hem anat complint els objectius. Hi ha hagut certes coses que, primer per la pandèmia i després per la guerra a Ucraïna, no s'han pogut desenvolupar en el temps que ens hauria agradat.

Com ha afectat la guerra d'Ucraïna Puigpunyent?

— A causa de la pujada de preus, hi ha hagut obres que ens hauria agradat que ja haguessin estat fetes. Per exemple, les obres de la coberta del poliesportiu municipal. Altres obres que ja estaven licitades les hem hagut de reavaluar. Per altra banda, els projectes que estaven a l'espera de licitar s'han hagut de refer en els terminis que pertoquen.

En les passades eleccions vàreu desbancar els Independents i guanyàreu la majoria absoluta. Què pensau que ho va fer possible?

— En la legislatura del 2011 vàrem fer govern amb els Independents, que varen guanyar per 10 o 11 vots. El 2015 ja em vaig presentar jo i tant nosaltres (els socialistes) com els Independents vàrem guanyar vots –vàrem tornar a quedar amb 11 vots menys que els Independents. Ells varen decidir governar amb minoria i el PP els donava suport en els plens. No hi havia un govern de coalició, però sí en la pràctica.

Ara governau amb majoria absoluta. Què us l'ha feta guanyar?

— El 2019 vàrem fer una campanya electoral molt en positiu. Vàrem ser capaços d'impregnar il·lusió. Intentam fugir de les bregues polítiques i personals, tot i que durant la campanya hi va haver partits que em varen atacar. Això no ens va bé a nosaltres, ni a la gent, ni a la societat. Simplement, vàrem parlar del nostre projecte polític i vàrem conformar una llista àmplia i diferent.

Com són, llavors, les relacions amb l'oposició?

— Més calmades perquè hi ha hagut un canvi en el cap de l'oposició. Les relacions són cordials.

I les relacions amb els pobles del costat, com, per exemple, Calvià?

— No tenim gaires problemes, tot i que ara hi ha la qüestió de la limitació del municipi. Políticament, les relacions són bones, però nosaltres defensarem els interessos del nostre municipi i ells faran el mateix amb el que trobin adient.

Efectivament, un grup de veïns ha duit als tribunals un desdoblament de terrenys promogut pel consistori calvianer que afecta la pèrdua de part dels seus terrenys. Heu intervingut per aquest assumpte?

— Se'ns ha acusat que defensàvem els interessos dels particulars i nosaltres només defensam els límits territorials del nostre municipi com pensam que són, independentment de la titularitat de les finques. Si algú té alguna cosa que dir sobre els límits territorials ha d'anar al Consell de Mallorca i crear la comissió mixta. Pensam que hi havia una altra manera de fer les coses. Volem que se segueixin els protocols; poden venir a posar fites i a fer el que trobin, però els procediments estan reglats i la competència la té el Consell insular. Ara, se n'encarregua el primer tinent de batle i regidor d'Urbanisme amb el seu homòleg de Calvià, però quan intervingui el Consell –així com ho hem demanat– els batles també hi haurem de dir la nostra. Tenim bones relacions polítiques, però hem de resoldre aquest problema.

Quina opinió us mereix la reobertura de la pedrera de Sa Garrigueta Rassa, a la qual els veïns s'han oposat?

— Vam presentar al·legacions defensant que no s'ha d'obrir la pedrera, pel que fa a la qüestió mediambiental i pels interessos dels veïns de Puigpunyent i tots els perjudicis que causaria a la carretera. Tot i que estam lligats a Calvià i Esporles, la carretera que utilitzam més és la que va cap a Palma i, per tant, ens veuríem greument afectats pels talls, camions, etc.

Ser del mateix partit que el Govern, el Consell i Cort ajuda a intervenir en qüestions com aquestes?

— Tenc molt bona relació amb gent del meu partit i gent que no ho és. Hem de diferenciar clarament de la qüestió política, de la institucional. Entenem que si hi ha una voluntat política diferent, executaran el que creguin convenient per molt bé que ens duguem. Ara bé, ser del mateix perfil ens fa estar més junts; Sí, tenim una relació fluida amb el batle i els regidors de Palma.

També es queixen de l'estat de la carretera que uneix Galilea i Puigpunyent.

— Sí, en som ben conscients. No parlam només de l'asfalt, sinó de la seguretat, ja que hi ha punts perillosos, prop de penya-segats. Tenim el compromís que d'aquí al 2023 estigui totalment asfaltada. Esperam que es compleixi.

Formau part de la serra de Tramuntana. Estau satisfets amb la gestió de les administracions supramunicipals al respecte?

— El Consorci ens ajuda i estam molt satisfets amb el seu funcionament perquè ha estat àgil en la tramitació de subvencions municipals i per a particulars. És cert que tenim mancances, com per exemple la falta s'aparcaments dissuasius o les molèsties que provoquen certes activitats a la Serra.

Durant aquesta legislatura heu acabat amb els terrenys que tenien permís d'urbanitzar. Per què ho heu considerat? On es pot construir ara i quines possibilitats de creixement té el nucli?

— La qüestió mediambiental ha estat l'eix transversal de totes les polítiques. Per això, una de les primeres tasques que vàrem fer va ser posar el focus en les unitats d'actuació encara no desenvolupades –feia 40 anys que s'hauria d'haver anat fent. Nosaltres hem fet una avaluació de les unitats i n'hem aturada una que no es desenvoluparà urbanísticament i es convertirà en una zona verda pública dins el municipi. Per altra banda, ara estam estudiant com adquirir una altra d'aquestes unitats per aturar-la. Ens hem obsessionat a aturar totes les zones urbanístiques encara per desenvolupar perquè Puigpunyent encara té molt de sòl urbà consolidat on es pot construir.

I s'hi construirà?

— Si, hi ha molta demanda.

Llavors, si es projecta el futur de Puigpunyent, especialment en matèria de recursos?

— Des de l'arrel. Així com tenim els ulls posats en l'urbanisme, els tenim en la dotació d'aigua i en la qüestió de la depuradora, que no donarà per a tota la població i ja hem fet un estudi per reubicar-la –des de sempre se sap que se n'ha de fer una de nova. Per altra banda, hem fet un estudi hidrogeològic per saber on hi ha punts de subministrament d'aigua. Quan vàrem entrar vàrem veure que hi havia una inversió molt forta de camions d'aigua i la nostra obsessió és ser autosuficients gràcies als pous.

Això sumat al creixement de la pressió turística i del preu de l'habitatge...

— Així és.

Preneu exemple d'altres pobles que també estan a prop de Palma i la Serra?

— Ens agradaria poder fer més trobades amb altres municipis. N'hem fet algunes amb Santa Eugènia, Campanet, etc. Sempre intentam aprendre i que ells aprenguin de la nostra gestió. Ara bé, nosaltres tenim molt clar cap on volem anar; la nostra taxa de reciclatge ha pujat 8 punts i volem arribar més lluny, controlam el consum d'aigua, etc.

Puigpunyent ja és un poble dormitori?

— No m'agrada aquesta expressió perquè som un poble molt viu. Molts anam a fer feina a Palma, però la gent fa vida de poble. Tenim una gran oferta d'activitats esportives, musicals, etc. i associacions molt vives. És cert que ve molta de gent nova i intentam impregnar la nostra cultura, llengua i identitat com a municipi. Igualment, és cert que no tenim un gran sector industrial –el principal és el sector dels serveis, la construcció i els tècnics com electricistes. També hi ha ramaders, pocs, però n'hi ha.

Us tornareu a presentar?

— És la gran pregunta. Allò natural és que sí. Si aconseguim arribar amb els objectius establerts, crec que em presentaré. Ens manquen personal i eines, però les cercarem. Tenir un municipi petit no és una excusa per no fer coses importants. En definitiva, si el partit, els veïns i les bases ho consideren oportú, em tornaré a presentar. També he de tenir un bon equip al costat per dur a terme la gestió -he de dir que estic molt content amb l'actual-.